Illes Medes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vista d'alguns dels illots des de la platja de l'Estartit

Les illes Medes són un arxipèlag de 21,5 hectàrees que és a la Costa Brava, a poc més d'un quilòmetre del litoral de l'Estartit. Aquest arxipèlag està format per set illots i algun escull. Els set illots són, de més a menys extensió: la Meda Gran (18,7 ha), la Meda Xica (2,6 ha), el Carall Bernat, els Tascons Grossos, el Medellot, els Tascons Petits i les Ferranelles. L'arxipèlag és, de fet, la continuació del massís del Montgrí. És un dels espais d'interès natural més importants de la Mediterrània i és una gran reserva de fauna i flora marina. Són a uns 900 metres al sud-est de la punta de la Guixera (l'Estartit, Torroella de Montgrí). A Torroella i a l'Estartit són habituals les exposicions i xerrades al voltant d'aquest entorn natural. Moltes empreses hi organitzen viatges amb vaixells de fons transparent, com també itineraris per practicar-hi el submarinisme. Són també un important atractiu per als aficionats de la fotografia de paisatge o submarina, i se n'han organitzat diversos concursos.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Sobre l'etimologia de les Medes Botet i Sisó especula amb diverses opcions. Aquest cita a Fest Aviè per a denominar-les Malodes, per altra banda esmenta la creença fabulosa d'un origen mitològic en Medea durant el rapte de Jàson, que Botet i Sisó descarta. Continua fent-la d'origen llatí a partir de «Meta» que fa referència als túmuls i sepultures punxeguts que construïen els antics romans. Tanmateix Botet i Sisó considera improbable la deriva des del Malodes cap al Meta. Sigui com sigui en l'edat mitjana sembla que el nom Medas s'emprava indistintament per referir-se genèricament a les illes i illots compresos a la costa del Comtat d'Empúries, citant per això una donació de terres del 974 de Gausfred I, comte d'Empúries, i el seu fill Sunyer d'Empúries (bisbe d'Elna) al monestir de Sant Pere de Rodes. Aquesta denominació sinonímica entre meda i illa s'anà perdent restringint-se a les illes que avui dia reben aquest nom.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

Les restes de naufragis que s'hi han trobat evidencien que les illes foren transitades per l'home des de fa molt de temps i van ser sovint una base dels pirates per a les seves incursions a la costa. Fins al 1934 van ser habitades.

A més, els pescadors i els recol·lectors de corall han explotat els recursos marins de les Medes des d'antic, i amb més intensitat des de mitjans del segle XX amb l'aparició dels equips de submarinisme autònoms.[2]

Espai natural[modifica | modifica el codi]

Àrea protegida de les Illes Medes
Carall Bernat, Tascons Grossos i Meda Petita.

Es considera una àrea d'especial interès biològic submarí. El fons sorrenc permet el creixement de prats submarins de Posidonia oceanica, font important de productivitat. Les múltiples coves del fons de les illes permeten el desenvolupament de corall vermell, extret durant molts anys i actualment en franca recessió, fet que n'impedeix qualsevol extracció sota pena de sanció.

La protecció de les illes s'inicià el 1983 amb una ordre del Govern de Catalunya. El 1985, una resolució establia normes de compliment obligatori a la zona vedada. El 1990 va promulgar-se una llei del Parlament de Catalunya per a la protecció i conservació de la flora i fauna del fons marí de les illes Medes i del tros de costa del massís del Montgrí entre la roca del Molinet i punta Salines i, uns anys més tard, l'espai es va integrar en el PEIN. [3]

L'any 2009, una empresa privada, mitjançant la utilització de tècniques de radar, va descobrir la presència d'un riu subterrani que desemboca a prop de la pedra de Déu, a uns metres de la Meda Gran [4][5]

Les Illes Medes des del Montplà. Aquesta imatge conté anotacions. Obriu la foto a Wikimedia Commons per als noms i alçades de les illes.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Botet i Sisó, Joaquim. «Las Medas» (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF). La Renaixensa, escanejat i hostatjat al web de la Biblioteca de Catalunya, Any 02, núm. 02, 15 febr. 1872, p. 15-17 [Consulta: 17 octubre del 2012].
  2. Bas, Jordi; Curcó, Antoni; Orta, Jaume. Itineraris pels parcs naturals de Catalunya. Bellaterra: Lynx, 2005, p. 165-170. ISBN 84-87334-84-9. 
  3. Llei 19/1990 del Parlament de Catalunya; de 10 de desembre, de conservació de la flora i la fauna del fons marí de les Illes Medes Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya num. 1381 de 17/12/1990. Departament de la Presidència.
  4. Detecten un riu submarí entre l´Estartit i les Medes al Diari de Girona dijous 10 de setembre del 2009
  5. Descobreixen un riu submarí que des del massís del Montgrí aporta aigua dolça fins a les illes Medes a Vilaweb divendres, 4 de juliol de 2008

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Illes Medes

Coord.: 42° 03′ 00″ N, 03° 13′ 15″ E / 42.05000,3.22083