Iconòstasi
De Viquipèdia
L'iconòstasi és un mur d'icones i pintures religioses que separa la nau del santuari o presbiteri[1] en les esglésies cristianes de ritus bizantí, particularment les de tradició ortodoxa. La paraula prové del grec εἰκονοστάσι (-ον) (eikonostási (-a), encara d'ús comú a Grècia i Xipre, que vol dir "icona en peu". Arquitectònicament, l'iconostàsi és una evolució del templon bizantí, en un procés completat el segle XV.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Iconòstasi |
Referències[modifica]
- ↑ Entrada "Iconòstasi", Gran Enciclopèdia Catalana, (data d'accés: 17-07-09).