Ignasi de Solà-Morales i Rubió
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 agost 1942  Barcelona |
| Mort | 12 març 2001 (58 anys) Amsterdam (Països Baixos) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte, teòric de l'arquitectura, historiador de l'arquitectura, catedràtic, filòsof |
| Ocupador | Universitat Politècnica de Catalunya |
| Membre de | |
| Família | |
| Fills | Clara de Solà-Morales Serra, Pau de Solà-Morales Serra, Oriol de Solà-Morales |
| Pare | Manuel de Solà-Morales i de Rosselló |
| Germans | Manuel de Solà-Morales i Rubió i Joan de Solà-Morales i Rubió |
Premis | |
Ignasi de Solà-Morales i Rubió (Barcelona, 24 d'agost de 1942 - Amsterdam, Països Baixos, 12 de març del 2001) fou un arquitecte i professor universitari català.[1][2][3]
Biografia[modifica]
Va néixer el 1942 a la ciutat de Barcelona, fill d'una família d'arquitectes entre els quals destaquen el seu avi Joan Rubió i Bellver, el seu pare Manuel de Solà-Morales i de Rosselló i el seu germà Manuel de Solà-Morales i Rubió. Va estudiar arquitectura i filosofia a la Universitat de Barcelona, aconseguint l'any 1977 el doctorat i esdevenint posteriorment catedràtic de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, pertanyent a la Universitat Politècnica de Catalunya.[1][2][3]
Ha estat professor de la Universitat de Colúmbia (Estats Units d'Amèrica), membre de l'Institute for Architecture and Urban Studies (Nova York) i director de l'Arxiu Històric d'Arquitectura, Disseny i Urbanisme del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya (COAC).[2][3]
Tenia tres fills(Pau,Oriol i Clara), dos fills arquitectes, Pau i Clara. Va morir l'11 de març de 2001 a la ciutat d'Amsterdam (Països Baixos), a conseqüència d'un atac de cor quan es trobava en aquesta ciutat com a integrant del jurat del Premi d'arquitectura Mies van der Rohe. Fou enterrat al cementiri del Port de la Selva.[1]
Activitat professional[modifica]
Des de 1971 treballa en el seu propi despatx professional d'arquitectura. L'any 1984 va dirigir la reconstrucció del pavelló d'Alemanya de Mies Van der Rohe, Barcelona, conjuntament amb els arquitectes Ferran Ramos i Cristian Cirici, l'original del qual fou derrocat després de finalitzar l'Exposició Internacional de 1929.[4][3]
Entre les moltes obres realitzades destaca el projecte d'ampliació, juntament amb Xavier Fabré i Lluís Dilmé, del Gran Teatre del Liceu i, després del seu incendi el 31 de gener de 1994, la seva reconstrucció, un edifici que fou reinaugurat el 7 d'octubre de 1999. L'any 2000 els tres arquitectes foren guardonats amb el Premi Nacional de Patrimoni Cultural per aquesta obra.[1] Fou acadèmic constituent de la Reial Acadèmia d'Enginyeria d'Espanya.[5]
Obra publicada[modifica]
Interessat per la teoria i la història de l'arquitectura, és autor de diversos estudis:[2][6][3]
- 1975: Rubió i Bellver y la fortuna del Gaudinismo
- 1976: L'arquitectura del expresionismo
- 1976: Centenari de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona. Un assaig d'interpretació
- 1980: Eclecticismo y vanguardia
- 1983: Gaudí
- 1984: Arquitectura teatral en España
- 1985: L'Exposició Internacional de Barcelona 1914-1929
- 1986: Arquitectura Minimale a Barcelona
- 1986: Contemporary Spanish Architecture
- 1986: Arquitectura balneària a Catalunya
- 1996: Diferencias: topografía de l'arquitectura contemporánea
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Fallece en Amsterdam Ignasi de Solà-Morales, autor de la reconstrucción del Teatro del Liceo» (en castellà). El País, 13-03-2001. [Consulta: 19 octubre 2016].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Ignasi Solá-Morales, hijo y padre de arquitectos» (en castellà). El Mundo. [Consulta: 19 octubre 2016].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Ignasi de Solà-Morales i Rubió». Gran Enciclopedia catalana. [Consulta: 21 octubre 2016].
- ↑ «Ignasi de Solà-Morales» (en castellà). Santa&Cole. [Consulta: 19 octubre 2016].
- ↑ «Fitxa de la RAING». Arxivat de l'original el 2018-01-08. [Consulta: 7 gener 2018].
- ↑ «Ignasi de Solá-Morales i Rubio» (en castellà). Dialnet. [Consulta: 19 octubre 2016].
Enllaços externs[modifica]
- (català) Informació i obres de Solà-Morales a la xarxa
- (anglès) Informació de Solà-Morales a la xarxa
- Guia temàtica Ignasi de Solà Morales i Rubió - Biblioteca Oriol Bohigas (Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona)
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: ' |
 Acadèmic de la Reial Acadèmia d'Enginyeria Medalla XXXV 1994-2001 |
Succeït per: Eloy Álvarez Pelegry |
1995: Arcadi Pla · 1996: Josep Perarnau · 1997: Francisco Javier Asarta, Robert Brufau i Raquel Lacuesta · 1998: Joan Rodon · 1999: Lluís Clotet i Ignasi Paricio · 2000: Ignasi de Solà-Morales, Xavier Fabré i Lluís Dilmé · 2001: Enric Miralles i Benedetta Tagliabue · 2002: Secció Filològica de l'IEC · 2003: Museu Episcopal de Vic · 2004: Manel Risques i Ricard Vinyes · 2005: L'Avenç · 2006: Museu del Cinema de Girona · 2007: Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana · 2008: Patronat d'Estudis Osonencs · 2009: Fundació Vila Casas · 2010: Albert García Espuche · 2011: David Balsells · 2012: Museu Etnogràfic de Ripoll |
- Arquitectes barcelonins contemporanis
- Professors de la Universitat Politècnica de Catalunya
- Premis Nacionals de Patrimoni Cultural
- Premis Narcís Monturiol
- Acadèmics de la Reial Acadèmia d'Enginyeria d'Espanya
- Gran Creu de l'Orde d'Alfons X el Savi
- Morts a Amsterdam
- Alumnes barcelonins de la Universitat de Barcelona