Ígor Dobrovolski

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Igor Dobrovolski)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ígor Dobrovolski
Informació personal
Nom complet Ígor Ivànovitx Dobrovolski
Sobrenoms El Príncep Igor
Data de naixement 27 d'agost de 1967 (1967-08-27) (46 anys)
Lloc de naixement Markovo, Odessa (URSS)
Alçada 1'80 m
Equip
Posició Entrenador
Equips professionals
Anys Equip PJ (gols)
1984-1985
1986-1990
1990-1993
1991
1991-1992
1992-1993
1993-1994
1994-1995
1996-1999
2004-2005
FC Zimbru Chisinau
FC Dinamo Moskovà
Genoa CFC
CD Castellón (cedit)
Servette FC (cedit)
Olympique de Marseille
FC Dinamo Moskovà
Atlético de Madrid
Fortuna Düsseldorf
Tiligul-Tiras Tiraspol
27 (13)
124 (27)
4 (1)
14 (3)
23 (15)
8 (1)
31 (9)
19 (1)
54 (14)
9 (1)
Selecció nacional
1986-1991
1992
1992-1998
URSS URSS
CEI CEI
Rússia Rússia
25 (7)
4 (1)
18 (2)
Equips entrenats
2004-2006
2007-2009
2010-2013
2013-
Tiligul-Tiras Tiraspol
Moldàvia Moldàvia
FC Dacia Chişinău
FC Veris Chişinău

1 Partits jugats i gols només a la Lliga.

Ígor Ivànovitx Dobrovolski (en rus: Игорь Иванович Добровольский) és un entrenador i antic jugador de futbol. Va nàixer el 27 d'agost de 1967 a Markovo (URSS), dins de l'óblast d'Odessa a la RSS d'Ucraïna.

Trajectòria[modifica | modifica el codi]

Dobrovolski va viure des de jove a la ciutat de Tiraspol, a l'actual Moldàvia. Allí va donar els seus primer passos com a futbolista, fins a debutar profesionalment en el FC Zimbru Chişinău. El 1986 va marxar a Moscou per jugar en el Dinamo, un del equips forts del campionat soviètic però que portava moltes temporades sense guanyar cap títol.

Malgrat no poder acabar amb aquesta sequera, els quatre anys que Dobrovolski va romandre al Dinamo el convertiren en un futbolista consolidat al seu país. El mateix 1986, amb només dèneu anys, debutà en la selecció de l'URSS. Als Jocs Olímpics de Seül Drobolski fou l'estrela d'un equip es penjà la medalla d'or, derrotant a la final a la Brasil d'Aloísio, Mazinho, Bebeto o Romário. El davanter brasiler fou el màxim golejador del torneig amb 7 gols, un més que Dobrovolski. Igor va marcar en tots els partits exepte en l'inaugural. Dos anys després, amb una excel·lent generació de jugadors com ara Mostovoi o Kantxelskis, va guanyar l'Europeu sub-21. El rival fou la selecció iugoslava, llavors campiona del món sub-20 i base de futura Croàcia amb jugadors com Jarni, Prosinečki, Šuker o Bokšić. El migcampista soviètic va marcar en els dos partits de la final. Aquesta brillant progressió es va coronar amb el reconeixement com a millor futbolista del seu país en 1990, el mateix any que va fixar pel Genoa CFC de la Serie A italiana.

L'evolució ascendent del jove jugador va quedar frenada a Itàlia. El Gènova era un equip amb un alt nivell a principis dels 90, present sovint en les competicions europees. Allí Dobrovolski va trobar una major competència. Després d'una temporada i mitja molt fosca, perdé fins i tot un lloc entre les places de jugadors estrangers. Sense lloc a l'equip, se li buscà una eixida amb una cessió. El Castelló aconseguí els seus serveis durant sis mesos per 300.000 dòlars. Malgrat que l'ambient de l'equip albinegre no era el més indicat per a la recuperació del jugador, Igor va rendir a un nivell indivudal considerable. Això sí, no va poder fer res per a evitar el descens a Segona divisió. El 6 de juny de 1991 va eixir ilés d'un accident de trànsit a l'A-7 que va destrossar el seu cotxe. L'any següent marxà cedit al Servette, on va fer una gran temporada que feia presagiar la seva definitiva resurecció.

Per a la temporada 1992/93 recuperà el seu lloc al planter del Gènova, però no dispossà de gaires oportunitats. Al mercat d'ivern marxà traspassat definitivament al Olympique de Marseille. L'equip francès seria aquella temporada campió de França i d'Europa, encara que les aportacions de Dobrovolski foren testimonials. Tornà llavors al Dinamo, que competia ara a la Lliga rusa després de la dissolució de l'URSS. Va intentar-ho novament a la Lliga espanyola amb l'Atlético de Madrid abans de romandre un any en blanc, que no el va impedir disputar l'Eurocopa d'Anglaterra. Amb vint-i-nou anys, Dobrovolski va trobar per fi l'estabilitat esportiva al Fortuna Düsseldorf, això sí, ja allunyat de l'elit futbolística. Va retirar-se novament als trenta-dos anys per a tornar posteriorment al Tiligul Tiraspol de la seva ciutat adoptiva

Selecció nacional[modifica | modifica el codi]

La carrera de Dobrovolski a les competicions intrnacionals fou més laureat que no als clubs. Fou un jugador importantíssim per a la selecció soviètica i la rusa durant més d'una dècada. Després d'aconseguir els èxits amb el convinat sub-20 i olímpic, Dobrovolski esdevingué, amb poc menys de vint anys, una de les referències de l'absoluta. Participà en el Mundial d'Itàlia '90, on disputà els tres partits com a tiutlar.

Pels temps que li tocaren viure, Dobrovolski és dels pocs jugadors que ha disputat tres grans tornejos futbolístics (1 Mundial i 2 Eurocopes) amb tres seleccions distintes. El 1992 es creà la Selecció de futbol de la CEI, que participà en l'Eurocopa '92. A la d'Anglaterra '96 acudí amb la samarreta rusa, després de decantar-se per ella en comptes de la ucraïnesa o la moldava. Dos anys després disputà encara el seu darrer partit internacional.

Entrenador[modifica | modifica el codi]

Dobrovolski va fer d'entrenador-jugador durant la seva darrera etapa al CS Tiligul-Tiras Tiraspol, de la Primera divisó moldava.

Posteriorment, va ser triat com a seleccionador de Moldàvia amb vistes a l'Eurocopa '08. Els resultats foren prou satisfactoris, superant al Grup C a Malta i Hongria i només un punt per sota de Bòsnia. Aquesta actuació li valgué la conseció del premi al tècnic moldau de 2007 i la renovació per a la fase de classificació del Mundial 2010. En acabar aquesta, l'octubre de 2009, amb uns resultats força pitjors va renunciar a continuar en el càrrec.

A la temporada 2010/11 entrenà al FC Dacia Chişinău, guanyant a la primera temporada el títol de la Lliga moldava de futbol per primera vegada en la història del club i trencant amb els 10 triomfs seguits del FC Sheriff Tiraspol. Les dos temporades següents l'equip acabà sots-campió. L'estiu de 2013 fitxa pel FC Veris Chişinău, el qual ha arribat a la Primera divisió moldava en tan sols dos anys d'existència.

Palmarès[modifica | modifica el codi]

Medaller
Futbol
Jocs Olímpics
Or Seül 1988 futbol masculí

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. L'Olympique de Marseille va guanyar la Ligue 1 1992/93, però el va perdre per la compra del partit que l'enfrontava al Valenciennes.