Illa Kangaroo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Illa Kangaroo
KangarooIslandMap.png
Kangaroo_Island_Zoom.png
Entitat territorial Austràlia Meridional
Capital Kingscote
Superfície 4.405 km2
Llargada màxima 150 km.
Amplada màxima 57 km.
Altitud màxima 307 m.
Perímetre 540 km.
Coordenades 35° 50′ S, 137° 20′ E / 35.833°S,137.333°E / -35.833; 137.333
Població 4.259 habs (2006)

L'Illa Kangaroo (Illa Cangur en català) és la tercera illa d'Austràlia, després de Tasmània i de Melville. Està a 112 quilòmetres al sud-oest d'Adelaida, al Golf Saint Vincent. El seu lloc més proper al continent és a 13 quilòmetres de distància. L'illa té 150 km de llargada en el seu punt més llarg i el punt d'amplada més llarg és de 57 km. La seva superfície és de 4.405 km2. El seu perímetre de costa és de 540 km. El seu punt més alt respecte al nivell del mar és de 307 m. És separat de la Península de Yorke, al nord-oest, per l'Estret Investigator i del Cap Jervis, al nord-est, pel Backstairs Passage.

Història[modifica | modifica el codi]

L'Illa Kangaroo fou separada pel territori principal d'Austràlia fa 9000 anys. Es diu que fou ocupat per població s'aborígens australians fa 11.000 anys però es suposa que es van extingir vers l'any 200 d.C. Hi ha teories que indiquen que la causa fou el canvi climàtic, l'èxode o desastres naturals.[1]

El 1802 l'explorador anglès Matthew Flinders va anomenar l'illa amb el nom de l'Illa del Cangur.[2] Poc després, l'explorador francès Nicolas Baudin va fer els mapes de la majoria de l'illa (per això molts topònims són francesos). Tot i que els francesos i els anglesos, en aquella època, estaven en guerra, els dos exploradors es van trobar i van col·laborar pacíficament. Ambdós es van assentar a prop d'una font d'aigua dolça que hi ha a on actualment hi ha la població de Penneshaw.

Una comunitat de mariners no oficials i altra gent es va assentar a l'Illa Kangaroo des del 1802 fins l'assentament oficial de l'Austràlia Meridional, el 1836. Els mariners eren moltes dones aborígens de Tasmània i homes de l'illa principal d'Austràlia[3] El primer vaixell que va arribar-hi fou el Duke of York, comandat pel capità Robert Clark Morgan (1798-1864).

Poblacions[modifica | modifica el codi]

  • Kingscote (1692 habitants - 2006[4]) és la ciutat més gran de l'Illa Kangaroo. Es va establir el 1836 a Reeves Point i és el primer assentament de l'autoritat d'Austràlia Meridional.
  • Penneshaw (330 habitants)[5] és la segona població en nombre d'habitants. És al nord de la Península Dudley, a l'est de l'illa. És a el lloc del terminal del ferri que acosta l'illa al continent.
  • Parndana té uns 150 habitants. Al poble hi va haver un centre de recerca entre els 1940s i 1950s sobre la viabilitat de l'agricultura a la zona.
  • American River té uns 120 habitants.

Població i economia[modifica | modifica el codi]

Segons el cens del 2006, l'illa té una població de 4.259 habitants.[6] La població és envellida ja que molts joves van a viure al continent australià.

L'economia és sobretot agrària (vi, mel, llana, carn i gra). L'ovella és clau a l'economia de l'illa, tot i que més recentment s'ha introduït una major diversificació: patates i colza. El turisme i la pesca també juguen rols significants. L'illa rep uns 186.000 visitants cada any.

L'illa Kangaroo té l'única destileria d'oli d'eucaliptus amb l'espècie endèmica d'Eucalyptus cneorifolia.

L'illa té 28 productors vinícoles.[7] Les primeres vinyes foren plantades a Eastern Cove el 1976 i el primer vi es va produir el 1982. El vi de l'illa és el primer vi que és 100% de la regió.

S'ha plantat 19000 hectàrees amb l'espècie d'eucaliptus Blue Gum però encara se'n desconeix la seva productivitat.

L'illa Kangaroo també és coneguda per les seves abelles provinents d'Itàlia (Ligúria i la seva mel. La invasió de les abelles italianes han posat en perill les abelles endèmiques.

Govern local[modifica | modifica el codi]

El Kangaroo Island Council és el govern local de tota l'illa. Fou format el 1996 amb la unió de diversos districtes locals anteriors. L'alcalde de l'illa és Michael Pengilly.

El 2005 es va considerar que el consell de l'illa era insostenible per ell mateix, degut a la seva enorme superfície, el baix nombre d'habitants i l'alt nombre de visitants turístics i el 2010 es va aprovar un pla financer.

El 13 de maig del 2010 s'autoritzà un nou pla de desenvolupament.[8]

Transport marítim[modifica | modifica el codi]

El Sealink 2000 arribant a Penneshaw

Des de 1907 fins al 1961, Karatta feu el primer servei que operava entre Port Adelaide i Kingscote.

Posteriorment continuà el servei M.V. Troubridge, que uní l'illa amb el Port d'Adelaide i Port Lincoln. Aquest va operar fins al juny del 1987, quan fou reemplaçat per l'Island Seawai[9][10][11] Aquest fou molt criticat perquè no podia atravessar el Backstairs Passage i perquè es van morir setanta-cinc ovelles en el seu viatge inaugural perquè es van enverinar amb monòxid de carboni.[12]

El 1980 també va començar a operar Kangaroo Island SeaLink[13] que va començar a operar com a transbordador entre Cape Jervis i Penneshaw. Altres companyies han ofert el servei.

Transport aeri[modifica | modifica el codi]

Guinea Airways va operar el primer servei comercial a l'Illa Kangaroo. Va començar-lo a la dècada dels trenta del segle XX. El 1959 la companyia fou adquirida per Airlines of South Australia (ASA), una companyia subsidiària d'Ansett Australia. L'últim servei d'aquesta fins a l'illa fou el 1986.

Després, una altra subsidiària d'Ansett Australia, Kendell Airlines va operar el servei fins al 2002, quan Regional Express va continuar el seu servei.

A part de la companyia principal que operava a l'illa, hi ha hagut altres petites companyies que també hi han volat. Entre elles, s'ha de destacar Emu Airways, Air Kangaroo Island, Lloyd Aviation, Commodore Airlines i QantasLink. Entre el 2007 i el 2009 també hi va volar Air South[14][15]

Vida natural i la seva protecció[modifica | modifica el codi]

Lleó marí australià a la Badia de Seal

Més de la meitat de l'illa mai ha estat netejat de vegetació i un quart de la mateixa està declarat com parc nacional, parcs de conservació i hi ha cinc Zones de Protecció de la Vida Salvatge.[16] Les principals zones protegides són:

Està prohibit introduir espècies animals de fora. Algunes espècies nadiues són: el cangur gris occidental de l'illa Kangaroo, el bàndicut bru meridional, l'ualabi tammar, el pòssum comú, l'equidna de musell curt i l'ós marí de Nova Zelanda, així com sis espècies de ratpenat i d'anur. L'única espècie d'animal vertebrat endèmic és un petit marsupial carnívor anomenat ratolí marsupial d'Aitken. L'illa Kangaroo va tenir una espècie nadiua d'emú, l'emú de l'illa Kangaroo que es va extingir entre el 1802 i l'assentament europeu oficial, el 1836.

El coala, l'uta comú i l'ornitorinc són animals introduïts a l'illa i que encara sobreviuen. Els coales introduïts s'han expansionat a l'illa, fins al punt que el seu menjar preferit, l'eucalyptus viminalis hi està en perill d'extinció. L'home intenta evitar-ho amb la disminució de la població de coales.

Ocells[modifica | modifica el codi]

L'illa Kangaroo és l'últim refugi de l'Austràlia Meridional de l'ocell calyptorhynchus lathami, en perill d'extinció.

Els ocells que hi ha a l'illa de Kangaroo són:[17]

Emús[modifica | modifica el codi]

Megapòdid[modifica | modifica el codi]

Ocells de caça[modifica | modifica el codi]

anàtids[modifica | modifica el codi]

Podicipediforme[modifica | modifica el codi]

Pingüins[modifica | modifica el codi]

Pelecanòidids[modifica | modifica el codi]

Petrells i baldrigues[modifica | modifica el codi]

Albatros[modifica | modifica el codi]

Hidrobàtids[modifica | modifica el codi]

  • Wilson's Storm-petrel (migra a aquí per a reproduir-se)
  • White-faced Storm-petrel

Faetó[modifica | modifica el codi]

  • Red-tailed Tropicbird

Morus[modifica | modifica el codi]

  • Australasian Gannet

Anhinga[modifica | modifica el codi]

Corb marí[modifica | modifica el codi]

  • Little Pied Cormorant (migra a aquí per a reproduir-se)
  • Black-faced Cormorant
  • Pied Cormorant (introduit)
  • Little Black Cormorant
  • Corb marí gros (una sub-espècie)

Pelicà[modifica | modifica el codi]

  • Australasian Pelican

Ardeid i similars[modifica | modifica el codi]

Ibis i Platalea[modifica | modifica el codi]

  • Capó reial
  • Australian White Ibis
  • Straw-necked Ibis
  • Royal Spoonbill
  • Yellow-billed Spoonbill (introduit)

Falcó i semblants[modifica | modifica el codi]

  • Black-shouldered Kite
  • Letter-winged Kite (una sub-espècie)
  • Square-tailed Kite (una sub-espècie)
  • Milà negre (una sub-espècie)
  • Whistling Kite
  • White-bellied Sea-eagle (una sub-espècie)
  • Spotted Harrier (introduit)
  • Swamp Harrier
  • Brown Goshawk
  • Collared Sparrowhawk
  • Wedge-tailed Eagle
  • Little Eagle

Àguila peixatera[modifica | modifica el codi]

Falcó[modifica | modifica el codi]

  • Brown Falcon (una sub-espècie)
  • Australian Hobby
  • Black Falcon (introduit)
  • Falcó pelegrí (extingit a Australia)
  • Nankeen Kestrel

Gruid[modifica | modifica el codi]

  • Brolga

Ràl·lid[modifica | modifica el codi]

Turnícid[modifica | modifica el codi]

  • Painted Buttonquail

escolopàcid i aliats[modifica | modifica el codi]

  • Latham's Snipe
  • Tètol cuanegre
  • Bar-tailed Godwit
  • Whimbrel
  • Eastern Curlew
  • Marsh Sandpiper
  • Common Greenshank
  • Wood Sandpiper
  • Terek Sandpiper
  • Xivitona vulgar
  • Grey-tailed Tattler
  • Picaplatges
  • Red Knot
  • Territ de tres dits
  • Red-necked Stint
  • Long-toed Stint
  • Pectoral Sandpiper
  • Sharp-tailed Sandpiper
  • Curlew Sandpiper

Rostratulidae[modifica | modifica el codi]

  • Australian Painted Snipe (introduit)

Torlit[modifica | modifica el codi]

  • Bush Stone-curlew (introduit)

Hematopòdid[modifica | modifica el codi]

  • Pied Oystercatcher
  • Sooty Oystercatcher

Avocets i xanca[modifica | modifica el codi]

  • Camallarga (una sub-espècie)
  • Banded Stilt (migra a aquí per a reproduir-se i hi passa l'hivern)
  • Red-necked Avocet

Plovers[modifica | modifica el codi]

  • Pacific Golden Plover
  • Pigre gris
  • Red-capped Plover
  • Double-banded Plover
  • Lesser Sand Plover
  • Greater Sand Plover
  • Black-fronted Dotterel
  • Hooded Plover
  • Red-kneed Dotterel
  • Banded Lapwing
  • Masked Lapwing

Estercoràrid[modifica | modifica el codi]

  • Antarctic Skua (introduït)
  • Arctic Skua (introduït)
  • Pomarine Skua (introduït)

Gavina[modifica | modifica el codi]

  • Pacific Gull
  • Kelp Gull (sub-espècie)
  • Silver Gull

Estèrnid[modifica | modifica el codi]

Colúmbids[modifica | modifica el codi]

  • Colom
  • Spotted Dove
  • Common Bronzewing
  • Brush Bronzewing
  • Crested Pigeon

Cacatua[modifica | modifica el codi]

  • Glossy Black Cockatoo
  • Yellow-tailed Black Cockatoo
  • Gang-gang Cockatoo
  • Galah
  • Little Corella
  • Sulphur-crested Cockatoo

Lloro[modifica | modifica el codi]

  • Rainbow Lorikeet
  • Purple-crowned Lorikeet
  • Crimson Rosella
  • Periquito
  • Elegant Parrot
  • Rock Parrot

Cucúlid[modifica | modifica el codi]

  • Pallid Cuckoo
  • Fan-tailed Cuckoo
  • Horsfield's Bronze-cuckoo
  • Shining Bronze-cuckoo

Òliba[modifica | modifica el codi]

Estrigiforme[modifica | modifica el codi]

  • Southern Boobook

Podàrgid[modifica | modifica el codi]

  • Tawny Frogmouth

Caprimúlgid[modifica | modifica el codi]

  • Spotted Nightjar

Egotèlid[modifica | modifica el codi]

  • Australian Owlet-nightjar

Apòdid[modifica | modifica el codi]

  • White-throated Needletail (migra per a passar l'hivern)
  • Fork-tailed Swift (migra per a reproduir-se)

Alcedínid[modifica | modifica el codi]

  • Laughing Kookaburra (introduit)
  • Sacred Kingfisher (sub-espècie)

Meròpid[modifica | modifica el codi]

  • Rainbow Bee-eater

Coràcid[modifica | modifica el codi]

  • Dollarbird (introduit)

Malúrid[modifica | modifica el codi]

  • Superb Fairy-wren
  • Southern Emu-wren

Pardalotidae[modifica | modifica el codi]

  • Spotted Pardalote
  • Striated Pardalote

Acanthiza i aliats[modifica | modifica el codi]

  • White-browed Scrubwren
  • Shy Heathwren
  • Brown Thornbill
  • Yellow Thornbill
  • Striated Thornbill

Menjamel[modifica | modifica el codi]

  • Red Wattlebird
  • Little Wattlebird
  • Spiny-cheeked Honeyeater
  • Xanthomyza phrygia
  • Singing Honeyeater
  • White-eared Honeyeater
  • Purple-gaped Honeyeater
  • White-plumed Honeyeater
  • Brown-headed Honeyeater
  • White-naped Honeyeater
  • Crescent Honeyeater
  • New Holland Honeyeater
  • White-fronted Honeyeater
  • Tawny-crowned Honeyeater
  • Eastern Spinebill

Epthianura[modifica | modifica el codi]

  • Crimson Chat
  • White-fronted Chat

Petroicid[modifica | modifica el codi]

  • Scarlet Robin
  • Flame Robin

Cinclosomatidae[modifica | modifica el codi]

  • Western Whipbird

Pachycephalinae[modifica | modifica el codi]

  • Golden Whistler
  • Grey Shrike-thrush

Monàrquid[modifica | modifica el codi]

  • Satin Flycatcher
  • Restless Flycatcher

Corcoràcid[modifica | modifica el codi]

  • Magpie-lark

Ripidúrid[modifica | modifica el codi]

  • Grey Fantail
  • Willie Wagtail

Drongo[modifica | modifica el codi]

  • Spangled Drongo

Campefàgid[modifica | modifica el codi]

  • Black-faced Cuckooshrike

Artamidae[modifica | modifica el codi]

  • Masked Woodswallow
  • White-browed Woodswallow
  • Black-faced Woodswallow
  • Dusky Woodswallow

Cracticus[modifica | modifica el codi]

  • Australian Magpie
  • Grey Currawong

Corvus[modifica | modifica el codi]

  • Australian Raven
  • Little Raven

Alàudid[modifica | modifica el codi]

Anthus i Cuereta[modifica | modifica el codi]

  • Australian Pipit

Passèrid[modifica | modifica el codi]

Estríldid i aliats[modifica | modifica el codi]

  • Red-browed Finch
  • Beautiful Firetail

Fringíl·lid[modifica | modifica el codi]

  • Goldfinch (introduït)

Hirundínid[modifica | modifica el codi]

  • Welcome Swallow
  • Tree Martin
  • Fairy Martin

Sílvid[modifica | modifica el codi]

  • Australian Reed Warbler
  • Little Grassbird
  • Brown Songlark

Zosteròpid[modifica | modifica el codi]

  • Silvereye (sub-espècie)

Túrdid[modifica | modifica el codi]

  • Bassian Thrush(sub-espècie)
  • Merla (introduïd)

Estúrnid[modifica | modifica el codi]

Incendis[modifica | modifica el codi]

Mapa satèl·lit sobre les zones cremades

El 6 de desembre del 2007, els llamps van causar molts focs a l'illa. Aquests van afectar un 20% de l'illa. El més important va cremar 630 km2 a Flinders Chase (el 85% del Parc Nacional).[18]

Turisme[modifica | modifica el codi]

Remarkable Rocks
Admiral's Arch

L'Illa Kangaroo és una de les atraccions turístiques més importants d'Austràlia Meridional i atreuen prop de 140.000 persones cada any. Rep molts visitants estrangers, sobretot europeus (són més del 25% dels visitants).[19] Algunes de les atraccions turístiques més populars són:

  • Seal Bay Conservation Park, amb passejos guiats per a veure el lleó marí.
  • Parc Nacional Flinders Chase, amb els Remarkable Rocks, Admiral's Arch, Cape Borda i Cape du Couedic. Té zones de senderisme i de càmping.
  • Cape Willoughby.
  • Coves Kelly Hill.
  • Little Sahara, amb dunes d'arena al sud de l'illa.
  • Mount Thisby (oficialment anomenat Prospect Hill el 2002). Té un punt de visió de 360º de tota l'illa.
  • Llacuna Murray. Amb molts ocells aquàtics.
  • Parndana Wildlife Park.
  • Kangaroo Island Penguin Centre, a Kingscote.

Vaixells accidentats i fars[modifica | modifica el codi]

Far de Cape Borda
Far de Cape Willoughby

Molts vaixells s'han accidentat a costa de l'illa Kangaroo. Per exemple, el 20 de març del 1935 es va enfonsar el Portland Maru. L'accident més greu va passar el 24 d'abril del 1899 quan el Loch Sloy es va enfonsar i van morir 30 persones. 28 persones van morir a West Bay el setembre del 1905 quan es va enfonsar el Loch Vennachar[20]

El primer far d'Austràlia Meridional es va construir al Cape Willoughby el 1852. El 1858 es va construir el far del Cap Borda i el 1906 fou erigit el far del Cap del Couedic. Tots els fars en l'actualitat encara són utilitzats.[21]

Estil de vida[modifica | modifica el codi]

Murray Lagoon

És possible de nadar amb seguretat a les platges del nord. La costa sud és perillosa i només és possible per a nadadors experimentats.

L'illa Kangaroo té moltes competicions esportives organitzades: futbol australià (té una lliga a l'illa), criquet, dards, kart, bowls, vela esportiva, netball, softbol, esquaix i tennis.

Clima[modifica | modifica el codi]

L'hivern, entre juny i setembre són secs i lleus; els estius són secs i calorosos. Temperat per l'oceà, sobretot a la costa, la temperatura màxima rarament assoleix els 35 °C. A l'agost les temperatures oscil·len entre els 13º i 16º i el febrer, el mes més càlid, entre 20º i 25º. L'illa rep dos terços de les precipitacions anuals entre el maig i el setembre. El mes més humit és el juliol.[22]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Rebe Taylor. Unearthed: The Aboriginal Tasmanians of Kangaroo Island. Kent Town: Wakefield Press, 2002. ISBN 1-86254-552-9. 
  2. «Transcription of Journal of Matthew Flinders» p. 170 (23 March 1802). State Library of South Australia. [Consulta: 2008-06-17].
  3. Tony Love. «Colonial History; In the beginning». The Advertiser, 13 desembre 2002, p. 19 [Consulta: 18 agost 2007].
  4. Plantilla:Census 2006 AUS
  5. Segons la viquipèdia en (anglès)
  6. Plantilla:Census 2006 AUS
  7. Bottled With Pride - Tourism SA, Kangaroo Island
  8. «Development Plan - Kangaroo Island Council». Government of South Australia, 13 maig 2010. [Consulta: 24 maig 2010].
  9. Smith, Andrea. «The maritime cultural landscape of Kangaroo Island, South Australia: A study of Kingscote and West Bay» (PDF). Falta indicar la publicació. Flinders University, South Australia, juny 2006 [Consulta: 15 juny 2007].
  10. State Library of South Australia. «Loading sheep at Kingscote Jetty». [Consulta: 2007-06-15].
  11. Newcastle Regional Museum. «Summary of R.W.Miller & Co.». [Consulta: 2007-06-15].
  12. Adelaide Advertiser, State Opposition statement attributed to Ted Chapman MP,26th August 1987
  13. Our Company History - Sealink Web Site
  14. «Air South». [Consulta: 2007-07-09].
  15. «Air South calls it quits». The Islander, 2009-09-10. [Consulta: 2009-09-17].
  16. «South Australian National Parks & Reserves - Kangaroo Island Region». South Australian Government Department for Environment and Heritage. [Consulta: 2008-07-03].
  17. De la pàgina de la viquipèdia en (anglès), que ha pres com a font: BAXTER, Chris (1995), An Annotated List of the Birds of Kangaroo Island (Revised edition), South Australia National Parks and Wildlife Service
  18. The Islander 2007-12-20
  19. Kangaroo Island Tourism Optimisation Model. «Visitor Exit Surveys», 2005-2006. [Consulta: 2007-06-22].
  20. Chapman,Gifford D,Kangaroo Island Shipwrecks: Roebuck Society Publications 1972, ISBN 0 909434 01 8
  21. Chapman,Gifford D.Kangaroo Island Shipwrecks Roebruck Society Publication, 1972, ISBN 0 909434 01 8
  22. Bureau of Meteorology, Australia. «Climate statistics for Australian locations». [Consulta: 2007-06-18].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]