Ibn as-Saffar
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle X  Còrdova |
| Mort | 1035 (Gregorià) Dénia |
| Dades personals | |
| Religió | Islam |
| Es coneix per | Tractat del astrolabi |
| Activitat | |
| Ocupació | Astronomia |
| Influències | |
Abu-l-Qàssim Àhmad ibn Abd-Al·lah ibn Úmar al-Ghafiqí al-Andalussí, més conegut pel sobrenom d'Ibn as-Saffar —literalment «el Fill del Calderer», també transcrit Ben Assafar; en àrab ابن الصفار, Ibn aṣ-Ṣaffār— (Còrdova, ? - Dénia, 1035) va ser un científic andalusí del segle xi.
Vida[modifica]
Va estudiar a Còrdova sota la tutela de Màslama al-Majrití. En data incerta, però coincidint amb la guerra civil (fitna) que va precedir la caiguda del califat (1008-1013), es va traslladar a Dénia, juntament amb el seu germà Muhàmmad, un reconegut constructor d'astrolabis. A Dénia, va ser protegit de l'emir Mujàhid.[1] Va morir en aquesta ciutat el 1035.
Va ser el constructor del més antic rellotge de sol islàmic que es conserva a la península, conservat al Museu Arqueològic i Etnològic de Còrdova.[1]
Obra[modifica]
L'únic tractat seu del qual es conserven manuscrits és el Kitab al-amal bi-l-asturlab (Descripció i ús de l'astrolabi),[2] que va tenir força influència al l'edat mitjana gràcies a la traducció que en va fer al llatí Plató de Tívoli, a Barcelona, a començaments del segle xii.[3] Es tracta d'un text clàssic de l'escola de Màslama i molt semblant a un tractat de les mateixes característiques del mateix Màslama, però és de gran claredat i molt didàctic. Tracta extensament els temes de trigonometria i ensenya l'ús de l'instrument per a mesurar distàncies, angles i superfícies.[4] En el llibre, se cita la Geografia de Ptolemeu, cosa que és una indicació del nivell de coneixement de la cultura científica grega.
També se cita com a obra seva un Compendi de taules astronòmiques segons el mètode del Sindhind, del qual no es coneix més que el títol, però que seria probablement fruit dels treballs astronòmics fets a Còrdova, sota la direcció de Màslama, actualitzant les taules astronòmiques de Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí.
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Glick, Thomas et al. (eds.). Medieval Science, Technology, and Medicine. An Encyclopedia. Routlege. New York, 2005. ISBN 978-0-415-96930-7. (anglès)
- Kennedy, Eduard S.; Destombes, Marcel. Introduction to Kitab Al 'amal Bil Asturlab by Abû Al-Ḥusain 'Abd Al-Raḥmân B. Ùmar Al-Ṣûfî. Osmania Oriental Publications Bureau, 1967. (anglès)
- Millàs Vallicrosa, Josep Maria. Assaig d'Història de les Idees Físiques i Matemàtiques a la Catalunya Medieval. Edicions científiques catalanes. Barcelona, 1983. ISBN 84-86257-00-X. Pàgina 49 i següents. (català)
- Vernet, Joan (ed.). Nuevos Estudios sobre Astronomía Española en el Siglo de Alfonso X. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Barcelona, 1983. ISBN 84-00-05530-6 (castellà).