Ignasi Puig i Simon

Ignasi Puig i Simon (Manresa, 1887 – Barcelona, 1961) fou un químic i astrònom català, membre de la Companyia de Jesús des del 1903 i ordenat sacerdot el 1920, a Sarrià. Emprengué una infatigable tasca de publicista i divulgador científic.

Fou professor al col·legi d'Oriola (1912-16) i a l'Institut Químic de Sarrià (1921-25). El 1925 fou nomenat sotsdirector de l'Observatori de l'Ebre a Roquetes i el 1930 la Santa Seu li confià la creació d'un observatori a Addis Abeba, però al final es va suspendre per la situació política a Etiòpia. El 1935 fundà l'observatori de física còsmica de San Miguel, prop de Buenos Aires, que dirigí fins el 1944. L'observatori era el primer de física còsmica d'Amèrica del Sud.

Dedicat de ple a l'astronomia, mantingué relació d'intercanvi científic amb els observatoris de La Plata, Còrdova, Pilar, La Quiaca i també amb els d'altres països com el de Montevideo (Uruguai) i Porto Alegre (Brasil). També fou membre de diverses acadèmies de l'Argentina i del Brasil.

Tornà a Catalunya, on féu reaparèixer la revista Ibérica, que dirigí durant 17 anys a partir del 1944. Morí a Barcelona el 1961.

Obra

A part d'un gran nombre de conferències pronunciades, i editades, a l'Amèrica del Sud, fou autor d'obres de text molt reeditades sobre química, radioactivitat, ciència magnètica, història natural, etc.:

• Vademecum del químico (1924), de divulgació,
• Astronomía popular (1934),
• La pluralidad de los mundos habitados (1941),
• Materia y energía… (1942),
• La energía nuclear (1954),
• Los satélites rusos y americanos (1958)