Ignacio Fernández Esperón

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Music.png
Noteicon4.svg
Ignacio Fernández Esperón
Naixença: 14 de febrer de 1894
Mèxic D.F.,
Defunció: 5 de juny de 1968 (als 74 anys)
Mèxic D.F.,
Nacionalitat: Mèxic Mèxic
Activitat principal: Compositor
Altres activitats: Professor

Ignacio Fernández Esperón alies Tata Nacho (Mèxic D.F., 14 de febrer de 1894 - 5 de juny de 1968) fou un compositor de música lleugera mexicà.

La seva vocació musical es manifestà a edat molt primerenca: sent un infant, ja intervenia en vetllades familiars. Abans de complir els vint anys, va compondre el vals Carlota. Estudia en diverses escoles musicals privades i en la Normal de Mestres. La seva vida fou inquieta i caminadora, tenint d'exercir innumerables oficis i professions per a subsistir. Inclús al final de la seva vida i malgrat la seva fama, no aconseguí viure de la música.

Va romandre a Nova York pels anys 1920 i estudià amb Edgar Varèse; a París, rebé les ensenyances de Paul Le Flem. Pels anys de 1926 a 1929 treballà per la Secretaria d'Educació Mexicana com investigador musical folklòric.

El 1929 fou enviat com a membre de la delegació mexicana a l'Exposició Iberoamericana de Sevilla. En aquesta població andalusa es féu molt popular, arriant inclús a conèixer personalment al rei Alfons XIII. El 1939 fundà el Sindicat de Compositors de Mèxic, transformat més tard en la Societat d'Autors i Compositors. El 1952 fou nomenat co-director de l'Orquestra Típica de la Ciutat de Mèxic, junt amb el mestre Pablo Marín; traspassat aquest el 1960, restà Fernández Esperón com a director titular de la mateixa. El 1967 se l'anomenà president de la Societat de Compositors de Mèxic.

Autor de cançons populars en que n’era músic i lletrista, algunes d’elles assoliren èxit mundial, com ,per exemple:

  • Adiós mi chaparrita,
  • Qué triste estoy,
  • Erótica,
  • Nunca, nunca, nunca,
  • Borrachita,
  • Otra vez,
  • Ya va cayendo,
  • Quiera Dios,
  • El Chilpayate,
  • Menudita,
  • Rosa marchita,
  • Abre tus ojos maravillosos,

Totes elles d'eminent sabor mexicà i amb arrel folklorica, però estilitzades segons el gust d'aquelles èpoques en què l'element sentimental constituïa un ingredi fonamental.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]