Ilià Métxnikov

Ilià Ilitx Métxnikov

Nom original	(ru) Илья Ильич Мечников
Biografia
Naixement	3 maig 1845 (Julià) Ivanivka (en)
Mort	2 juliol 1916 (Julià) (71 anys) París
Causa de mort	Causes naturals  (Infart de miocardi )
Sepultura	París
Dades personals
Nacionalitat	Rússia
Religió	Ateisme
Formació	Universitat de Göttingen faculté de physique et mathématique de l'université impériale de Kharkov (fr)
Director de tesi	Leon Cienkowski i Louis Pasteur
Activitat
Camp de treball	Immunologia, microbiologia, gerontologia, patologia, embriologia i sistema immunitari
Ocupació	microbiologia
Ocupador	Universitat d'Odessa Institut Pasteur Universitat Imperial de Sant Petersburg Universitat Imperial Novorossiysk
Membre de	Acadèmia de les Ciències de Torí (1910–) Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg Royal Society
Alumnes	Danylo Zabolotny (en) , Nikolai Gamaleia, Waldemar Haffkine, Jakov Bardakh (ast) , Lev Tarassevitch (en) , Savchenko Ivan Grigorovich (en) i Alexandre Besredka
Obra
Estudiant doctoral	Jules Bordet, Waldemar Haffkine, Alexandre Besredka, Eugène Wollman, Józef Nusbaum-Hilarowicz (en) i Lev Tarassevitch (en)
Abrev. botànica	Metschn.
Família
Cònjuge	Olga Belokopytova (en)
Pares	Ilya Ivanovich Mechnikov (en)   i Emilia Barto Mechnikov (en)
Germans	Ivan Ilyich Mechnikov (en) i Léon Metchnikoff
Parents	M. L. Nevakhovich (en) () Maria Kuznetsova ()
Premis Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1908

Ilià Ilitx Métxnikov o Élie Metchnikoff segons la grafia francesa (en rus Илья Ильич Мечников, transcrit: Ilià Ilitx Métxnikov; en ucraïnès Ілля Ілліч Мечніков, transcrit: Il·lià Il·litx Mètxnikov) (Khàrkiv, Imperi Rus, 1845 - París, França, 1916) fou un microbiòleg i professor universitari rus guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1908.

Biografia

Va néixer el 16 de maig de 1845 a la província de Khàrkiv, situada en aquells moments a l'imperi Rus però que avui dia forma part d'Ucraïna. Va estudiar ciències naturals i zoologia a les universitats de Khàrkiv i Würzburg. El 1870 va ser nomenat professor de zoologia de la Universitat d'Odessa, càrrec que va abandonar el 1882 per a dedicar-se a investigar en bacteriologia i patologia. Després de dirigir l'Institut Bacteriològic d'Odessa entre 1886 i 1888, es va traslladar a l'Institut Pasteur de París, d'on fou sotsdirector l'any 1895.

Morí el 16 de juliol de 1916 a la seva residència de París.

Recerca científica

Métxnikov, fotografia realitzada per Nadar.

Interessat en l'estudi dels microbis i especialment en el sistema immunitari, el 1884 va formular la "teoria fagocítica de la immunitat", on explicava la capacitat del cos humà per a resistir i vèncer les malalties infeccioses. Però els seus estudis més importants estan relacionats amb la sífilis, estudis que van permetre posteriorment a Paul Ehrlich descobrir un tractament eficaç contra aquesta malaltia. Va ser l'introductor de l'ocupació dels ferments làctics en terapèutica per modificar la fermentació pútrida a l'intestí: va demostrar els efectes beneficiosos del iogurt en la dieta i per a la regeneració de la flora intestinal.

El 1908 va compartir amb Paul Ehrlich el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus estudis sobre el sistema immunitari.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ilià Métxnikov

• «Ilià Métxnikov» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.
• (anglès) Vikhanski, Luba. Immunity: How Elie Metchnikoff Changed the Course of Modern Medicine. Chicago Review Press. A new biography, including material from a long-hidden secret archive of Metchnikoff's documents and personal letters., 2016.  Arxivat 2019-08-01 a Wayback Machine.