Igboland

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Igboland Àl'ịgbò
Igboland, en verd a Nigèria
Localització en verd d'Igboland a Nigèria
Administració
País Nigèria Nigèria
Tipus Regió cultural
Capital Enugu
Altres ciutats Onitsha, Enugu, Aba, Port Harcourt, Owerri, Asaba
Geografia
Superfície 40.000 km²
Demografia
Població (2006[1]) 30.000.000 hab.
Densitat 750 hab./km²
Llengües igbo
Grups ètnics igbos
Altres informacions


Coord.: 6° 27′ 9″ N, 7° 30′ 37″ E / 6.45250°N,7.51028°E / 6.45250; 7.51028

Igboland o Southeastern Nigeria (en igbo: Àlà Ị̀gbò) és una regió cultural i lingüística no governamental de Nigèria que està definida per la cultura igbo i la llengua igbo. Està situada a la zona del Delta del Níger a l'Àfrica Occidental. Les seves terres estan a les dues ribes del baix riu Níger, tot i Igboland té més territori a l'est del riu. La regió està envoltada per una sèrie de rius cabalosos. La cultura d'Igboland ha estat conformada pel clima de selva tropical. Com que constitueix una gran part del sud-est de Nigèia, sovint és referit com L'Est per les poblacions locals. La majoria dels igbo-parlants d'Igboland són identificats com del poble igbo.

Les restes humanes més antigues de la regió que s'han trobat són del 4.500 A. de C. Ho han fet a la zona central de la regió, d'on els igbos creuen que provenen. Al Segle X es va formar al nord de la regió el Regne de Nri. Aquest és considerat com el fundador de la cultura d'Igboland, els seus costums i les seves pràctiques religiosos, així com la monarquia més antiga de l'actual Nigèria. Al sud d'Igboland es van conformar molts grups desenvolupats, entre els quals destaca la Confederació Aro (S. XVII-XX). Igboland formà part de la colònia de Nigèria Meridional de l'Imperi Britànic abans de la independència de Nigèria. Poc després d'aquesta, la regió fou involucrada en la Guerra de Biafra.

Història[modifica | modifica el codi]

Història antiga[modifica | modifica el codi]

Entre les ciutats d'Okigwe (Imo) i Nsukka (Estat d'Enugu) s'ha trobat el primer assentament humà de la regió, datat del 4.500 a. de C.[2] La majoria dels igbos pensen que provenen d'aquesta petita zona, en la qual hi van néixer moltes de les seves tribus, grups, reialmes i estats. Abans del període modern, Igboland estava fragmentat políticament. Al voltant del Segle X, al nord s'hi va constituir el Regne de Nri, que és considerat com el fundador de la cultura, costums i pràctiques religioses d'Igboland, així com la monarquia més antiga de l'actual Nigèria.

A Igboland s'hi van fundar altres reialmes després de Nri que foren resultat directe o indirectament de l'anterior; el més poderos fou la Confederació Aro, que es va formar al Segle XVII a la zona de l'actual Estat de Cross River i que perdurà fins a la colonització britànica.

Al sud d'Igboland hi hagué molts grups que es van desenvolupar independents de la influència de Nri; la majoria eren del poble Isu (subgrup humà dels igbos), que avui en dia estan a Imo.

Edat medieval i moderna[modifica | modifica el codi]

An image of a bronze bowl from the Igbo archaeological site known as Igbo ukwu
Igbo Ukwu fou el lloc d'una indústria antiga de bronze que fou redescoberta al segle XX.

Les rutes comercials dels igbos arribaven a llocs com La Meca, Medina i Jiddah a l'edat medieval.[3] A cementiris de la regió s'hi ha trobat rosaris procedents de l'Índia del segle IX. Els cementiris foren associats amb el Regne de Nri que, segons l'etnohistòria igbo s'ha considerat que va començar a aquesta època.[4]

La costa propera a Igboland fou un lloc de contacte entre els europeus i els igbos a partir del segle XV. Igboland era coneguda històricamet com el País Ibo, Ebo o Heebo pels primers exploradors europeus.[5][6][7][8][9] Igboland fou conquerida per l'Imperi Britànic després de dècades de resistència. Entre aquestes lluites dels igbos hi destaquen el Ekumeku Movement' (1883-1914), la Guerra Anglo-Aro (1901-1902) i la Lluita de les Dones Aba (1929).

Edat contemporània[modifica | modifica el codi]

A picture of a panorama of the Nigerian city of Enugu which is considered the Igbo capital
Enugu, la capital de l'antiga regió oriental de Nigèria. Enugu està considerada la capital d'Igboland.

Després de la independència de Nigèria del Regne Unit el 1960, la majoria d'Igboland fou incluida a la Regió Oriental; aquesta regió més endavant va formar el nucli de la secessionista República de Biafra. El 1970, després de tres anys de guerra, Biafra fou derrotada pel govern federal de Nigèria que tenia el suport del Regne Unit, l'URSS i la República Àrab Unida, entre d'altres. El moviment a favor de la sobirania de Biafra ha continuat amb el partit polític MASSOB (Movement for the Actualization of the Souvereign State of Biafra)

Geografia i biodiversitat[modifica | modifica el codi]

Mapa d'Igboland

Igboland és una gran part de la regió del sud-est de Nigèria. La majoria del territoria està a l'est del riu Níger. S'estén a través de les regions d'Aniocha, Ndokwa, Ukwuani i Ika, a l'actual Estat del Delta i a parts de l'Estat d'Edo. Ésta limitat a l'est pel riu Cross (que fa frontera entre Nigèria i Camerun, tot i que hi ha petites comunitats igbos a la riba camerunesa del riu. El seu punt més septentrional està al voltant de la ciutat de Nsukka, ja a la zona de sabana i el seu extrem meridional toca amb l'Oceà Atlàntic, amb petites comunitats a l'Illa Bonny i a la ciutat costanera d'Opobo, que són territoris igbo-parlants.

Igboland està conformada pels actuals estats nigerians d'Abia, Anambra, Ebonyi, Enugu, Imo i gran part dels estats Delta i de Rivers.[10] A més a més, també té petites zones d'Akwa Ibom, Benue, Bayelsa, Cross River, Edo i Kogi. A Igboland hi viuen més de 30 milions d'habitants i té una densitat de població des de 1000 habitants per quilòmetre quadrat a les seves zones més densament poblades fins als 350 habitants per quilòmetre quadrat a les que ho són menys.[11] És considerada la zona més densament poblada d'Àfrica després de la vall del Nil.[12][13] Igboland té una superfície d'entre 15.800 i 16.000 km2.[14][15]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Chigere, p. 15.
  2. Elizabeth, Isichei. A History of the Igbo People. London: Macmillan, 1976. ISBN 0-333-18556-0. ; excerpted in "Cultural Harmony I: Igboland — the World of Man and the World of Spirits", section 4 of Kalu Ogbaa, ed., Understanding Things Fall Apart (Westport, Conn.: Greenwood Press, 1999; ISBN 0-313-30294-4), pp. 83–85.
  3. Glenny, Misha. McMafia Seriously Organised Crime. Random House, 2008, p. 200. ISBN 0-09-948125-1. 
  4. Apley, Apley. «Igbo-Ukwu (ca. 9th century)». The Metropolitan Museum of Art. [Consulta: 2008-11-23].
  5. Lovejoy, Paul. Identity in the Shadow of Slavery. Continuum International Publishing Group, 2000, p. 58. ISBN 0-8264-4725-2. 
  6. Floyd, E. Randall. In the Realm of Ghosts and Hauntings. Harbor House, 2002, p. 51. ISBN 1-891799-06-1. 
  7. Cassidy, Frederic Gomes; Robert Brock Le Page. A Dictionary of Jamaican English. 2nd. University of the West Indies Press, 2002, p. 168. ISBN 976-640-127-6. 
  8. Equiano, Olaudah. The Interesting Narrative of the Life of Olaudah Equiano. I. Knapp, 1837, p. 27. 
  9. Obichere, Boniface I. Studies in Southern Nigerian History: A Festschrift for Joseph Christopher Okwudili Anene 1918–68. Routledge, 1982, p. 207. ISBN 0-7146-3106-X. 
  10. Uchem, Rose N. Overcoming Women's Subordination in the Igbo African Culture and in the Catholic Church: Envisioning an Inclusive Theology with Reference to Women. Universal-Publishers, 2001, p. 36. ISBN 1-58112-133-4. 
  11. Ezeokana, Jude Obinna. Divorce: Its Psychological Effects on the Divorced Women and Their Children: A Study on the Igbos of Southern Nigeria. Peter Lang, 1999, p. 22. ISBN 0-8204-3634-8. 
  12. Eze-Uzomaka, Pamela Ifeoma. Museums, archaeologists and indigenous people: archaeology and the public in Nigeria. Archaeopress, 2000, p. 79. ISBN 1-84171-200-0. 
  13. Chigere, p. 22.
  14. Uchendu, Victor Chikezie. The Igbo of Southeast Nigeria (Case Studies in Cultural Anthropology). Van Nostrand Reinhold Company, June 1965, p. 1. ISBN 0-03-052475-X. 
  15. Edeh, Emmanuel M. P.. Towards an Igbo metaphysics. Loyola University Press, 1985, p. 9. ISBN 0-8294-0460-0. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Igboland