Ikposo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaIkposo
Altres nomsAkposo, Akposso, Kposo
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants162.500 (ethnologue)[1] o 205.000(joshuaproject)[2]
Autòcton deregió dels Altiplans de Togo
EstatTogo, Ghana
Classificació lingüística
llengua humana
llengües nigerocongoleses
llengües congoatlàntiques
llengües volta-congoleses
llengües kwa
llengües na-togo
llengües ka-togo
llengües kposo-ahlo-bowili Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3kpo Modifica el valor a Wikidata
SILkpo
Glottologikpo1238 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuekpo Modifica el valor a Wikidata
IETFkpo Modifica el valor a Wikidata

L'ikposo (o akposo, o kposo)[1] és una llengua kwa que parlen els akpossos de Togo i Ghana.[2] Segons l'ethnologue hi ha 162.500 parlants d'ikposo[1] (205.000 segons el joshuaproject)[2] El seu codi ISO 639-3 és kpo i el seu codi al glottolog és ikpo1238.[3]

Família lingüística[modifica]

L'ikposo és una llengua kwa, família lingüística que forma part de les llengües Benué-Congo. Concretament, segons l'ethnologue, forma part del grup lingüístic de les llengües kposo-ahlo-bowili. Les altres llengües d'aquest grup lingüístic són l'adangbe, l'igo i el tuwuli.[4] Segons el glottolog, en aquest subgrup lingüístic només hi ha l'igo, l'ikposo i el tuwuli.[3]

Dialectes[modifica]

Segons l'ethnologue i el glottolog, l'amou oblou, l'ikponu, l'iwi (uwi), el litime (badou), el logbo i l'uma són els dialectes de l'ikposo.[1][3]

Ikposo a Togo[modifica]

A Togo el 2002 hi havia 155.000 parlants d'ikposo[1] (n hi ha 196.000 segons el joshuaproject[2]). Aquests viuen principalment a la regió dels Altiplans, concretament a l'oest de la ciutat d'Atakpamé, a les prefectures d'Amou, de Wawa i d'Ogou. Les ciutats principals en les que es parla l'ikposo són Amlamé, Amou-Oblo i Atakpamé.[1] Aquesta és la regió central-oriental de la regió i a la mateixa zona s'hi parlen les llengües gurs, kabiyè i tem.[5]

Ikposo a Ghana[modifica]

El 2003 hi havia 7.500 parlants d'ikposo a Ghana[1] (n'hi ha 9.900 segons el joshuaproject[2]). Aquests viuen en una petita zona a l'oest del llac Volta, a la regió Volta, no molt lluny de la frontera amb Togo. Al seu voltant hi viuen parlants de la també llengua kwa, l'àkan.[6]

Sociolingüística, estatus i ús de la llengua[modifica]

L'ikposo és una llengua desenvolupada (EGIDS 5): gaudeix d'ús vigorós per persones de totes les edats i té literatura i una forma estandarditzada, tot i que no és sostenible totalment.[7] Gaudeix d'actituds positives i els seus parlants també parlen l'ewe i el francès. L'ikposo és utilitzada com a segona llengua pels bogos, que parlen l'igo com a primera llengua.[1] Entre l'1% i el 5% dels que tenen l'ikposo com a llengua materna la saben llegir i escriure a Togo. A Ghana la saben llegir i escriure menys de l'1% dels seus parlants i la saben llegir entre un 5% i un 15% dels que la tenen com a segona llengua. En aquest país existeixen materials d'aprenentatge en aquesta llengua subvencionats.[1] L'ikposo s'escriu en alfabet llatí.

Bibliografia[modifica]

Segons el glottolog, aquests són alguns dels materials sobre l'ikposo:[3]

  • Soubrier, Aude, 2016: Description de l'Ikposso Uwi. Université Lumière Lyon 2. 540pp. Gramàtica
  • Cornevin, R, 1955: Le Litimé, a: Études Dahoméennes XIV. 24-65. Porto-Novo: Institut Français d'Afrique Noire, Gouvernement du Dahomey, Centre IFAN. Etnografia
  • Wolf, P. Franz. 1981: Grammaire de la langue Kpøsø. Lomé, Togo: Cercle d'Etudes Akposso. Gramàtica
  • Eklo, Alubue Amavi. 1988: Le kposso de tomegbe (Togo): phonologie, grammaire, textes, lexique kposso - francais. A:  Zugl.: Grenoble, Univ., Diss., 1987 (ed.) Lille: ANRT. Gramàtica
  • Seidel, August. 1898: Beiträge zur Kenntnis der Sprachen in Togo. Zeitschrift für afrikanische und oceanische Sprachen 4. 201-286. Comparativa.
  • Hurault, Jean. 1969: Eleveurs et cultivateurs des hauts plateaux du Cameroun: la population du Lamidat de Banyo [pt. 1]. A: Population: revue bimestrielle de l'Institut National d'Etudes Démographiques 24. 963-994.
  • Anderson, Coleen G. 1999: ATR vowel harmony in Akposso, a: Studies in African linguistics 28. 185-214.
  • Soubrier, A. A. 2007: Phonologie et morphologie de l'ikposo de Doumé (Togo, Région des Plateaux). Université Lumière Lyon II, Lyon.
  • Christinat, Jean-Louis. 1971: L'adaptation des immigrants des hauts plateaux dans la région San Gabán/Inambari. París: Mémoire de l'EPHE. Etnografia

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «Ikposo». ethnologue. [Consulta: 9 febrer 2015].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Language: Ikposo». joshuaproject. [Consulta: 9 febrer 2015].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Language: Ikposo». glottolog. [Consulta: 9 febrer 2015].
  4. ↑ «kposo-ahlo-bowili». ethnologue. [Consulta: 7 febrer 2015].
  5. ↑ «Mapa lingüístic de Togo» (en anglès). ethnologue. [Consulta: 8 febrer 2015].
  6. ↑ «Mapa lingüístic de Ghana. (L'Ikposo és el número 42)». ethnologue. [Consulta: 8 febrer 2015].
  7. ↑ «Ikposo in the Language Cloud» (en anglès). ethnologue. [Consulta: 8 febrer 2015].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ikposo&oldid=32855935»