Il barbiere di Siviglia

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre l'òpera de Rossini. Si cerqueu la de Paisiello, vegeu Il barbiere di Siviglia (Paisiello).


El barber de Sevilla

Representació d'Il barbiere di Siviglia
Títol original: Il barbiere di Siviglia
Llengua original: Italià
Gènere: opera buffa
Música: Gioacchino Rossini
Llibret: Cesare Sterbini
Font literària: L'inutile précaution, ou, Le barbier de Séville de Beaumarchais (1775)
Actes: dos
Època de composició:
Estrena: 20 de febrer de 1816
Teatre: Teatro Argentina de Roma
Estrena Liceu: 18 de desembre de 1847
Estrena a Catalunya: 1818, Teatre de la Santa Creu (Barcelona) (estrena a Espanya)
Personatges:
  • Rosina, protegida de Bartolo (mezzosoprano)
  • Doctor Bartolo, protector de Rosina (baix)
  • Comte d'Almaviva, un noble de la ciutat. Utilitza el malnom de Lindoro (tenor)
  • Figaro, el barber de Sevilla (baríton)
  • Basilio, mestre de música, còmplice de Bartolo (baix)
  • Berta, serventa del Doctor Bartolo (soprano)
  • Fiorello, servent del comte (baix)

Il barbiere di Siviglia és una opera buffa en dos actes de Gioacchino Rossini segons un llibret de Cesare Sterbini al seu torn basat en la comèdia de Pierre-Augustin Caron de Beaumarchais Le Barbier de Séville. L'estrena amb el títol Almaviva, o sia l'inutile precauzione tenia lloc el 20 de febrer de 1816, al Teatro Argentina de Roma. Considerada per molts com una de les opera buffa més important.

Rossini va escriure aquesta òpera en un temps rècord, ja que el contracte amb el teatre es va firmar menys de dos mesos abans de la seva estrena. Rossini afirmava haver-la completat en només tretze dies. L'òpera és essencialment coneguda per la seva ària de Figaro (largo al factotum), per la cèlebre ària de Rosine (una voce poco fa) i pel tema de Don Basilio (la calunnia è une venticello).

L'obertura és memorable gràcies a la seva melodia burlesca. L'única obertura de Rossini que hi podria rivalitzar seria la de Guillaume Tell. Fou escrita inicialment per a una altra obra i després, quan el compositor va realitzar Elisabetta, regina d'Inghilterra també la reutilitzà, fet que en Rossini era bastant normal.

Com a curiositat, a l'estrena a Catalunya al Teatre de la Santa Creu, el 16 de juliol de 1818, l'obertura fou canviada per una escrita per Ramon Carnicer ja que faltava la de la partitura italiana.

[edita] Vegeu també