Illa Perejil

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Localització de l'illa.
Vista de l'illa des de la costa africana.

Perejil (en amazic Tura; en castellà Perejil; en àrab Leila) és una illa de l'estret de Gibraltar situada a uns 200 metres de la costa marroquina i a escassos 8 kms al nord-oest del nucli urbà de la ciutat de Ceuta.

L'illa es troba deshabitada i en altres temps hostatjava un reduït grup de tropes espanyoles. Ara només hi pasturen cabres.

Aquest illot, del qual pocs en sabien l'existència, va saltar a les primeres pàgines de l'actualitat el 2002 per la seva ocupació per part de gendarmes marroquins i el seu posterior desallotjament per part d'efectius militars espanyols, que varen abandonar posteriorment l'illa; des d'aleshores es manté l'statu quo existent fins llavors.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Històricament el nom emprat per designar l'illa és Tura que en amazic significa 'buit'. En àrab es fa servir el nom Leila i en castellà Perejil car a l'illa hi creix julivert. Hom identifica l'illa amb a l'illa Ogígia que apareix al poema èpic L'Odissea, d'Homer.

Història[modifica | modifica el codi]

El 1415 els portuguesos van ocupar Ceuta i també l'illot de Perejil. La ciutat i l'illot foren transferits a Espanya el 1581, poc després que la corona de Portugal va passar a la corona castellana. Aquesta sobirania fou confirmada pel tractat entre Espanya i Portugal de 1668. De fet l'illa Perejil apareixia al tractat però mai no fou efectivament ocupada.

El 1746 el govern espanyol va estudiar la seva defensa i el 1779 el general Orcasitas, governador de Ceuta, hi va fer un reconeixement militar. Durant la guerra del Francès, sota recomanació d'Anglaterra, Espanya va prendre possessió de l'illot per vigilar, si era el cas, el pas de naus franceses per l'estret. S'hi van fer alguns treballs militars i fou dotada d'artilleria. Quan els francesos van ocupar Espanya, tropes britàniques de Gibraltar es van desplaçar a l'illa on romania la guarnició espanyola. El 1813 Ferran VII va demanar als anglesos l'evacuació, que es va produir el 1814. Al cap de pocs anys la guarnició espanyola també es va retirar a Ceuta, pel seu cost econòmic.

El 1836 els Estats Units van demanar l'establiment d'una estació carbonera (llavors els vaixells anaven amb carbó) però Gran Bretanya s'hi va oposar. El 1848 els britànics hi van enviar forces des de Gibraltar per ocupar-la però els espanyols es van avançar i hi van enviar soldats des de Ceuta; el conflicte diplomàtic amb el Regne Unit va acabar amb el reconeixent per aquest país dels drets espanyols. A punt d'iniciar-se la guerra amb Marroc de 1859 el govern britànic va exigir a Espanya que no ocupés militarment cap territori a l'estret, ja que el control d'aquest per Espanya suposaria una amenaça per la navegació en cas d'hostilitats amb un altre estat.

El 1887 el govern espanyol va decidir instal·lar-hi un far però davant de les protestes marroquines les obres es van aturar i es va donar per entès que els drets espanyols havien quedat renunciats. Els britànics van demanar llavors al soldà de poder establir a l'illot una estació carbonera, però no van rebre el permís; si que se'ls va autoritzar a extreure pedra per construir dics i molls a Gibraltar. El 1894 va circular el rumor que Marroc havia cedit l'illot a Gran Bretanya, però no es van confirmar; Espanya va ratificar llavors els seus drets a l'illot. Durant el Protectorat Espanyol a Marroc va tenir una petita guarnició (4 homes i un suboficial) que finalment fou retirada a començaments dels anys seixanta.

El 1995 no fou inclosa dins a Ceuta en l'estatut d'autonomia d'aquesta ciutat. El 2002 es va produir un incident internacional: Vegeu Crisi de l'illa Perejil


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Illa Perejil