Il·lita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Il·lita
Classificació
Categoria fil·losilicats
Fórmula química (K,H3O)(Al,Mg,Fe)2(Si,Al)4O10[(OH)2,(H2O)]
Nickel-Strunz 09.EC.60
Dana 71.02.02d.02
Propietats fisicoquímiques:
Sistema cristal·lí monoclínic, prismàtic,
Hàbit cristal·lí agregats micacis
Color gris, blanca, verdosa
Exfoliació {001} perfecte
Duresa 1 - 2
Lluïssor nacrada
Ratlla blanca
Diafanitat translúcida
Gravetat específica 2.6 - 2.9
Propietats òptiques Biaxial (-)
Índex de refracció nα = 1.535 - 1.570 nβ = 1.555 - 1.600 nγ = 1.565 - 1.605
Referències [1]

La il·lita és una varietat de la moscovita, un mineral del grup dels silicats segons la classificació de Strunz. És una argila no expansiva, micàcia. La il·lita és un fil·losilicat o silicat laminar. La seva estructura està constituïda per la repetició de capes de tetràedre – octàedre – tetràedre (TOT).[2] L'espai entre capes està principalment ocupat per cations de potassi pobrament hidratats.

El nom deriva de l'estat nord-americà d'Illinois ja que va ser descrita a Calhoun County, Illinois (Estats Units) el 1937.

Estructuralment la il·lita és força similar a la moscovita o a la sericita amb una mica més de silici, magnesi, ferro, i aigua; i lleugerament menys d'alumini tetrahèdric i potassi interlaminar. La bramal·lita és una anàloga rica en sodi.

Estructura de la il·lita.

La fórmula química és (K,H3O)(Al, Mg, Fe)2(Si, Al)4O10[(OH)2,(H2O)],[3] per una considerable substitució iònica. Es produeix com agregats de petits cristalls monoclínics grisos a blancs. Per la seva petita mida, la seva identificació usualment requerix anàlisi de difracció de raigs X. La il·lita és un producte de l'alteració o meteorització de la moscovita i el feldspat en ambient de meteorització hídrica i tèrmica. És comuna en sediments, sòls, roques argil·losedimentàries, i en roca metamòrfica. Es diferencia de la glauconita en sediments per anàlisi de raigs X.

La capacitat de bescanvi catiònic de la il·lita és més baixa que la de l'esmectita però més alta que la de la caolinita, típicament entre 20 – 30 meq/100 g.

Cristal·lització[modifica | modifica el codi]

La cristal·lització de la il·lita s'ha fet servir com indicador del grau metamòrfic en roques amb argiles.[4] Amb increment de la temperatura la il·lita es transforma en moscovita.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Mitchell J.K. (1993) Fundamentals of soil behavior. Second edition. John Wiley and Sons, Inc., New York. 437 pp, see Chapter 3, Soil Mineralogy, p. 32. ISBN 978-0471463023
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Il·lita Modifica l'enllaç a Wikidata