Danès
|
dansk |
|
|---|---|
| Parlat a: | Dinamarca, Illes Fèroe, Grenlàndia, Alemanya |
| Regió: | Alemanya, Amèrica del Nord |
| Parlants: | 6 milions |
| Rànquing: | - |
| Classificació genètica: | Indoeuropea Germànica |
|
|
|
| Llengua oficial de: | Dinamarca, Illes Fèroe, Grenlàndia; a Alemanya és reconeguda com a llengua minoritària; Unió Europea |
| Regulat per: | Consell de la Llengua Danesa (Dansk Sprognævn) |
|
|
|
| ISO 639-1 | da |
| ISO 639-2 | dan |
| ISO 639-3 | dns |
 Visiteu el Portal:Llengües |
|
El danès (dansk) és una llengua escandinava oriental (branca de les llengües germàniques de la família indoeuropea) parlada a Dinamarca (això inclou també les Illes Fèroe i Grenlàndia on és cooficial amb el feroès i el grenlandès respectivament) i a la regió alemanya del Schleswig. A més, a Islàndia (antiga colònia danesa) n'és obligatori l'estudi a l'escola primària com a llengua estrangera.
A més, la llengua escrita danesa donà lloc a un dels dos estàndards actuals del noruec, el bokmål, i encara avui són molt propers.
S'escriu amb l'alfabet llatí, si bé proveït de 3 lletres addicionals: æ, ø i å (iguals que al noruec, i corresponent a les sueques ä, ö i å).
És la llengua escandinava que més ha divergit respecte l'antic nòrdic, no només amb una enorme simplificació gramatical (pas de tres gèneres a dos: comú i neutre, pèrdua de bona part de la flexió verbal) sinó també fonològicament, amb una notable reducció i assimilació tant de consonants com de vocals. Així hi destaca la sonorització de certes oclusives sordes, que passen de «p, t, k» a «b, d, g». Aquesta modificació consonàntica, independent de la que patí l'alt alemany (segona mutació consonàntica germànica), l'allunya de tota la resta de llengües germàniques, tal i com es pot veure a la taula següent:
| Català | Danès | Noruec (bokmål) | Neerlandès | Anglès | Mutació consonàntica |
| comprar córrer (nl: caminar; en:saltar) |
købe løbe |
kjøpe løpe |
kopen lopen |
shop leap |
p → b |
| fora seure |
ud sidde |
ut sitte |
uit zitten |
out sit |
t → d |
| llibre setmana |
bog uge |
bok uke |
boek week |
book week |
k → g |
Taula de continguts |
Sons [modifica]
Vocals [modifica]
El danès és un idioma pla i monòton comparat amb els tonals noruec i suec. La r és uvular, molt profunda i produïda rere la gola, contrari al que passa als idiomes eslaus i llatins.
Dues de les característiques importants són:
- La d suau.
- El stød (literalment, empenta), una parada o espasme gutural que causa una interrumpció brusca d'un so (una vocal), per donar lloc a l'emissió ràpida del so següent. Es correlaciona amb un dels dos tons lingüístics que existeixen en el suec i el noruec i que permet la diferenciació de paraules ambl a mateixa ortografia. L'stød només existeix al danès.
| Anterior | Central | Posterior | |||
|---|---|---|---|---|---|
| no arrodonida | arrodonida | no arrodonida | arrodonida | ||
| Tancada (alta) | i | y | u | ||
| Semitancada | e | ø | o | ||
| Intermèdia | ə | ||||
| Semioberta | ɛ | œ | ɐ | ɔ | |
| Oberta (baixa) | a | ɑ | ɒ | ||
El danès modern estàndard té 14 fonemes vocàlics. Totes les vocals poden ser llargues o curtes, tret de dues, que són la schwa i /ɐ/. Les realitzacions llargues i curtes sovint difereixen en qualitat i hi ha diversos al·lòfons que difereixen si apareixen juntament amb una /r/. Per exemple, /ø/ és més baixa quan apareix abans o després de /r/, i /a/ es pronuncia [æ] quan és llarga.
Consonants [modifica]
| Bilabial | Labiodental | Alveolar | Alveolo- palatal |
Palatal | Velar | Uvular- faringeal |
Glotal | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Oclusives | pʰ | b | tˢ | d | kʰ | g | ||||||||||
| Nasals | m | n | ŋ | |||||||||||||
| Fricatives | f | s | (ɕ) | h | ||||||||||||
| Aproximants | v | ð, l | j | r | ||||||||||||
Les consonants /b/ /d/ i /g/ són ensordides en tots els contexts. Les consonants /v/ i /ð/ sovint tenen una petita fricació, però es pronuncien usualment com aproximants. La diferència entre /pʰ ~ b/, /tˢ ~ d/ i /kʰ ~ g/ és només a principi de paraula o al començament d'una síl·laba tònica. D'aquí que lappe i labbe són pronunciades [labə]. La combinació de /sj/ es realitza com a alveolo-palatal fricativa, [ɕ], fent possible postular un fonema temptatiu /ɕ/ en danès. La consonant /r/ pot ser descrita com a "tautosil·làbica", això significa que pren la forma d'una consonant fonètica o una vocal. Al començament d'una paraula o després d'una consonant, es pronuncia com a fricativa uvular, [ʁ], però a la majoria de les altres posicions com una no sil·làbica vocal central baixa, [ɐ] (que és gairebé idèntica a com /r/ es pronuncia sovint en alemany) o simplement es combina amb la vocal precedent. El fenomen és també comparable a les pronunciacions no ròtiques en anglès.
Gramàtica [modifica]
Substantius [modifica]
Hi ha dos gèneres gramaticals per als substantius: comú i neutre. Tot i que la major part dels substantius (el 75%) són comuns, el gènere no és fàcilment predictible i, en general, cal memoritzar-lo.
Articles [modifica]
Una característica distintiva dels idiomes escandinaus, entre ells el danès, és l'article definit enclític. Un exemple:
- Un home (indefinit) → en mænd
- L'home (definit) → mænden
L'article indefinit pren les formes següents:
- en precedeix els substantius de gènere comú.
- et precedeix els substantius de gènere neutre.
L'article definit és:
- -en al final dels substantius de gènere comú.
- -et al final dels substantius de gènere neutre.
No obstant això, quan el substantiu és precedit per un adjectiu, aquest declina i l'article definit enclític (al final) es perd i es reemplaça per una partícula:
- den amb els substantius de gènere comú.
- det amb els substantius de gènere neutre.
|
|||||||||||
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Danès |
