Illa de Man

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ellan Vannin
Isle of Man
Lema nacionalQuocunque Jeceris, Stabit
(On vulgui que ho llences, s'hi quedarà dempeus)
HimneArrane Ashoonagh dy Vannin
Capital Douglas (Doolish)
54° 09′ N, 04° 29′ O / 54.150°N,4.483°O / 54.150; -4.483Coord.: 54° 09′ N, 04° 29′ O / 54.150°N,4.483°O / 54.150; -4.483
Idiomes oficials Cap[nb 1]
Govern Dependència de la Corona
  Senyor de Mann
Tinent Governador
Ministre en Cap
Elisabet II
Adam Wood
Hon. Tony Brown MLC
Població
 -  Est. jul. 2010 76.913  (199è)[nb 2]
Moneda Lliura de l'illa de Man (GBP)
Fus horari (UTC0)
 -  Estiu (DST)  (UTC+1)
Domini internet .im 
Codi telefònic 44
  1. L'anglès és la llengua de treball del govern, el manx té reconeixement legal.
  2. Dades del World Factbook

Man (Ellan Vannin en manx) és una petita illa del mar d'Irlanda que forma, amb Gran Bretanya, Irlanda i d'altres illes, l'Arxipèlag de les Illes Britàniques. És una dependència de la Corona britànica. L'himne nacional és O halloo nyn ghooie, compost per William Henry Gill (1839-1923)

Tradicionalment s'hi parlava manx, si bé el seu darrer parlant nadiu morí el 1974, i ara hi domina l'anglès (tot i certs intents de revifalla). L'illa té una superfície de 572 km2 i una població de 80.000 habitants aproximadament.

Orografia[modifica | modifica el codi]

Mapa de l'illa de Man

L'illa és força accidentada i muntanyenca. Les principals alçàries són les muntanyes Snaefell (620 m), Slicu Chaizu (551 m), North Beerzule (562 m), Cron-ny-irrecha (442 m) i Saint Barrull (483 m). També hi ha nombrosos rierols, com els Subby, Dhoo-glas, Santon, Silverburn, Neb i Rhenass, així com nombroses badies al voltant de tot l'illa.

Economia[modifica | modifica el codi]

Ferrocarril elèctric de Man

L'ocupació tradicional dels habitants de l'illa ha estat l'agricultura i la pesca, i avui dia encara el sector agropecuari és força important, ja que els conreus ocupen els 2/3 de l'illa, però la ramaderia només abasteix el mercat local. També hi ha alguns jaciments de zinc i plom, ferro, granit, guix i pissarra, però allò que deixa més divises és el turisme, amb llocs de visites com el castell de Rusthen, seu dels comtes de Derby. Endemés, el seu peculiar sistema polític i fiscal tant dins del Regne Unit com de la Unió Europea permet que l'illa sigui emprada com a paradís fiscal en nombroses empreses europees, cosa que, malgrat tot, comporta especulació immobiliària i el desballestament del sistema de vida tradicional.

Govern[modifica | modifica el codi]

Placa de matrícula de l'Illa de Man

L'illa és una possessió de la corona britànica i gaudeix d'un sistema polític propi. El poder executiu és en mans del Lieutenant governor, nomenat per la reina d'Anglaterra però aprovat per la Cort de Tynwald públicament en una proclama en anglès i en manx, i que també és el cap de la policia. El poder executiu el té la High Court of Tynwald Hill/Ard-whaiyl Tinvaal (el nom de la qual procedeix del nòrdic Thing Vollr, Assemblea del poble), institució de clares arrels vikingues, composta de l'House of Keys/Chiare as Feed de 24 membres (amb un speaker), escollits per sufragi universal, vuit per Douglas, dos per Ramsey, un per Peel, un per Castletown i els altres dotze pels districtes rurals. Aquesta anomena un Legislative Council/Choonceil Slattyssagh de govern d'onze membres. Tenen competències plenes en educació, agricultura, pesca i govern local. També gaudeixen de moneda pròpia, la lliura de l'illa de Man, amb paritat de valor amb la lliura esterlina.

Oficialment, l'illa és bilingüe anglès i manx, les llei es publiquen en ambdós idiomes, el 80 % de la toponímia és original, i els carrers són retolats en ambdós idiomes. L'ensenyament, però, es fa gairebé tot en anglès, i només s'ensenya el manx en algunes escoles. Des de finals dels 90, a 12 escoles (de 33 de l'illa) s'ensenya el manx com a segona llengua, de manera que el 30 % dels infants de l'illa poden comprendre la llengua. Les institucions locals fan, però, tot el possible per promoure'l. El departament d'Educació, però, compta des de començaments dels 90 amb un Teisht cadjin Gaelgach per promoure la llengua, acusat sovint de passivitat. També hi ha una emissora de ràdio, Ràdio Manx, que emet en anglès llevat alguns programes culturals en manx (una hora a la setmana).

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Imma Tubella i Casadevall i Eduard Vinyamata Camp (1978) Les nacions de l'Europa capitalista La Magrana, Barcelona.
  • Xosé M. Núñez Seixas (1998) Movimientos nacionalistas en Europa en el siglo XX Ed. Síntesis, Col. Historia Universal Contemporánea, 26 Madrid.
  • Felipe Fernández-Armesto (1996) Los hijos de Zeus Grijalbo Barcelona
  • GARCIA, Xosé Lois (1978) Naciones colonizadas d'Europa Occidental Follas Novas, A Cruña.
  • Alexandre Cirici i Pellicer Llengües minoritàries i dialectes a Europa Altres Nacions, núm 4-5 1982-1983.
  • Jordi Ventura i Subirats (1963) Les cultures minoritàries europees Selecta, Barcelona.
  • DAY, Alan; GERMAN, Richard; CAMPBELL, John (1996) Political parties of the world Cartermill Publishing, London

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]