Ibn as-Saffar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ibn as-Saffar
Naixement Desconeguda
Còrdova
Mort 1035
Dénia
Camp Astronomia
Treball(s) Tractat del astrolabi
Influències de Màslama al-Majrití

Abu-l-Qàssim Àhmad ibn Abd-Al·lah ibn Úmar al-Ghafiqí al-Andalussí, més conegut pel sobrenom d'Ibn as-Saffar ("el Fill del Calderer", també transcrit Ben Assafar, en àrab ابن الصفار, Ibn aṣ-Ṣaffār) (Còrdova, ? - Dénia, 1035) va ser un científic andalusí del segle XI.

Vida[modifica | modifica el codi]

Va estudiar a Còrdova sota la tutela de Màslama al-Majrití. En data incerta, però coincidint amb la guerra civil (fitna) que va precedir la caiguda del califat (1008-1013), es va traslladar a Dénia, juntament amb el seu germà Muhammad, un reconegut constructor d'astrolabis. A Dénia va ser protegit del emir Mujàhid.[1] Va morir en aquesta ciutat el 1035.

Va ser el constructor del més antic rellotge de sol islàmic que es conserva a la Península, conservat al Museo Arqueológico Provincial de Còrdova.[1]

Obra[modifica | modifica el codi]

L'únic tractat seu del que se'n conserven manuscrits és el Kitàb al-amal bi-l-asturlab (Descripció i ús de l'astrolabi)[2] que va tenir força influència al l'Edat Mitjana gràcies a la traducció que en va fer al llatí Plató de Tívoli a Barcelona a començaments del segle XII.[3] Es tracta d'un text clàssic de l'escola de Màslama i molt semblant a un tractat de les mateixes característiques del propi Màslama, però és de gran claredat i molt didàctic. Tracta extensament dels temes de trigonometria i ensenya l'ús del instrument per a mesurar distàncies, angles i superfícies.[4] En el llibre es cita la Geografia de Ptolomeu, el que és una indicació del nivell de coneixement de la cultura centífica grega.

També es cita com a obra seva un Compendi de Taules astronòmiques segons el mètode del Sindhind del que no se'n coneix més que el títol, però que seria probablement fruit dels treballs astronòmics fets a Còrdova, sota la direcció de Màslama, actualitzant les taules astronòmiques d'Al-Khwarizmi.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Glick, pàgina 240-241.
  2. Millàs Vallicrosa, amb una traducció completa al català a les pàgines 53-72
  3. Millàs Vallicrosa, pàgina 52
  4. Vernet, pàgina 71

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]