Ieisme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El ieisme, o ieisme no etimològic, és un fenomen fonètic que consisteix en la despalatalització de la consonant lateral palatal /ʎ/ <ll> de medalla, llet, cavall, que aleshores s'articula com una aproximant mediopalatal sonora /j/ (i consonàntica) (medaia, iet, cavai) o una fricativa palatoalveolar sonora /ʒ/. En la llengua catalana, el seu origen és la interferència de l'espanyol o, localment, del francès (com a Sóller i a la Catalunya Nord), i es troba difós per les zones i sectors socials i generacionals més espanyolitzats o afrancesats, sobretot els infants i joves urbans.

El ieisme no és admissible en una pronúncia catalana genuïna, ni en la informal, perquè fa desaparèixer una característica fonètica bàsica del català: la distinció entre la consonant lateral palatal /ʎ/ <ll> i la semiconsonant mediopalatal aproximant /j/. Aquesta parella no existeix en francès ni en la major part de l'espanyol.

Cal no confondre el ieisme amb la iodització o ieisme etimològic, encara que en ambdós casos es pronunciï una semiconsonant mediopalatal aproximant /j/. La iodització és un fenomen genuí,[cal citació] responent a l'etimologia, i no comporta pèrdua fonètica (els parlants ioditzants pronuncien /ʎ/ en mots procedents dels sons llatins L- i -LL-, com llengua i cavall). El ieisme, en canvi, substitueix per una /j/ l'evolució genuïna catalana dels sons llatins L- i -LL-, que és /ʎ/, so que hi desapareix completament.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]