Els Columbrets
De Viquipèdia
| els Columbrets | |
|---|---|
 |
|
 |
|
| País | .svg){kind=small} València |
| Entitat territorial | Municipi |
| Arxipèlag | els Columbrets |
| {{{lloc}}} | Castelló de la Plana |
| Coordenades | 39° 55′ N, 00° 40′ E |
| Superfície | 0,19 km 2 |
| Llargada màxima | {{{llargada_màxima}}} |
| Amplada màxima | {{{amplada_màxima}}} |
| Altitud màxima | {{{altitud_màxima}}} |
| Perímetre | |
| Origen | {{{origen}}} |
| Població | Sense població permanent |
| Gentilici | |
| Capital | |
| Nombre d'illes | 4 Illa Grossa la Ferrera la Foradada el Carallot |
Els Columbrets són un arxipèlag que constitueix una reserva natural del País Valencià. Els illots que el conformen estan situats a 30 milles (56 km) del cap d'Orpesa, a la costa de la Plana.
Està format per una sèrie d'illots d'origen volcànic reunits en quatre grups, anomenats l'illa Grossa, la Ferrera, la Foradada i el Carallot. Ocupa una superfície total de 19 hectàrees, 14 de les quals a l'illa Grossa.
Els Columbrets tenen un clima més sec que el peninsular, amb uns 300 litres de pluja l'any, i més càlid. Presenten nombrosos cràters i xemeneies volcàniques.
Actualment estan deshabitats, amb l'excepció de l'illa Grossa, que compta amb un servei de vigilància de la reserva natural; des de mitjan segle XIX fins 1975 havia estat habitada de manera permanent. L'illa Grossa compta amb un far situat en un turó que, amb 67 metres d'altitud, és el punt més alt de l'arxipèlag.
Taula de continguts |
[edita] Història
Els Columbrets van ser coneguts pels grecs amb el nom d'Ophiüsa i pels romans com a Colubrària. Aquestes denominacions responien a la gran quantitat de colobres que hi vivien i que van ser eliminades totalment pels pobladors a finals del segle XIX, en hom incendiar l'illa per eliminar la gran quantitat de serps que hi habitaven llavors.
Els illots només van ser visitats per pescadors contrabandistes i pirates fins que, amb la construcció del far entre 1856 i 1860, es va poblar l'illot amb els faroners que hi van viure fins a l'automatització del far el 1975.
Els Columbrets van servir com a camp de tir militar fins a la seva protecció oficial.
A partir de 1987 s'hi va instal·lar personal de vigilància de la Generalitat Valenciana.
[edita] Vegetació
Va ser en gran part destruïda pels pobladors per a fer llenya i destruir les serps. A més, es van introduir animals domèstics com conills, cabres i porcs, que també van eliminar gran part de la vegetació. A l'illa Grossa hi ha restes de margalló (Chamaerops humilis), llentiscle (Pistacia lentiscus) i arítjol (Smilax aspera), que abans cobrien tot l'illot.
A les àrees més pròximes al mar hi ha fonoll marí (Crithmum maritimum) i pastanaga marina (Daucus gingidium) i, a les parts altes, la sosa fina (Suaeda vera), alfals arbori (Medicago citrina) i els caps blancs endèmics Lobularia maritima columbretensis.
[edita] Fauna
Dominen el paisatge les aus marines com la gavina corsa (Larus audouinii), la baldriga cendrosa (Calonectris diomedea), el falcó de la reina (Falco eleonorae) i el corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis). Es tracta de l'únic lloc del País Valencià on nidifiquen, ja que són molt sensibles a la presència humana.
Hi ha 10 insectes endèmics, i també la sargantana Podarcis atrata, que només es troba als Columbrets.
Dins del mar es troba el corall vermell (Corallium rubrum) i l'alga Laminaria redriguezi, molt poc freqüent al Mediterrani.
[edita] Protecció
Els Columbrets foren declarats parc natural pel Decret 15/1988, de 25 de gener, del Consell de la Generalitat Valenciana, i reserva marina de 4.400 hectàrees per Ordre de 19 d'abril de 1990, del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació. Foren requalificats com a reserva natural per llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana.
Només es permet la visita a l'illa Grossa i, entre altres mesures de protecció, no se'n poden collir minerals, plantes ni animals.
