Tunísia

De Viquipèdia

(S'ha redirigit des de Ifrikiya)


(Bandera)	(Escut)

Lema nacional: Nidham, Horriyat, Adalat
(Ordre, Llibertat, Justícia)

Idiomes oficials

Àrab

Capital Tunis
36°48' N, 10°11' E

Ciutat més gran Tunis

Govern

President
Primer ministre

República presidencialista
Zine El Abidine Ben Ali
Mohamed Ghannouchi

Superfície
- Total
- Aigua (%) 163.610 km² (89è)
Negligible

Població
- Estimació 2003
- Cens —
- Densitat 9.924.742 (81è)
—
58,64 hab/km² (108è)

Moneda Dinar tunisià (TND)

Fus horari
- Estiu (DST) CET (UTC+1)
Si, CET* (UTC+2)

Independència de França el 20 de març de 1956

Himne nacional

Houmet el-Hima

Domini internet .tn

Codi telefònic +216

Gentilici Tunisià, tunisiana

Tunísia és una estat musulmà del nord d'Àfrica que fa frontera amb Algèria a l'oest i amb Líbia al sud-est, mentre que el mar Mediterrani banya les seves costes, al nord i a l'est del país. És el país més petit ubicat a prop de la serralada muntanyosa de l'Atles. Aproximadament el 40% d'aquesta nació està composada pel desert del Sàhara, mentre que la resta és sòl fèrtil i perfecte per a l'agricultura, a més a més, té 1.300 km de costa.

[edita] Història

Article principal: Història de Tunísia

Amfiteatre romà a El Djem.

El territori de la Tunísia moderna va ser administrada gairebé en la seva totalitat sota el nom de la província romana d'Àfrica, i es va convertir en un dels graners de Roma. En el segle V, els vàndals al comandament de Genseric, van envair la regió. En el segle VI, Belisari va recuperar la regió per a l'Imperi Bizantí. En el segle VII es va convertir en part de la Dinastia Omeia i els abbàssides, sota el nom de Ifriqiya, durant aquesta època es va fundar la ciutat de Kairouan. Posteriorment els berbers nadius van arribar el poder amb el beneplàcit del Califat fatimita, i es va enderrocar la dinastia aglàbida, col·locant-se en el seu lloc la dinastia dels Ziris. En el 1045, els ziris van renunciar al Xiisme, i els fatimites van enviar a Banu Hilal, una confederació de beduïns, a acabar amb els ziris. D'aquesta manera, la regió va ser devastada i la pròspera indústria agrària es va arruïnar.

Ciutat islàmica de Kairuan.

En el 1159, els Almohades van dominar la regió, sent expulsats en el segle XIII pels hafsis, que van governar Ifriqiya. Allí es va refugiar i va morir Lluís IX de França, quan anava de camí a les croades. A principis del segle XVI, Espanya va assolir controlar algunes ciutats costaneres, que van ser pèrdues ràpidament davant l'Imperi Otomà, que va governar Ifriqiya des del 1574. Els governants turcs, els Begs, van obtenir un grau d'independència respecte a Turquia.

En el segle XIX els Begs van sol·licitar grans sumes de diners com a préstec a França, que va començar a contemplar la colonització de Tunísia. El 12 de maig del 1881, França va declarar a Tunísia un protectorat, després d'un acord on va permetre l'ocupació britànica de Xipre, no obstant això, molt abans d'aquesta data el govern beg tunisià havia perdut la seva autonomia.

Durant la Segona Guerra Mundial, Tunísia va ser una de les colònies franceses lleials al règim pro-alemany de Vichy, i tropes alemanyes es van atrinxerar en el seu territori, sent atrapades. Tunísia continuaria sota el control colonial de França després de la guerra i arribaria a la seva independència el 1956.

El president Zine El Abidine Ben Ali va ser reelegit per a un tercer mandat el 1999 amb el seu partit l'Agrupació Constitucional Democràtica (RCD) i va aconseguir 148 dels 182 escons del Parlament. Mohamed Ghannouchi va ser nomenat primer ministre. Tunísia va iniciar un període de més obertura a l'exterior. La IV Cimera Empresarial Centromediterrànea es va celebrar per primera cop a Tunísia, on el país va apostar per una zona de lliure comerç, que es va concretar en 2001 entre el Marroc, Egipte, Tunísia i Jordània. Es va incrementar la cooperació intermagrebina arran de l'amenaça islàmica, amb entrevistes amb el President algerià i libi, i el Rei del Marroc.

El 2001 l'Unió Europea va signar acords amb Tunísia per al control de l'emigració clandestina, que es concretarien en el Grup 5+5 el 2002 (Portugal, Espanya, França, Itàlia, Malta i Mauritània, El Marroc, Algèria, Tunísia i Líbia). Un grup terrorista vinculat a AL Qaeda va cometre un atemptat l'11 d'abril de 2002 en una sinagoga a la illa de Jerba, en el qual van morir 15 persones.

El 2002, l'Assemblea Nacional va aprovar una reforma de la Constitució que contemplava la creació d'una segona càmera legislativa (Càmera de Consellers), major protecció dels drets i llibertats públiques així com l'eliminació del límit de mandats d'un president.

[edita] Geografia

Vista de satèl·lit de la geografia tunisiana.

Article principal: Geografia de Tunísia

Tunísia es troba en el nord de Àfrica, entre el Mar Mediterrani i el Desert del Sahara, i entre Algèria i Líbia. Gran part del seu territori és semiàrid i desèrtic. En el nord, hi ha muntanyes i el clima és temperat, amb hiverns suaus i plujosos i estius calorosos i secs. El rang de temperatures en el nord oscil·la entre 34º i 6ºC. En el sud, hi ha deserts que s'estenen fins al Sahara. No obstant això, a pesar del seu del paisatge àrid en el sud, en el nord existeixen boscos de pins en el nord-oest i prats, ideals per al bestiar, en el nord-est, així com horts i vinyes al llarg de la costa oriental.

Només el 19% de la terra és cultivable, encara que el 13% de la mateixa és irrigada (est. 1993).

El punt més alt de Tunísia és la muntanya Jebel Chambi, al nord de la ciutat de Kasserine, i posseeix 1.544 m. La superfície de la muntanya està coberta de pins.

Tunísia posseeix 965 km de fronteres amb Algèria i 459 km de fronteres amb Líbia. A més, posseeix una línia costanera de 1.148 km de longitud, no obstant això, el seu litoral està plagat de petites illes. Entre Sicília i Tunísia existeix una distància de només 130 km.

Els elefants, immortalitzats per Aníbal en usar-los en les seves batalles, s'han extingit a Tunísia. Els lleons també van desaparèixer fa segles, utilitzats pels romans en els seus espectacles. Els colons francesos gairebé van dur a l'extinció al cérvol de Berberia i algunes espècies de gaseles. En el nord es poden trobar en els boscos senglars, mangostes, porcs espins i genetes. Els estruços, cabres salvatges i antílops són protegits en el Parc Nacional de Bou Hedma. En el desert es pot trobar el ràpid fenec, així com escorpins i víbores cornudes. Una espècie de Varà també habita al desert. El Parc Nacional de Ichkeul és un refugi de vida silvestre proper a la capital, on habiten aus aquàtiques. Les aus migratòries, falcons, cigonyes i àguiles, arriben a la primavera i tardor.

La capital de l'estat és la ciutat de Tunis, amb uns 700.000 habitants i més d'un milió i mig a l'àrea metropolitana. També passen dels cent mil habitants les ciutats de Sfax (275.000), Sousse (164.000), Kairouan (120.000), Bizerta (115.000) i Gabès (110.000).

[edita] Organització político-administrativa

Article principal: Governacions de Tunísia

Tunísia es divideix en 24 governacions o wilayāt.

Tunísia	Governacions de Tunísia
Governacions: Ariana, Béja, Ben Arous, Bizerta, Gabès, Gafsa, Jendouba, Kairouan, Kasserine, Kébili, el Kef, Mahdia, Manouba, Médenine, Monastir, Nabeul, Sfax, Sidi Bou Zid, Siliana, Sussa, Tataouine, Tozeur, Tunis, Zaghouan

Vegeu també Partits polítics de Tunísia.

[edita] Economia

Article principal: Economia de Tunísia

Tunísia té una economia diversa, on els sectors de major importància són l'agricultura, mineria, energia, turisme, petroli i empreses manufactureres. Mentre que roman el pes del control governamental sobre els temes econòmics, s'ha anat reduint a poc a poc amb un creixement de la privatització, una simplificació de l'estructura en els impostos, i un enfocament més adequat sobre el deute. El creixement real estava del 5,0% a la dècada de 1990, i la inflació va seguir desaccelerant per al 2006. L'increment en el comerç i en el turisme han estat els elements claus per a l'estable creixement econòmic. L'associació entre Tunísia i la Unió Europea, la primera entre la UE i un país mediterrani, va entrar en marxa l'1 de març del 1998. Sota aquest acord, Tunísia va acceptar facilitar el comerç amb els Estats Units a la dècada del 2000. Major privatització, i alliberament del codi d'inversions per a atreure inversions estrangeres, i desenvolupament en l'eficiència del govern són els reptes per al futur de Tunísia. D'acord amb el British Philip's university atlas del 2000, Tunísia posseeix una reserva de fosfat en la part central del país.

[edita] Demografia

Article principal: Demografia de Tunísia

Els tunisians actuals són descendents dels indígenes berbers i dels nombrosos pobles i civilitzacions que han envaït, emmigrat i han estat assimilats en la població a través dels mil·lennis, entre els quals es compten els fenicis, romans i vàndals.

En ser un protectorat de França des del 1881 fins a la seva independència el 1956, conserva forts vincles polítics, econòmics i culturals amb aquest país.

Segons les estimacions de l'any 2003, Tunísia posseeix 9.924.742 habitants, una taxa de creixement poblacional de l'1,09% i una expectativa de vida en néixer de 74,4 anys. La major part de població (98%) és musulmana. El grup ètnic dominant és àrab (98%), mentre que els europeus i jueus conformen el 2% restant.

L'idioma oficial és l'àrab, encara que el francès té una gran importància en l'àmbit comercial.

[edita] Cultura

Article principal: Cultura de Tunísia

A pesar de ser un país islàmic, la nació és bastant liberal, influenciada per la seva proximitat a Europa. En el país existeixen petites minories jueves i catòliques. Recentment la poligàmia va ser il·legalitzada i també el divorci per repudi. També es va prohibir el matrimoni a les dones menors de 17 anys, i se'ls va atorgar el dret a rebutjar un compromís.

La taxa de persones amb el francès com a segona llengua és molt elevat, no només pel passat colonial, sinó perquè es continua ensenyant en les escoles.

[edita] Esports

Article principal: Esport a Tunísia

[edita] Educació

Abans del 1958, l'educació a Tunísia estava disponible per a una petita minoria (14%). No obstant això ara és una prioritat molt important per al govern tunisià.

Universitats importants a Tunísia:

Universitat Internacional de Tunísia
Universitat d'aviació i tecnologia de Tunísia

[edita] Festes

Data^[1]	Festivitat	Notes
1 de gener	Cap d'any
20 de març	Dia de la Independència (عيد الإستقلال)
21 de març	Dia de la Joventut
9 d'abril	Dia dels Màrtirs
1 de maig	Dia del Treballador
25 de juliol	Dia de la República
3 d'agost	Aniversari de Habib Burguiba	Habib Burguiba (1903 - 2000): Primer President de Tunísia.
13 d'agost	Dia de la Dona
15 d'octubre	Dia de l'Evacuació	Commemora el retir de les tropes franceses el 1962.
7 de novembre	Dia de l'Ascens	Commemora l'ascens a la presidència de Zine El Abidine Ben Ali.
Final del Hajj^[1]	Eid ul-Adha	Commemora l'intent de sacrifici d'Abraham del seu fill Isaac
Final del Ramadà^[1]	Eid ul-Fitr	Commemora el final del mes de Ramadà

[edita] Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 Moltes dates són temptatives i el govern les sol canviar, amb l'objectiu de perllongar el cap de setmana

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Tunísia

Estats de l'Àfrica
	Àfrica del Nord : Algèria · Egipte · Líbia · Marroc · Mauritània · Sudan · Tunísia · Dependències: Açores · Canàries · Ceuta · Melilla · Madeira · Sàhara Occidental
	Àfrica Occidental : Benín · Burkina Faso · Camerun · Cap Verd · Costa d'Ivori · Gabon · Gàmbia · Ghana · Guinea · Guinea Bissau · Guinea Equatorial · Libèria · Mali · Níger · Nigèria · República del Congo · São Tomé i Príncipe · Senegal · Sierra Leone · Togo
	Àfrica Central : Burundi · República Centreafricana · República Democràtica del Congo · Rwanda · Txad
	Àfrica Oriental : Djibouti · Eritrea · Etiòpia · Kenya · Seychelles · Somàlia · Tanzània · Uganda · Dependències: Territori Britànic de l'Oceà Índic
	Àfrica Austral : Angola · Botswana · Comores · Lesotho · Madagascar · Malawi · Maurici · Moçambic · Namíbia · Sud-àfrica · Swazilàndia · Zàmbia · Zimbabue ·Dependències: Mayotte · Reunió · Santa Helena
Nota:	Aquestes grans regions africanes són merament indicatives. Alguns estats, situats en zones de transició, poden incloure's en una regió o en una altra atenent a criteris diferents.

Lliga Àrab
Algèria \| Aràbia Saudita \| Bahrain \| Comores \| Djibouti \| Egipte \| Emirats Àrabs Units \| Iemen \| Iraq \| Jordània \| Kuwait \| Líban \| Líbia \| Marroc \| Mauritània \| Oman \| Palestina \| Qatar \| Síria \| Somàlia \| Sudan \| Tunísia