Ildefons Sunyol i Casanovas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaIldefons Sunyol i Casanovas

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Ildefons Sunyol Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 gener 1866 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort21 agost 1913 Modifica el valor a Wikidata (47 anys)
Barcelona
Diputat a Corts
29 abril 1907 – 13 novembre 1908 – Ramon Albó i Martí →
Circumscripció electoral: Districte electoral de Barcelona
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
1901 –
President de l'Ateneu Barcelonès
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Es coneix perFundador del Centre Nacionalista Republicà
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióadvocat i polític
PartitSolidaritat Catalana
Centre Nacionalista Republicà
Lliga Regionalista
Centre Nacional Català
Família
GermansJosep Sunyol i Casanovas Modifica el valor a Wikidata

Ildefons Sunyol i Casanovas (Barcelona, 1866 - 21 d'agost de 1913)[1] fou un advocat i polític català.

Trajectòria[modifica]

Es llicencià en dret el 1886, assolí un gran prestigi com advocat i començà la seva activitat política amb els republicans possibilistes de l'Ateneu Barcelonès, que presidiria el 1906. El 1899 fou un dels fundadors del Centre Nacional Català i el 1901 també ho fou de la Lliga Regionalista. Fou elegit regidor de l'Ajuntament de Barcelona el novembre de 1901, però després de l'actitud de Francesc Cambó davant la visita del rei Alfons XIII a Barcelona, encapçalà amb Jaume Carner el 1904 el Centre Nacionalista Republicà, escissió esquerrana de la Lliga.[2]

Fou un dels creadors del diari El Poble Català el novembre del 1904. El 1905 participà en la comissió de finances de l'ajuntament de Barcelona. També fou elegit diputat a les corts generals per la Solidaritat Catalana l'abril del 1907, i el 19 d'octubre de 1907 va fer un notable discurs contra el projecte de llei d'administració local d'Antoni Maura.

Partidari de bastir una força unitària catalanista, les discrepàncies que provocaren dins la Solidaritat Catalana la llei de Maura, accentuades després de la Setmana Tràgica, el tornaren pessimista i decidí renunciar a l'acta de diputat el 1908, apartant-se totalment de la vida política activa. Tot i així, fou un dels signants de les bases constitutives de la Unió Federal Nacionalista Republicana l'1 d'abril de 1910. Fou oncle de Josep Sunyol i Garriga.

Obres[modifica]

  • Breves consideraciones sobre el problema social (1891)
  • Barcelona. Catalunya (1910)

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]