Identificador de procés

De Viquipèdia

En informàtica, l'identificador de procés (també conegut com ID de procés o PID, de l'anglès Process Identifier) és un numero utilitzat pel nucli d'alguns sistemes operatius com UNIX (o sistemes Unix-like) , Mac OS X o Windows NT amb l'objectiu d'identificar de forma unívoca un procés.

En sistemes operatius unix-like, l'identificador de procés d'un procés nou (procés fill) creat a partir d'un altre procés (procés pare) és el valor retornat per la crida de sistema fork.

El PID pot ser passat a funcions de control de processos com waitpid() o kill() per tal de realitzar accions en el procés identificat pel PID.

En sistemes operatius que disposen del sistema de fitxers procfs, tota la informació d'un procés es pot trobar a la carpeta /proc/pid/.

En sistemes operatius unix-like, hi ha dos processos que tenen identificadors de procés especials:

Swapper o sched: Té el PID 0, i és el responsable de la Paginació i actualment és normalment part del nucli del sistema operatiu i no pas un procés més de l'espai d'usuari.
init: Té el PID 1 i és el responsable de l'inici i l'apagada del sistema. És tracta per tant del primer procés a executar-se durant l'arrancada del sistema.

En sistemes operatius unix-like, els identificadors de procés normalment s'ordenen de forma seqüencial, començant per cero i augmentant de un en un fins a un valor màxim que depèn de cada sistema operatiu. Quan s'assoleix aquest límit, la compte torna a començar però aquest cop saltant els identificadors de procés que encara estan assignats a processos. Aquest mètode es considerat poc segur segons algunes fonts. ^[1]