Illa de Banks

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Banks
Fotomuntatge d'imatges de satèl·lit de l'illa de Banks
Imatge de satèl·lit de l'illa de Banks
Illa de Banks
Entitat territorial Territoris del Nord-oest Territoris del Nord-oest
Capital Ikhuak (114 hab.)
oceà oceà Àrtic
Arxipèlag Arxipèlag Àrtic Canadenc
Superfície 70.028 km²
Llargada màxima 380 km
Amplada màxima 290 km
Altitud màxima 732 m
Perímetre 1.920 km
Coordenades 72° 45′ 01″ N, 121° 30′ 10″ O / 72.75028°N,121.50278°O / 72.75028; -121.50278Coord.: 72° 45′ 01″ N, 121° 30′ 10″ O / 72.75028°N,121.50278°O / 72.75028; -121.50278
Població 114

L'illa de Banks (en anglès Banks Island) és una de les illes àrtiques del Canadà, situada a la regió d'Inuvik, als Territoris del Nord-oest.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Mapa de l'illa Banks

L'illa de Banks té una superfície de 70.028 km², cosa que la converteix en la 24ª més gran del món i la 5ª del Canadà. Fa uns 380 km de llarg, i en el seu punt més ample, al nord, fa uns 290 km. El punt més alt de l'illa es troba al sud, a Durham Heights amb 732 m. L'illa sols té un nucli de població permanent, Ikhuak, que es troba a la costa sud-oest i on es concentren els 114 habitants que té l'illa.

A l'est, l'estret del Príncep de Gal·les la separa de l'illa Victòria, mentre que, al sud, el golf d'Amundsen la separa del continent americà. A l'oest està banyada per la mar de Beaufort. Al nord-est, l'estret de McClure la separa de les illes del Príncep Patrick i de Melville.

El relleu està fortament marcat per l'erosió provocada per les glaceres i el vent polar. Són nombrosos els congosts i penya-segats de fins a 400 m.

Història[modifica | modifica el codi]

Fou batejada amb el seu nom actual el 1820 per l'explorador britànic William Edward Parry en honor del naturalista i botànic Joseph Banks que en aquell moment dirigia la Royal Society. Amb tot, durant l'exploració de la zona de Robert McClure (1850-1854) l'illa apareixia als mapes amb el nom d'illa Baring.[1]

Flora i fauna[modifica | modifica el codi]

Els paisatges de l'illa estan conformats per la tundra, un bioma terrestre amb hiverns extremadament freds. Hi viuen dos terços de la població mundial de l'oca de les neus. La fauna està representada també per caribús, óssos blancs, bous mesquers i ocells com ara merles i orenetes.

A l'extrem nord de l'illa hi ha el Parc Nacional d'Aulavik, que ocupa 12.274 km². Allà hi ha la més gran concentració de bous mesquers del món i hi viu el caribú de Peary, una espècie en perill d'extinció. El parc és travessat pel riu Thomsen, el riu navegable (per canoa) més septentrional de l'Amèrica del Nord. La perdiu blanca i els corbs són els únics ocells que hi viuen durant tot l'any, tot i que són 43 les espècies que passen alguna temporada en aquesta regió de l'illa.

El 1961 el govern federal canadenc hi va crear dues reserves d'ocells migratoris. L'illa no té arbres, i la planta més alta, l'anomenat salze àrtic, habitualment no fa més de 10 cm.

Bibliografía[modifica | modifica el codi]

El HMS Investigator, en la «isla de Baring» (hoy isla de Banks, 1851).
  • Canada. Banks Island, a Natural Area of Canadian Significance. Natural area of Canadian significance. Ottawa: Parks Canada, 1978.
  • Cotter, R. C., and J. E. Hines. 2001. "Breeding Biology of Brant on Banks Island, Northwest Territories, Canada". Arctic. 54: 357-366.
  • Gajewski, K, R Mott, J Ritchie, and K Hadden. 2000. "Holocene Vegetation History of Banks Island, Northwest Territories, Canada". Canadian Journal of Botany. 78: 430-436.
  • Holyoak, D. T. Notes on the Birds of Southwestern Banks Island, Northwest Territories, Canada. Bulletin of the British Ornithologists' Club, Vol.103,No.2, June. 1983.
  • Manning, T. H., E. O. Höhn, and A. H. Macpherson. The Birds of Banks Island. 1956.
  • Stephens, L. E., L. W. Sobczak, and E. S. Wainwright. Gravity Measurements on Banks Island, N.W.T. Gravity map series, no. 150. Ottawa: Dept. of Energy, Mines and Resources, Earth Physics Branch, 1972.
  • Struzik, Ed. 2000. "AND THEN THERE WERE 84,000 - The Return of Musk-Oxen to Canada's Banks Island in Recent Decades Is Just One Chapter of a Beguiling Arctic Mystery". International Wildlife. 30, no. 1: 28.
  • Will, Richard T. Utilization of Banks Island Muskoxen by Nineteenth Century Copper Inuit. [S.l.]: Boreal Institute for Northern Studies, 1983.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Chart of the North West Passage» (en anglès). Frozen Ocean. [Consulta: 9 gener 2011].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Illa de Banks Modifica l'enllaç a Wikidata