Illa de Màrmara

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vista aèria de l'illa de Màrmara

Màrmara és una illa de Turquia al Mar de Màrmara. És l’illa més extensa al Mar de Màrmara i és un districte de la província de Balıkesir. Està unida amb Istanbul per vaixell i ferri.

El seu nom deriva del grec μάρμαρον (marmaron)[1] i aquest de μάρμαρος (marmaros), "roca cristallina",[2][3] ja que és famosa pel seu marbre. Sota el nom de Proconnesus és seu d’una diòcesi de l’església catòlica però actualment està vacant.[4]

La presència antiga dels grecs hi data del tercer mil·lenni aC. La llegenda la identifica amb la visita de Jasó i els Argonautes i amb l’expedició grega contra Troia. En temps antics es deia Prokonnesos (Προκόννησος). El 493 aC va ser cremada per Darius I.[5] El 410 Alcibíades la conquerí per Atenes.[5] Durant el regnat de Constantí el Gran al segle IV molts nobles de Constantinoble s’assentaren a l’illa i hi construïren palaus. Justinià hi construí un dels primers convents que es coneixen.

Fins uns anys abans de la Primera Guerra Mundial l’illa estava poblada gairebé exclusivament per grecs de religió ortodoxa. Pel Tractat de Lausana de 1923 hi va haver un intercanvi de població entre Grècia i Turquia i els grecs de l’illa de Màrmara van sortir-ne; molts varen establir-se a la península Calcídica, on hi fundaren Neos Marmaras.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Illa de Màrmara Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 40° 37′ N, 27° 37′ E / 40.617°N,27.617°E / 40.617; 27.617