Ibn al-Bannà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ibn al-Bannà
Naixement 29 de desembre de 1256
Potser Marràqueix (avui Marroc) o Granada, (al-Àndalus)
Mort 31 de juliol de 1321 (als 64 anys)
Marràqueix, avui Marroc
Camp Matemàtiques i Astronomia
Influències de Azarquiel
Premis importants Un cràter de la Lluna porta el seu nom: al-Marraqusí

Ibn al-Bannà (literalment: fill d'un arquitecte), de nom complet Abu'l-Abbas Ahmad ibn Muhammad ibn Uthman al-Azdi, va ser un matemàtic magrebí dels segles XIII i XIV.

Vida[modifica | modifica el codi]

Alguns autors afirmen que Ibn al-Bannà era nadiu de Granada,[1] sense que es pugui contrastar. De totes maneres, va estudiar a Fes i Marràqueix, llocs on residien els seus professors coneguts. Segurament va ser un astròleg de la cort marínida del sultà Abu-Saïd Uthman ibn Yaqub, del qui es diu que va predir les circumstàncies exactes de la seva mort.[2] També va dedicar-se a l'ensenyament, tant a Marràqueix com a Aghmat.

Obra[modifica | modifica el codi]

La llista de les seves obres és molt extensa: un centenar: de les quals la meitat estan dedicades a matemàtiques i astronomia (o astrologia). Però també va escriure sobre els més diversos temes: medicina, teologia, jurisprudència, etc. Això no obstant, la seva fama rau precisament en les obres matemàtiques i astronòmiques. Per les seves obres es veu clarament que escrivia pels seus alumnes, utilitzant una prosa didàctica breu i concisa.

Com astrònom és un fidel seguidor d'Azarquiel, i les seves taules astronòmiques (zij), titulades Minhāj al‐ṭālib fī taʿdīl al‐kawākib (Mètode del estudiant per calcular les posicions planetàries) van ser força populars al Marroc[3] i encara eren utilitzades en el segle XIX. També va escriure un almanac (nom que sembla que va ser el primer a fer servir), tractats d'ús de l'astrolabi i altres obres astronòmiques menors.

Com matemàtic, la seva obra més coneguda és Talkhis amal al-hisab (Sumari d'operacions aritmètiques) i un resum que en va fer ell mateix amb el títol de Raf al-Hijab. Tot i que, som ja s'ha dit, són manuals d'estudi, s'hi troben en elles algunes idees i resultats originals: suma de termes de sèries, utilització de fraccions contínues per calcular arrels quadrades, càlcul de permutacions i combinacions, ...

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Vernet, Dictionary of Scientific Biography.
  2. Samsó, pàgina 551. El sultà va morir deu anys després que Ibn al-Bannà.
  3. Samsó, pàgina 551.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]