Illa de Baffin

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Illa de Baffin
Situació de l'illa de Baffin
Imatge per satèl·lit de l'illa de Baffin
Entitat territorial Nunavut Nunavut
Capital Iqaluit (6.184 hab.)
Oceà oceà Àrtic
Arxipèlag Arxipèlag Àrtic Canadenc
Superfície 507.451 km²
Llargada màxima 1.590 km
Amplada màxima 810 km
Altitud màxima 2.147 m (Mont Odin)
Perímetre 28.308 km
Coordenades 69° 00′ N, 72° 00′ O / 69.000°N,72.000°O / 69.000; -72.000Coord.: 69° 00′ N, 72° 00′ O / 69.000°N,72.000°O / 69.000; -72.000
Població 10.745 hab. (cens del 2006)
Grups ètnics Inuit (72,7%), no-Aborígens (25,3%), indis (0,7%), Métis (0,5%)[1]

L'illa de Baffin (en inuktitut Qikiqtaaluk ᕿᑭᖅᑖᓗᒃ, en anglès Baffin Island), abans coneguda també com la Terra de Baffin (Baffin Land), és una de les illes Àrtiques al nord del Canadà, dins el territori de Nunavut. És l'illa més gran del Canadà i la cinquena més gran del món, amb una superfície de 507.451 km². L'any 2004 tenia una població d'11.000 habitants. Porta el nom de Baffin en honor de l'explorador britànic William Baffin. En el si de la filologia norrena, hom hi sol identificar la Terra de Lloses o Helluland, que s'esmenta a les sagues.

L'illa de Baffin forma part de la regió de Qikiqtaaluk.

Història[modifica | modifica el codi]

L'illa de Baffin està habitada des de fa mil·lennis pels pobles indígenes anteriors als inuit. Les petjades de la primera ocupació es remunten al voltant de 2400 aC i es van trobar a cape Dorset, que dóna nom a la cultura Dorset, al sud-oest de l'illa.

L'illa de Baffin va ser descoberta, des del punt de vista occidental, pel navegant anglès Martin Frobisher, tot i que ja es tenien notícies de la seva existència a través de les expedicions dels víkings, que la coneixien com a Helluland, com queda constància en la saga de Leif Erikson de 986. El 1576 Frobisher, durant la recerca del pas del Nord-oest, es va convertir en el primer europeu que visitava la zona. El 17 de juliol de 1577, en la seva segona expedició –composta per tres vaixells, l'Ayde, el Gabriel i el Michael – va arribar al que ell va batejar com a Terra de Hall, a la boca de la badia de Frobisher. Uns dies més tard va prendre solemnement possessió d'aquestes terres i de la part sud de la badia en nom de la reina d'Anglaterra.

En una altra expedició a la recerca del Pas del Nord-oest, entre 1615 i 1616, el capità Robert Bylot i el seu pilot William Baffin, a bord del Discovery, després de recórrer la part septentrional de badia de Baffin, en tornar van explorar la costa oriental de l'illa. Al segle XIX l'explorador Sir William Edward Parry li donaria el nom amb què es coneix actualment l'illa.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Mont Odin (2.147 m), el punt més alt de l'illa de Baffin.

L'illa de Baffin té una forma bastant irregular, assimilable a una J girada uns 45º a l'esquerra, amb els dos extrems més amples i una part central més estreta. Té una longitud, en direcció NO-SE, de quasi 1.600 km, variant la seva amplada entre els 500 km de la seva part septentrional, els 200-300 km de la part central i els de més de 800 km de la part meridional.

L'illa està travessada per profunds entrants de mar que conformen diverses grans penínsules: Foxe, Meta Incognita, Hall, Cumberland, Borden i Brodeur.

Relleu[modifica | modifica el codi]

La serralada Àrtica travessa la costa oriental de l'illa de Baffin, dividint-se en nombroses serralades secundàries. El Mont Odin, a les muntanyes Baffin, s'eleva fins als 2.147 m, en el que és la màxima alçada de l'illa.[2]

La costa de l'illa és molt variada degut a la seva gran llargada, amb 28.308 km, canviant des de zones baixes i molt planes, inundables, a la vora de la conca de Foxe, fins a la costa oriental, alta i excavada per nombrosos fiords. Els més importants són: Inujktorfik, Quartz, Saputing, Erichsen, Neergaard, Conn i Bieler

L'illa també té nombrosos llacs, sent els més grans el Nettilling (5.066 km²) i el Amadjuak (3.115 km²).[3][4][5] Les glaceres cobreixen uns 35.900 km² de l'illa, sent les més importants les de Penny (5.935 km²) i Barnes (5.960 km²).

La costa de l'illa de Baffin[modifica | modifica el codi]

Els mars que envolten l'illa de Baffin.
Costa nord-oriental de l'illa de Baffin, llengua d'una glacera (nord de la Comunitat del riu Clyde).

L'illa de Baffin limita, al sud-est, amb les aigües de l'estret de Hudson, que la separa del continent (província de Quebec); a l'est per les de l'estret de Davis i la badia de Baffin, que la separen de Grenlàndia; al nord per les aigües de l'Eclipse Sound, que la separen de l'illa de Bylot i per les de l'estret de Lancaster, que la separen de l'illa Devon; a l'oest, en la seva part nord, per les aigües de l'estret del Príncep Regent i posteriorment, una mica més al sud, per les del golf de Boothia; seguint en la part nord-oest, a la riba meridional, les aigües de l'estret Fury i Hecla, que separen l'illa del continent, de la península de Melville; i finalment, en la part central de l'illa, a la riba occidental, les aigües de la conca de Foxe.

Les aigües de la badia de Baffin i de l'estret de Davis són navegables durant l'estiu, però no així les de la conca de Foxe, que es mantenen cobertes de gel durant tot l'any.

En les proximitats de l'illa hi ha nombroses illes menors, destacant les illes d'Adams (267 km²), Brevoort (271 km²), Bylot (11.067 km²), Loks (419 km²), Moodie (233 km²), Resolution (1.015 km²), Sillem (482 km²), Air Force (1.720 km²), Bray (689 km²), Foley (637 km²), Jens Munk (920 km²), Koch (458 km²), Príncep Carles (9.521 km²) i Big (803 km²).

Demografia[modifica | modifica el codi]

Tot i la seva grandària l'illa gairebé està despoblada, sent poc més d'11.000 els seus habitants, amb una densitat de prop de 0,02 hab/km². Amb tot representen quasi la meitat de la població de Nunavut. Iqaluit –abans anomenada Frobisher Bay–, és la capital de Nunavut i ciutat més poblada de l'illa. Es troba situada a la costa sud de l'illa, a la badia de Frobisher.

L'illa té molts poques poblacions o assentaments permanents, tots ells situats a la façana costanera. Segons el cens de 2006 els pricipals assentaments eren: Iqaluit, (6.184 hab.), Pangnirtung (1.325 hab.), Pond Inlet (1.315 hab.), Kangiqtugaapik (820 hab.), Ipiarjuk (690 habs.) i Kimmirut (433 hab.).

Economia[modifica | modifica el codi]

Durant els segles XIX i XX l'illa fou emprada principalment per la indústria de la caça de balenes. Actualment les principals activitats econòmiques són la mineria, el turisme i la pesca.

L'illa té diversos parcs nacionals, com el Parc Nacional Auyuittuq, a la costa oriental, creat el 1972, el més antic establert més enllà del Cercle Polar Àrtic.

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Boas, Franz, and Ludger Müller-Wille. Franz Boas Among the Inuit of Baffin Island, 1883-1884 Journals and Letters. Toronto: University of Toronto Press, 1998. ISBN 0-8020-4150-7
  • Kuhnlein HV, R Soueida, and O Receveur. 1996. "Dietary Nutrient Profiles of Canadian Baffin Island Inuit Differ by Food Source, Season, and Age". Journal of the American Dietetic Association. 96, no. 2: 155-62.
  • Matthiasson, John S. Living on the Land Change Among the Inuit of Baffin Island. Peterborough, Canadà: Broadview Press, 1992. ISBN 0-585-30561-7
  • Maxwell, Moreau S. Archaeology of the Lake Harbour District, Baffin Island. Mercury series. Ottawa: Archaeological Survey of Canada, National Museum of Man, National Museums of Canada, 1973.
  • Sabo, George. Long Term Adaptations Among Arctic Hunter-Gatherers A Case Study from Southern Baffin Island. The Evolution of North American Indians. New York: Garland Pub, 1991. ISBN 0-8240-6111-X
  • Sergy, Gary A. The Baffin Island Oil Spill Project. Edmonton, Alta: Environment Canada, 1986.
  • Stirling, Ian, Wendy Calvert, and Dennis Andriashek. Population Ecology Studies of the Polar Bear in the Area of Southeastern Baffin Island. [Ottawa]: Canadian Wildlife Service, 1980. ISBN 0-662-11097-8
  • Utting, D. J. Report on ice-flow history, deglacial chronology, and surficial geology, Foxe Peninsula, southwest Baffin Island, Nunavut [Ottawa]: Geological Survey of Canada, 2007. ISBN 978-0-662-46367-2

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Illa de Baffin Modifica l'enllaç a Wikidata