Illa del Príncep de Gal·les (Canadà)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
illa del Príncep de Gal·les
Situació de l'illa del Príncep de Gal·les
Fotomuntatge per satèl·lit de l'illa del Príncep de Gal·les i de les illes veïnes
Fotomuntatge per satèl·lit de l'illa del Príncep de Gal·les i de les illes veïnes
Entitat territorial Nunavut Nunavut
Oceà Oceà Àrtic
Arxipèlag Arxipèlag Àrtic Canadenc
Superfície 33.339 km²
Llargada màxima 310 km
Amplada màxima 210 km
Altitud màxima 415 m
Perímetre 2.576 km
Coordenades 72° 36′ 01″ N, 98° 32′ 08″ O / 72.60028,-98.53556Coord.: 72° 36′ 01″ N, 98° 32′ 08″ O / 72.60028,-98.53556
Població deshabitada

L'illa del Príncep de Gal·les (en anglès Prince of Wales Island) és una illa de l'arxipèlag àrtic canadenc pertanyent al territori de Nunavut. Administrativament, pertany a les regions de Qikiqtaaluk i Kitikmeot.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Amb 33.339 km² l'illa del Príncep de Gal·les és la 10a més gran del Canadà i la 40a del món. Es troba situada entre les illes Victòria i Stefansson a l'oest, Somerset a l'est i Russell i l'arxipèlag de la Reina Elisabet al nord.

Es tracta d'una illa coberta de tundra amb el litoral molt retallat. Destaquen les badies d'Ommanney a l'oest i Browne a l'est. És bàsicament plana, i sols al nord-est hi ha unes certes elevacions que arriben fins al 415 m a prop del Cap Hardy.

No hi ha nuclis habitats permanents.

Història[modifica | modifica el codi]

Mapa de l'illa del Príncep de Gal·les

El primer viatge conegut en aigües de l'illa va ser el de William Edward Parry en creuar l'estret de Barrow. El 1819 Parry, en la seva segona expedició àrtica, al comandament dels vaixells HMS Hecla i HMS Griper, va recórrer les aigües de l'estret de Lancaster lliures de gel, seguint cap a l'oest, creuant l'estret de Barrow i arribant al Canal del Vescomte Melville. L'expedició tornaria l'any següent, després d'hivernar a Port Winter (illa de Melville) i havent aconseguit recórrer, sense saber-ho, gairebé la totalitat del Pas del Nord-oest i haver descobert moltes noves terres, entre elles, l'illa del Príncep de Gal·les.

El primer europeu a trepitjar l'illa va ser l'irlandès Francis Leopold McClintock el 1851, en una de travessia en trineu. McClintock participava en l'expedició de rescat dirigida per Edward Belcher, que havia salpat d'Anglaterra el 1850 a la recerca de John Franklin, desaparegut a l'Àrtic i del que no se sabia des de 1845. Belcher després hivernar a l'illa Beechey, va dividir les seves forces, enviant el HMS Resolute, comandat per Henry Kellett, i el seu vaixell de suport, el HMS Intrepid, comandat per McClintock, cap a l'oest a través de l'estret de Barrow cap l'illa de Melville. McClintock, un especialista en travessies en trineu, va reconèixer la zona i va arribar així el 1851 a l'illa del Príncep de Gal·les.

L'illa fou anomenada així en honor a l'hereu de la corona britànica d'aleshores, el futur rei Eduard VII.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Blackadar, Robert Gordon. Precambrian Geology of Boothia Peninsula, Somerset Island, and Prince of Wales Island, District of Franklin. [Ottawa]: Dept. of Energy, Mines and Resources, 1967.
  • Christie, Robert Loring. Stratigraphic Sections of Palaeozoic Rocks on Prince of Wales and Somerset Island, District of Franklin, Northwest Territories. Ottawa: Queen's Printer, 1967.
  • Dyke, Arthur S. Quaternary Geology of Prince of Wales Island, Arctic Canada. [Ottawa, Canada]: Geological Survey of Canada, 1992. ISBN 0-660-14408-5
  • Mayr, Ulrich. Geology of eastern Prince of Wales Island and adjacent smaller islands, Nunavut (parts of NTS 68D, Baring Channel and 68A, Fisher Lake). Ottawa: Geological Survey of Canada, 2004. ISBN 0-660-18804-X
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Illa del Príncep de Gal·les (Canadà)