Illa Raoul

Plantilla:Infotaula geografia políticaIlla Raoul
Imatge

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 29° 16′ 19″ S, 177° 55′ 19″ O / 29.272°S,177.922°O / -29.272; -177.922
Població humana
Població5 Modifica el valor a Wikidata (0,17 hab./km²)
Geografia
Part de
Superfície29,38 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesura6,7 (amplada) × 10,1 (longitud) km
Banyat peroceà Pacífic Modifica el valor a Wikidata
Altitud516 m Modifica el valor a Wikidata

Mapa de les Illes Kermadec amb l'illa Raoul

L'illa Raoul, en idioma maori: Rangitahua, en anglès: Raoul Island (Sunday Island), és la més extensa i la més al nord de les Illes Kermadec, (situada a 29° 15′ S, 177° 55′ O / 29.250°S,177.917°O / -29.250; -177.917, a 900 km al SSW d''Ata de Tonga i a 1.100 km al NNE d Nova Zelanda), ha estat escenari de vigoroses erupcions volcàniques explosivs durant els darrers passats milers d'anys. El seu punt més alt és Moumoukai Peak, a 516 m. Ocupa una superfície de 29,25 km².

Història[modifica]

Hi va haver assentaments prehistòrics però l'illa estava deshabitada en el moment del seu descobriment per part de mariners occidentals (1854). Fins a l'any 1937 s'hi va mantenir una estació meteorològica i de ràdio per art de personal de Nova Zelanda.

Geografia[modifica]

Raoul Island

Dues calderes de l'Holocè es troben a Raoul. Hi ha tres llacs petits (Blue Lake, Green Lake i Tui Lake)

Raoul té un clima subtropical humit (temperatura mitjana anual de 19, 5 °C i pluviometria de 1.558 litres)[1]

Flora i fauna[modifica]

Raoul forma part de l'ecoregió dels boscos subtropicals humits de les Illes Kermadec i està coberta principalment per pōhutukawa (Metrosideros kermadecensis) i nikau palm (Rhopalostylis baueri, anteriorment descrit com Rhopalostylis cheesemanii). Els cocoters no hi sobreviuen per manca de calor.[2] No té mamífers terrestres autòctons i abans tenia grans colònies d'ocells marins i havia tingut una subespècie de Kereru.[3] Entre els ocells autòctons actuals s'inclouen Cyanoramphus novaezelandiae cyanurus, Pukeko i els Tui.[4][5]

Els visitants polinesis hi introduïren la rata polinèsia al segle xiv i més tard la rata noruega ho va ser pels occidentals a més de gats i cabres. Les rates i gats van reduir molt les colònies d'ocells El Department of Conservation de Nova Zelanda erradicà les rates i els gats entr 2002 i 2006. [6][7]

Per part de voluntaris i del DOC es tracta d'erradicar també les moltes espècies invasores de plantes.

Erupció del 2006[modifica]

El 17 de març de 2006 a les 8:21 a.m. hi va haver una erupció volcànica del tipus estratovolcà amb un índex VEI 1,[8] que va durar 40 segons al Green Lake. A conseqüència de l'erupció el DOC va decidir evacuar els cinc membres del seu equip a Auckland.[9]

Referències[modifica]

  1. «NIWA National Climate Database».
  2. International Palm Society
  3. Tennyson, A. & Martinson, P. (2006) Extinct Birds of New Zealand Te Papa Press, Wellington ISBN 978-0-909010-21-8
  4. C. R. Veitch, C. M. Miskelly, G. A. Harper, G. A. Taylor, and A. J. D. Tennyson (2004) "Birds of the Kermadec Islands, South-west Pacific" Notornis 51(2): 61–90
  5. BirdLife International. (2012). Important Bird Areas factsheet: Kermadec Islands. Downloaded from http://www.birdlife.org on 2012-02-03.
  6. Ortiz-Catedral, Luis; et al. «Recolonization of Raoul Island by Kermadec red-crowned parakeets Cyanoramphus novaezelandiae cyanurus after eradication of invasive predators, Kermadec Islands archipelago, New Zealand». Conservation Evidence, 6, 2009, pàg. 26–30. Arxivat de l'original el 2011-07-19 [Consulta: 22 juny 2009].
  7. «Conservation breakthrough as kakariki re-colonise remote island». Massey University, 15-06-2009 [Consulta: 15 juny 2009].[Enllaç no actiu]
  8. Raoul Island, eruptive history. Global Volcanism Program, Smithsonian Institution.
  9. «Raoul crater ruled unsafe». The Press, 22-03-2006. Arxivat 15 de març 2007 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2007-03-15. [Consulta: 2 agost 2014].

Bibliografia[modifica]

  • Oliver, R., 'The Vegetation of the Kermadec Islands'. Transactions and Proceedings of the Royal Society of New Zealand, Volume 42, 1909, p. 121. URL: RSNZ, accessed 3 January 2007.
  • Polynesian stone implements
  • «Raoul Island», Global Volcanism Program, Smithsonian Institution.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Illa Raoul