Iegor Gaidar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Iegor Timúrovitx Gaidar
Егор Тимурович Гайдар
Iegor Gaidar

17è Primer Ministre de Rússia (interí)
4t de la República Federal
Mandat
12 de juny de 1992 – 15 de desembre de 1992
Precedit per Borís Ieltsin
Succeït per Víktor Txernomirdin

1r Ministre de Finances de Rússia
Mandat
19 de febrer de 1992 – 2 d'abril de 1992
Precedit per càrrec nou
Succeït per Vasili Bartxuk

1r Ministre d'Economia i
Finances de la RSFSR
Mandat
11 de novembre de 1991 – 12 de febrer de 1992
Precedit per càrrec nou
Succeït per càrrec abolit

Naixement 19 de març de 1956
URSS Moscou (URSS)
Mort 16 de desembre de 2009 (als 53 anys)
Rússia Odintsovo (Rússia)
Partit polític Unió de les Forces de la Dreta
(2001-2008)
Elecció Democràtica de Rússia
(1994-2001)
Partit Comunista de la Unió Soviètica
(1980-1991)
Nacionalitat Russa

Iegor Timúrovitx Gaidar (en rus: Егор Тимурович Гайдар), (Moscou, 1956Odintsovo, 2009) fou un economista i polític soviètic d'origen rus. Era nét de l'escriptor Pàvel Bajov.

Va exercir de forma interina el càrrec de Primer Ministre de Rússia entre el 15 de juny i el 14 de desembre de 1992 durant la presidència de Borís Ieltsin. És considerat com un dels artífexs de les reformes econòmiques de transició al capitalisme, comportant la liberalització dels preus i la primera onada de privatitzacions russes, sota l'empara de la doctrina de la "teràpia de xoc".[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Gaidar va néixer el 19 de març de 1956 a Moscou, capital de la República Socialista Federada Soviètica de Rússia de la Unió Soviètica, sent fill d'Ariadna Bajova[2] i el corresponsal del diari Pravda Timur Gaidar, qui lluità contra la Invasió de Bahía de Cochinos al costat del seu amic Raúl Castro. El seu avi patern fou l'escriptor soviètic Arkadi Gaidar i l'avi matern el també escriptor Pàvel Bajov.[3] Gaidar es casà amb la filla de l'escriptor Arkadi Strugatski durant la seva estada a la universitat.[3] La seva filla, Maria Gaidar, fou una de les líders de l'oposició democràtica russa. En el moment de la mort del seu pare, era diputada del Govern de la província de Kírov.[4]

Morí el 16 de desembre de 2009 a la seva casa d'Odintsovo, a la província russa de Moscou, a l'edat de 53 anys.[5] La causa de la defunció fou una trombosi, tal com assenyalà Leonid Gozman, polític liberal i amic seu, a l'agència oficial Itar-Tass.[6]

Jeffrey Sachs, director de l'Earth Institute de la Universitat Colúmbia, qui assessorà el govern rus a principis dels anys 1990, qualificà a Gaidar com "el líder intel·lectual de moltes de les reformes polítiques i econòmiques de Rússia".[7]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Mor Ígor Gaidar, exprimer ministre de Ieltsin i gran impulsor de les privatitzacions a Rússia, Europa Press, 16 de desembre 2009 (consulta: 19-12-09).
  2. (anglès) Gaidar, Iegor: Days of defeat and victory, University of Washington Press, 1999, pàg. 6. ISBN0295978236.
  3. 3,0 3,1 (anglès) Medvedev, Roy & Shriver, George: Post-Soviet Russia: a journey through the Yeltsin era, Columbia University Press, 2000, pàg. 13. ISBN0231106068.
  4. (rus) Биографии членов правительства - Гайдар Мария Егоровна (consulta: 19-12-09).
  5. Mor als 53 anys Iegor Gaidar, artífex de les reformes econòmiques postsoviètiques, 3cat24.cat, 16 de desembre 2009 (consulta: 19-12-09).
  6. Mor Ígor Gaidar, el pare de les reformes econòmiques postsoviètiques, ElPeriódico.cat, 16 de desembre 2009 (consulta: 19-12-09).
  7. (anglès) Patrick Henry: Yegor Gaidar, Shock Therapy Architect, Dies at 53 (Update2), Bloomberg, 16 de desembre 2009 (consulta: 17-12-09).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Iegor Gaidar