Ignorància

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La ignorància és l'absència o imperfecció del coneixement sobre un assumpte. L'educació té com a objectiu fonamental fer minvar la ignorància dels aprenents mitjançant l'ensenyament de conceptes i procediments essencials o bé amb exemples del propi mestre. Molts filòsofs han considerat la ignorància l'estat natural o de naixença de l'ésser humà (la tabula rasa de la ment d'Aristòtil) que va minvant amb la instrucció, lluitant contra els prejudicis. L'afany per eradicar-la va ser especialment alt durant la Il·lustració.

La incultura és la falta de cultura o la manca de coneixements en un camp determinat del saber. Incultura és la negació de la paraula cultura, l’etimologia de la qual prové del llatí colere, que significa cultivar i/o conrear; i que per altra banda, deriven de colònia, colona, colonitzar, colonialisme...). Per tant, la incultura és el reflex d'una persona o grup de persones que no són cultivades, que no tenen coneixements suficients o elementals sobre quelcom o que desconeixen la cultura d'una país.


Contextualització[modifica | modifica el codi]

Des dels temps de Sòcrates els homes es van plantejar el problema d'establir quins entre les diverses societats que es trobaven eren més humans, quines institucions mereixien ser imitades, i quins haurien de ser abolides de tota convivència social per ser inhumanes.

La incultura va néixer precisament quan en la trobada entre cultures, els homes no es van limitar a combatre el que els era estrany, sinó que es van proposar "mesurar" el grau d'humanitat dels ordenaments socials o polítics i de les diverses institucions que veien en aquestes cultures.

El menyspreu de la incultura en la modernitat i, de manera especial, el rebuig de la noció multicultural i intercultural, que està unit al naixement de la ciència moderna, va fer tornar a la situació anterior. És a dir, al moment en què les cultures diferents es percebien simplement com a diferents, sense que fos possible una comparació raonable entre elles.

L'única manera de trobada és: l'enfrontament físic en la guerra o la tolerància absoluta en el reconeixement que cadascuna té el mateix dret a existir que les altres.

Si s'adverteix que en llocs diferents hi ha forma de convivència diferents de les nostres, si veiem que s'organitzen socialment de maneres diverses, que persegueixen objectius diferents, que practiquen costums familiars o religioses estranyes, etc. l'única cosa que pot dir-se raonablement és que "aquestes cultures tenen valors diferents dels nostres".

La percepció de diferents cultures ha donat lloc al nostre món intel·lectual a una ciència de la cultura la qual té la missió exclusiva d'estendre l'existència d'aquestes maneres de vida i dels elements que ho componen. aquest fet ha donat lloc també a la convicció que l'actitud raonable davant aquestes formes de vida contrastants amb les nostres, la tolerància.

Tipus de socialització[modifica | modifica el codi]

Per continuar parlant d'incultura, el primer que hem d'analitzar és el procés de socialització. El procés de socialització, es divideix en tres; encara que les més importants per a l'anàlisi de la nostra paraula és el primer i el segon.

Socialització primària[modifica | modifica el codi]

Es dóna en els primers anys de vida i es remitent al nucli familiar. Es caracteritza per una forta càrrega afectiva. Depèn de la capacitat d'aprenentatge de l'infant, que varia al llarg del seu desenvolupament psicològic i evolutiu.

Socialització secundària[modifica | modifica el codi]

L'individu descobreix que el món dels seus pares no és l'únic. Les relacions s'estableixen per jerarquies. Els qui encarnen els papers romanen en l'anonimat. Les relacions ja no són cara a cara. La càrrega afectiva és reemplaçada per tècniques pedagògiques que faciliten l'aprenentatge. La socialització secundària es caracteritza per la divisió social del treball i per la distribució social del coneixement. El procés de socialització mai acaba. La socialització primària és la base de la socialització secundària. Ambdues etapes poden complementar-se o entrar en conflicte. El subjecte des que neix és un ser social i porta latent l'acció dels altres. L'existència humana no és un procés aïllat, es va construint en un "ésser amb uns altres", en un sentit compartit. Com a conclusió sobre el perquè hem adjuntat el procés de socialització a la nostra definició és perquè a través del temps els grups socials han tingut molta importància en la societat, ja que són l'eix d'aquesta per exercir rols significatius. Són els grups i no els individus aïllats, els que constitueixen les unitats funcionals en la lluita per l'existència. La cultura constitueix la mediació que ens posa en contacte amb el món i al mateix temps amb els nostres semblants.

Noció d'incultura[modifica | modifica el codi]

Havent-nos posat d'acord en el que anem a entendre per cultura, des d'aquest enfocament tractem ara de definir el nostre concepte de inculturació. Amb freqüència escoltem el terme: has de culturitzar-te. La veritat és que ningú està obligat a sacrificar la seva pròpia cultura, per oblidar-se d'ella i assumir una altra diferent. Sabem d'un cas singular d'un poble que va renunciar a la seva cultura i es va culturitzar en una altra: la tribu asteca. Els asteques, en arribar al Valle de Mèxic, van decidir abandonar el seu idioma, la seva cosmogonia, la seva religió... Solament van conservar i van introduir en la cultura náhuatl el culte a la seva divinitat: Huitzilopochtli, i el concepte de la “Guerra florida”.

En teoria, un individu pot desculturitzar-se, tal com ho van fer els asteques; en la pràctica, resulta massa fatigós i difícil, cruel i tal vegada inútil, si el que es vol amb això és estar en millors condicions per a un poble culturalment estrany. Tot això implica posar entre parèntesis la cultura d'un mateix (la seva concepció de la realitat, la seva lògica, el seu idioma, la seva litúrgia, les seves formes d'organitzar-se); no implica el sacrifici de la pròpia cultura: “No es tracta certament de renegar a la pròpia identitat cultural, sinó de comprendre, apreciar, promoure la multiculturitat de l'ambient on actua"…

Tipus d'incultura[modifica | modifica el codi]

Durant tota la història de la humanitat ha existit la cultura, i com no pot ser d’altra manera, també ha existit el seu antònim la incultura (la llum no existeix sense la foscor). Nosaltres només hem fet una petita pinzellada del que és la incultura, com es crea i quina és la seva procedència. Actualment existeixen molts tipus d’incultura com: la incultura general (comparada equivocadament i injustament amb l’analfabetisme, ja que aquestes persones no saben llegir ni escriure, una eina molt necessària per la culturització però no imprescindible), la incultura política, la incultura literària, la incultura científica, i un llarg etcètera. Com és impossible explicar totes les tipologies d’incultura que existeixen, us convidem a incloure, tal com hem fet nosaltres, pagines, fòrums, autors, entrevistes, ... que ens ajudin a veure i entendre una mica millor el perquè de tanta incultura. Creiem que la millor manera per vèncer la incultura és coneixent-la. Entre tots ho podrem aconseguir.

MUSICAL http://dmforever.superforos.com/viewtopic.php?p=191846&sid=f428dc3d14b188841a53fd60273fefdb http://unknown.mforos.com/675632/3185056-incultura-musical-o-como-deprimirse-sin-drogas-u-u/

POLITICA http://www.elmundo.com/portal/pagina.general.impresion.php?idx=144087

EDUCATIVA http://www.eumed.net/libros/2011c/988/Categoria%20de%20la%20inculturacion.htm

HISTORICA http://www.muyinteresante.es/incultura-historica http://www.elcultural.es/version_papel/LETRAS/26696/Arturo_Perez_Reverte

CULTURAL http://132.248.35.1/cultura/informe/default.htm

Entitats i legislacions que lluiten contra l'incultura[modifica | modifica el codi]

A Catalunya[modifica | modifica el codi]

PROMOCIÓ DE LA LLENGUA

http://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat/menuitem.b318de7236aed0e7a129d410b0c0e1a0/?vgnextchannel=ba96f554f917a110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default&vgnextoid=ba96f554f917a110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

PROMOCIÓ DEL PATRIMONI

http://www20.gencat.cat/portal/site/Patrimoni/menuitem.a953ae2225e3a5cd3f6c8910b0c0e1a0/?vgnextoid=e9304bd82cd50110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=e9304bd82cd50110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD

MINISTERI DE CULTURA

http://www20.gencat.cat/portal/site/CulturaDepartament/menuitem.a698cbe5a26e56a65a2a63a7b0c0e1a0/?vgnextoid=04e6923f01369010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=04e6923f01369010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD

A Espanya[modifica | modifica el codi]

MINISTERIO DE CULTURA

http://www.mcu.es/

LEY DE MEMORIA HISTORICA

http://leymemoria.mjusticia.es/paginas/es/ley_memoria.html

Al món[modifica | modifica el codi]

UNESCO

http://www.unesco.org/new/es/culture/

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

“La educación personalizada en la universidad”, llibre del Víctor García Hoz.

http://books.google.cat/books?id=6IHYh8VFrekC&pg=PA159&dq=incultura&hl=ca&ei=uXvmTbD0Gsax8gPyi7mPCw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=10&ved=0CF4Q6AEwCQ#v=onepage&q=incultura&f=false

“Sentidos de la educación y la cultura: cultivar la humanidad”, llibre de José Weinstein,Alfredo Astorga.

http://books.google.cat/books?id=c4LOkUZeEVsC&printsec=frontcover&dq=LA+CULTURA+DE+LA+EDUCACION&hl=ca&ei=vnzmTf2rN43xsgafg6GACA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=9&ved=0CFgQ6AEwCA#v=onepage&q&f=false

Article de la revista ARCADIA, escrit per l’escriptor Hector Abad.

http://books.google.cat/books?id=FGYEAAAAMBAJ&pg=PT12&dq=incultura&hl=ca&ei=xHDmTcD9IJHcsgb1tsz9Bw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCwQ6AEwAA#v=onepage&q=incultura&f=false

Article “Els nous processos de socialització familiar” del Dr. Jordi Collet, Facultat d’Educació.

http://fem.uvic.cat/archives/256

Article “La cultura de la incultura” de Miguel Santa Olalla

http://www.aulablog.com/planeta/node/41657

Etimologia

http://www.elalmanaque.com/noviembre/7-11-eti.htm

Forums sobre la incultura[modifica | modifica el codi]

http://www.sanchezdrago.com/foro/viewtopic.php?p=31781&sid=d980f981ede1a869ea9658d91b10a1fb

http://www.lahistoriaparalela.com.ar/2011/04/06/estado-de-incultura/