Il·lusionisme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cartell de la col·lecció dels germans Roca, del Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques

L'il·lusionisme, també anomenat màgia o prestidigitació, és l'art d'entretenir el públic mitjançant il·lusions (trucs) misterioses i sorprenents, que creen en el públic la percepció que s'ha produït quelcom d'impossible, talment com si l'artista tingués poders màgics o sobrenaturals.

La il·lusió que crea el mag és espectacle, però per tal de crear-la calen certes habilitats i moltes hores de pràctica. Si se sap el truc, es perd tota la màgia i ja no té gràcia. La il·lusió, però, es crea utilitzant tan sols mètodes naturals. El practicant d'aquest art misteriós rep el nom de mag, prestidigitador o il·lusionista.

El nom més popular d'aquest gènere és màgia. El més precís, il·lusionisme, perquè, com dèiem, no té res a veure amb poders sobrenaturals, sinó amb la seva simulació (il·lusió). El mot prestidigitació (del llatí presti digiti, 'dits àgils') al·ludeix a l'habilitat extrema que cal tenir als dits per a practicar aquest art o ofici.

L'il·lusionisme és un dels espectacles més populars des d'antic. Tradicionalment s'emmarca en el circ o en les varietats del teatre.

Artistes d'altres branques de l'espectacle, com ara el teatre, el cinema, la dansa i les arts visuals, treballen cada cop més utilitzant mètodes similars, però no donen un èmfasi tan marcat a aquestes tècniques, que consideren secundàries a l'objectiu de crear una actuació cultural.

Taula de continguts

Branques [modifica]

Hi ha diverses branques dins l'il·lusionisme:

  • manipulació: consistent en l'aparició i desaparició d'objectes (botons, mocadors, cigarrets), canvis del color o la grandària d'objectes, jocs amb cartes, etc. Pot incloure el carterisme (presa inadvertida d'objectes al públic, amb retorn posterior, és clar).
  • màgia general: feta amb aparells i accessoris (com bastons, cordes, tubs, cèrcols) o amb animals petits (coloms, conills).
  • grans il·lusions: jocs similars als de manipulació o de màgia general, però aplicats a persones (aparicions i desaparicions, asserrament, levitació, transformació en animal, etc.).
  • màgia còmica: il·lusionisme d'algun tipus realitzat amb humor, entre gags i acudits, etc. (cosa que encara pot astorar més el públic que no les actuacions de to greu).
  • mentalisme: simulació de telepatia, precognició, lectura del pensament, visió a llarga distància, etc.
  • màgia de proximitat (o de sobretaula, o de saló): aquella realitzada prop del públic (a quatre metres com a distància màxima), generalment en locals petits i sense gaire aforament (un màxim de vuitanta persones, per exemple). Exigeix un màxim d'habilitat amb un mínim d'infrastructura. Es pot fer en petit comité, amb il·lusionista i públic asseguts entorn de la mateixa taula.
  • matemàgia o màgia matemàtica, relacionada amb fenòmens de mentalisme.

Espectacles íntimament relacionats amb l'il·lusionisme són la ventriloquia, el fakirisme i el transformisme.


Il·lusionistes [modifica]

Als Països Catalans l'il·lusionisme té una tradició llarga i important, amb practicants nombrosos, alguns dels quals de prestigi internacional. Entre els il·lusionistes més coneguts pel públic actual es compten el Màgic Andreu, Hausson, el Mag Xevi i el Mag Lari.

Internacionalment, fou cèlebre Harry Houdini, un dels clàssics de l'il·lusionisme.

Altres mags cèlebres de la història:

Cercles màgics [modifica]

L'aprenentatge de les habilitats d'il·lusionista es sol fer mitjançant l'assistència a les sessions de les societats que s'hi dediquen. A les principals ciutats n'hi sol haver. Normalment s'hi accedeix amb la participació prèvia en un curs d'iniciació a la màgia. Alguns cercles màgics:

Fons [modifica]

El Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques conserva la col·lecció dels germans Roca, de més de 1000 peces, reunida per aquests empresaris vinculats al món de la màgia i l’il·lusionisme a inicis del segle XX.

Vegeu també [modifica]

Referències [modifica]

Bibliografia [modifica]

  • Montilla i Castellsaguer, Alain. Mags i màgia a Catalunya: una visió històrica. Núria Sadurní i Puigbò, rev. i adaptació. Badalona: Museu de Badalona, 2010. ISBN 9788488758484
  • Pujol, Joan; Rodríguez, Pere E.; Marko. Això és màgia. Barcelona: Llibres de l'Índex, 1993. (Manuals; 5) ISBN 8487561535
  • Tamariz, Juan. Aprenda Ud. magia. Barcelona: Marré, DL 2005. ISBN 8485060245