Illa d'estabilitat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
L'illa d'estabilitat

El terme illa d'estabilitat es refereix a la possibilitat d'elements amb "nombres màgics" particularment estables de protons i neutrons. Això faria que determinats nucleids d'alguns elements transurànics fossin molt més estables que els altres.

El concepte de l'illa d'estabilitat fou proposat per primera vegada per Glenn T. Seaborg segons una hipòtesi segons la qual el nucli atòmic està configurat en "capes", de manera similar a les capes d'electrons dels àtoms. En ambdós casos, les anomenades capes només són grups de nivells energètics quàntics que estan relativament a prop l'un de l'altre. Els nivells energètics dels estats quàntics en dues capes diferents estaran separats per un buit relativament gran d'energia. Així doncs, quan els neutrons i protons omplin completament els nivells energètics d'una determinada capa del nucli, l'energia d'enllaç nuclear per nucli assolirà un mínim local, fent que aquesta configuració particular sigui més longeva que nucleids propers que no han omplert les capes.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Model de capes del nucli HyperPhysics (anglès)