Ignasi Iglésias Pujadas
De Viquipèdia
Ignasi Iglésias Pujadas va néixer al poble de Sant Andreu de Palomar l'any 1871 i morí a Barcelona al 1928. Fou un dramaturg i poeta vinculat amb el moviment modernista.
Va ser fortament influït pels modernistes (grup de L'Avenç) i pel dramaturg norueg Henrik Ibsen. El seu primer gran èxit el va assolir amb L'escurçó (1894). Va fer obres de clara línia ibseniana com L'argolla (1894) i Fructidor (1897). Es va consagrar amb l'estrena de diverses obres d'èxit al Romea com El cor del poble (1902), Els vells (1904) -que va ser traduïda a altres llengües- i Les garses (1905). Amb l'esclat del Noucentisme va entrar en una crisi estètica que el va mantenir un llarg temps sense escriure. Finalment, va reaparèixer amb drames més aburgesats com La llar apagada (1926).
Les seves poesies foren publicades a Ofrenes (1902) i posteriorment en altres reculls pòstums.
[edita] Obra dramàtica
- La cançó nova, 1894.
- L'argolla, 1894
- Fructidor, 1897.
- Els invencibles, 1898.
- Foc follet, 1899.
- Les caramelles, 1901. Amb música d'Enric Morera
- Els primers freds, 1901.
- El cor del poble, 1901.
- Els vells, 1903.
- Flor tardana, 1903.
- Joventut, 1904.
- La festa dels ocells, 1905.
- Les garces, 1906.
- La barca nova, 1907
- Cor endins, 1907.
- En Joan dels Miracles, 1908.
- L'alegria del sol, 1908.
- Cendres d'amor, 1909.
- La comedianta, 1909.
- La noia maca, 1910.
- Flors de cingle, 1911.
- L'home de palla, 1912.
- Els emigrants, 1916.
- L'encís de la glòria, 1918.
- La senyora Marieta, 1919.
- La nostra parla, 1920.
- Perdigons de plata, 1921.
- La fal·lera de l'amor, 1921.
- La llar apagada, 1926.
