Il·lustració escocesa
La Il·lustració escocesa fou un moviment cultural del segle XVIII escocès caracteritzat per la destacada producció intel·lectual, científica i cultural desenvolupada a Escòcia, sobretot a partir de la segona meitat de segle. Sovint vista com una Edat d'Or a la història del país, la Il·lustració escocesa significà l'eclosió cultural dels escocessos, internacionalitzant-se i convertint Escòcia en un dels principals focus culturals d'Europa. Cap al 1750, els escocessos es comptaven entre els habitants més cults del continent, amb una tassa d'analfabetisme estimada en només 25%.[1] L'impacte del moviment fou notable: en algun moment de la segona meitat del segle XVIII, Edimburg passaria a tenir el pseudònim d' Atenes del Nord.
La Il·lustració escocesa abraçà els preceptes humanistes i racionalistes de la Il·lustració europea, deixant-se influenciar principalment pels intel·lectuals francesos, país amb qui Escòcia sempre havia mantingut contacte. Tanmateix, en comptes de conformar-se amb ser una simple còpia de la Il·lustració francesa, l'escocesa es caracteritzà pel seu esperit original i innovador; els intel·lectuals escocessos reafirmarien la importància de la raó, negant qualsevol tipus d'autoritat que no pogués ser justificada amb ella, i sostenint un punt de vista essencialment optimista sobre la capacitat de l'individu a contribuir i millorar la societat i la natura, emprant únicament el seu enteniment.
Fou aquesta última característica la que marcaria la diferència fonamental entre la Il·lustració escocesa i la resta de moviments il·lustrats, en plantejar de mode seriós la necessitat i l'obligació de dur a terme les idees il·lustrades. Així doncs, a Escòcia la Il·lustració es caracterritzaria per ésser eminentment pràctica i empirista, valorant aquests dos aspectes com les principals virtuts que conduïen al progrès, millora i benefici pràctic de l'individu i de la societat en el seu conjunt.
Entre els productors més destacats d'aquest moivment es troben les fites a filosofia, economia, geologia, enginyeria i sociologia. Algunes de les principals figures de la Il·lustració escocesa foren el filòsof Francis Hutcheson, el filòsof David Hume, l'economista Adam Smith, el filòsof Thomas Reid, l'antropòleg Lord Kames, Adam Ferguson, John Playfair, el químic Joseph Black, l'enginyer James Watt i el lingüista Lord Monboddo.
Els efectes de la Il·lustració escoesa es feren notar més enllà de les fronteres del país, no només pel prestigi i l'afecte a què van atènyer les idees i actituts d'aquest moviment, sinó perquè molts immigrants escocessos portaren aquestes idees a les colònies angleses a Amèrica, influenciant de mode decisiu al desenvolupament dels futurs Estats Units d'Amèrica i de la societat industrialitzada.
Orígens: L'Acta d'Unió del 1707 [modifica]
El 1707, el Parlament Anglès aprovà l'Acta d'Unió que abolia el Regne d'Escòcia com a entitat formalment independent d'Anglaterra i creava el Regne Unit, format per Anglaterra, Escòcia i Gal·les. L'Acta d'Unió alterà de mode fonamental el lloc d'Escòcia al món. A conseqüència d'això, els escocesos es veieren desplaçats políticament (fet que conduïria al desenvolupament del nacionalisme escocès), però foren forçats a abandonar llurs actituds d'aïllament (sorgides de llur contínua oposició al Regne d'Anglaterra), i a obrir-se al món. Això, juntament amb l'expansió del nou Imperi britànic del que formaven part, va conduir a un renaixement del pensament filosòfic al país, que produïria una varietat d'intel·lectuals a totes les branques del saber.
Probablement la regió més pobre[2] de l'Europa Occidental el 1707, a partir de la Unió, Escòcia va poder dirigir la seva atenció al món sense l'oposició d'Anglaterra, que sempre havia vist qualsevol intent d'apropament a l'exterior d'Escòcica com una possible aliança militar en contra seva. Establerta la Unió, les pretensions angleses semblaven garantides, i Escòcia, esgotada econòmicament rere una sèrie d'enfrontaments amb Anglaterra que enfonsaven les seves arrels a l'expulsió de la Casa Estuard del tron anglès, va saber aprofitar l'impuls del lliure comerç amb els territoris de l'Imperi britànic per recuperar-se econòmicament de mode espectacular. L'església escocesa, de denominació calvinista, promoveria al temps l'establiment del primer sistema públic d'ensenyament a Europa. Per al calvinisme, la formació de missioners, clèrigues i experts teòlegs era quelcom fonamental, que no havia de relegar-se únicament a un sector privilegiat de la societat, sinó a tota ella, ja que tot el poble era part de la comunitat cristiana; la necessitat de promoure una educació general bàsica destinada a tals fins ja havia estat duta a terme pel propi Joan Calví al segle XVI, i l'església presbiteriana escocesa no féu sinó que desenvolupar-ne el plan.
Sota aquest estímul doble, el de l'ensenyament i el del desenvolupament econòmic, aviat sorgiren a Escòcia una sèrie de pensadors que començarien la característica revisió crítica de tot allò anterior; les tradicionals connexions escoceses amb França, per llavors bressol de la Il·lustració, feren que els escocesos comencessin a desenvlupar una branca de l'il·luminisme inusualment pràctica, fins al punt que Voltaire afirmés que "Mirem a Escòcia per trobar totes les nostres idees sobre la civilització".[3][4]
Empirisme i raonament inductiu [modifica]
El primer gran filòsof de la Il·lustració escocesa va ser Francis Hutcheson,[5] catedràtic de filosofia a la Universitat de Glasgow des del 1729 fins al 1746. Filòsof moral amb alternatives a les idees de Thomas Hobbes, una de les seves principals contribucions va ser el desenvolupament del primer utilitarisme i del principi consecuencionalista que és la virtut la que proporciona, en les seves pròpies paraules, la major de les felicitats al major nombre de persones.
Bona part del nucli central del mètode científic (la naturalesa del coneixement, prova, experiència i causalitat) i algunes de les modernes actitues pel que fa a la relació entre ciència i religió van ser desenvolupades pel filòsof més famós de la Il·lustració escocesa, David Hume. "Com a molts dels intel·lectuals esoceses, Hume reverenciaba la nova ciència de Copèrnic, Bacon, Galileu, Kepler i Newton; creia en el mètode experimental i avorria la superstició".[5] Les idees d'Hume, influenciades per l'empirisme de Locke, s'oposaven frontalment a l'escola racionalista de Descartis, sent el primer a assenyalar el Problema de la Inducció, en virtut del com demostrava la impossibilitat de construir lleis generals a partir de fets individuals. Això va conduir al marcat pessimisme de la filosofia d'Hume, que al seu torn va esperonar la filosofia de Immanuel Kant.
Una de les figures més transcendentals de la Il·lustració escocesa va ser Adam Smith. Metge de formació i filòsof de professió, Adam Smith va ser conegut en vida sobretot per la seva obra Teoria dels sentiments morals, en la qual desgranava el paper de l'individu en la societat, construint una moral pública. No obstant això, la seva obra més coneguda i influent és "La riquesa de les nacions", tractat fundacional del liberalisme i de l'economia moderna. Aquesta obra va tenir un impacte immediat en l'economia britànica, i àdhuc avui dia és un referent en les teories i decisions econòmiques del segle XXI, sobretot pel que fa a les seves actituds enfront del capital humà i la política econòmica dels governs.[6]
Els pensadors escoces van desenvolupar el que Hume va anomenaar ciència de l'home,[7] això és, l'antropologia, que va ser desenvolupada per intel·lectuals com Lord Monboddo, Adam Ferguson, John Miler, Lord Kames i William Robertson, tots els quals van abordar l'estudi científic de com els éssers humans s'havien comportat en les cultures antigues i primitives, i quins havien estat els canvis que havien portat al progrés i a l'actualitat. Van estudiar les forces de la modernitat, reunint-se comunament en els cafès i salons literaris de Lord Kames i Lord Monboddo.
L'aspecte més pràctic de la il·lustració esocesa es materialitza en la figura de l'enginyer James Watt, creador de la màquina de vapor i del regulador centrífug de Watt que van esperonar el desenvolupament de la Revolució Industrial. Les aplicacions d'ambdós invents, que permetien accelerar i abaratir la producció industrial, van col·locar al Regne Unit al capdavant econòmica d'Europa. La millora en la capacitat de producció industrial va anar acompanyada pels estudis empírics de diversos terratinents escocesos, que van pretendre millorar la productivitat agrícola introduint tècniques tals com el sistema Norfolk o la rotació de cultius, estudiant les plantes que millor s'adaptaven al mitjà escocès i començant la mecanització del camp. També es van realitzar les primeres reforestacions en massa: una visita de Samuel Johnson a Escòcia el 1774, en la qual va assenyalar mordazmente l'escassa presència d'arbres tant a les terres altes com a baixes va conduir a una campanya de reforestació del territori duta a terme amb intens zel, que va tenir com a conseqüència col·lateral la millora de la qualitat dels terrenys escocesos.
Encara que la il·lustració escocesa va concloure formalment a la fi del segle XVIII, va deixar a Escòcia un profund pòsit cultural que justifica la desproporcionaba quantitat de científics i enginyers escocesos que destacron en la ciència i les lletres britàniques dels segles XVIII i XIX, tenint-se a James Hutton, James Watt, William Murdoch, James Clerk Maxwell, Lord Kelvin, William Rankine, Alexander Graham Bell i sir Walter Scott, entre uns altres.
Referències [modifica]
- ↑ Herman, Arthur. The Scottish Enlightenment: The Scots' Invention of the Modern World. 4th Estate, Limited, 2003.
- ↑ Herman, Arthur. How the Scots Invented the Modern World: The True Story of How Western Europe's Poorest Nation Created Our World & Everything in It. Hardcover: ISBN 978-0-609-60635-3, Paperback: ISBN 978-0-609-80999-0. Crown Publishing Group, 2001.
- ↑ José Manuel Barroso, 11th President of the European Commission. «The Scottish enlightenment and the challenges for Europe in the 21st century; climate change and energy» (html). Enlightenment Lecture Series, Edinburgh University, 28 November 2006. «I will try to show why Voltaire was right when he said: 'Nous nous tournons vers l’Écosse pour trouver toutes nos idées sur la civilisation' [we look to Scotland for all our ideas on civilisation].»
- ↑ «Visiting The Royal Society of Edinburgh…» (html). Royal Society of Edinburgh. First published in The Scotsman Saturday 4 June 2005. «Scotland has a proud heritage of science, research, invention and innovation, and can lay claim to some of the greatest minds and greatest discoveries since Voltaire wrote those words 250 years ago.»
- ↑ David Denby. «Northern Lights: How modern life emerged from eighteenth-century Edinburgh» (html). The New Yorker, 11 October 2004. «The fountainhead was Francis Hutcheson, a kind of pan-Enlightenment figure who, from 1729 until his death in 1746, held the chair in moral philosophy at the University of Glasgow, where he broke with tradition by lecturing in English in addition to the common lecturing language of the time, Latin. Hutcheson, a frequent visitor to Edinburgh, was Adam Smith’s teacher and he encouraged Hume’s early efforts. He was suspicious of metaphysics or any claims not based on observation or experience. Empiricism and the inductive method was the clarion call of the Scottish Enlightenment.
The intellectual break with the past was drastic and seemingly irreversible. In recent years, scholars have traced the rudiments of modern psychology, anthropology, the earth sciences, and theories of civil society and liberal education to eighteenth-century Scotland.» - ↑ Fry, Michael. Adam Smith's Legacy: His Place in the Development of Modern Economics. Paul Samuelson, Lawrence Klein, Franco Modigliani, James M. Buchanan, Maurice Allais, Theodore Schultz, Richard Stone, James Tobin, Wassily Leontief, Jan Tinbergen. Routledge, 1992. «Adam Smith's Legacy brings together ten Nobel Laureates in Economics, the greatest number since the prize was instituted in 1969. They explore themes as diverse as Smith's use of data, his attitude towards human capital, and his views on economic policy. Heirs to Smith and leaders of the discipline, the contributors also reflect upon the current state of economics, assessing the extent to which it measures up to the benchmark established by its founder.»
- ↑ Magnus Magnusson. «Northern lights» (html). New Statesman, 10 November 2003.
