Illuminati

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La piràmide truncada amb l'ull que tot ho veu i el lema Novus Ordo Seclorum, del Gran Segell dels Estats Units, considerada com un símbol Illuminati.

Illuminati (en llatí, Illuminati significa 'il·luminats', singular illuminatus) és el nom pel qual es coneix principalment l'Ordre dels perfectibilistes o il·luminats de Baviera. És una societat secreta fundada l'1 maig 1776 a Ingolstadt (Alemanya) per Adam Weishaupt.

Weishaupt hauria creat aquesta societat amb el propòsit de derrotar els governs i regnes del món a més d'eradicar a totes les religions i creences per a regir a les nacions sota un Nou Ordre Mundial basat en un sistema internacionalista. establiria una moneda única i una religió universal, on segons les seves creences, cada persona aconseguiria la perfecció.

No obstant això, els propòsits finals d'aquesta societat, eren només coneguts per Weishaupt i els seus més íntims seguidors. Alguns autors com Nesta Webster, descriuen així les sis metes a llarg termini dels Illuminati:

  • Abolició de la monarquia i de tot govern organitzat segons l'Antic Règim.
  • Supressió de la propietat privada dels mitjans de producció per a individus i societats, amb la consegüent abolició de classes socials.
  • Abolició dels drets d'herència en qualsevol cas.
  • Destrucció del concepte de patriotisme i nacionalisme i substitució per un govern mundial i control internacional.
  • Abolició del concepte de la família tradicional i clàssica.
  • Prohibició de qualsevol tipus de religió (sobretot la destrucció total de l'Església Catòlica Apostòlica Romana) establint un ateisme oficial.

Historia[modifica | modifica el codi]

Orígens[modifica | modifica el codi]

Adam Weishaupt fundador de l'ordre dels Perfectibilistes

L'Ordre dels Il·luminats de Baviera va ser fundada la nit del 30 d'abril a l'1 de maig de 1776 (vigília de la famosa nit de Walpurgis), en un bosc prop d'Ingolstadt (Baviera), al sud d'Alemanya, on un petit grup de joves van establir i van jurar complir els propòsits de la societat. Entre les persones que es trobaven aquella nit només se sap la identitat de tres: Adam Weishaupt, Max Merz i Anton von Massenhausen. El fet que no es sàpiga qui va estar present aquella nit ha estat el causant d'especulacions pel que fa al nombre de persones que van crear l'ordre, algunes diuen que van ser només quatre i altres argumenten que tretze.

Després de la fundació, Adam Weishaupt (qui es va proclamar a si mateix amb el nom simbòlic de Spartacus) va atraure els primers adeptes, un estudiant de Munic anomenat Franz Xavier von Zwack i un baró protestant de Hannover anomenat Adolph von Knigge (Frater Philón), que ja estava iniciat en la maçoneria i que posteriorment va desenvolupar el Ritu dels Il·luminats de Baviera, al costat de Weishaupt a qui va introduir dins la lògia de Munic.

Gràcies a les habilitats de Von Knigge, els Illuminati ràpidament es van estendre per Alemanya, Àustria, Hongria, Suïssa, França, Itàlia i altres punts d'Europa, afiliant a personalitats de la talla de Herder (Damasus), Goethe (Abaris), Cagliostro, el Comte de Mirabeau (Leònides) i el llegendari alquimista Comte de Saint Germain, entre altres. Alguns nobles com els ducs de Saxe-Weimar i el de Saxe-Gotha, els prínceps Ferdinand de Brunswick i Karl de Hessen, el comte de Stolberg i el baró de Karl Theodor von Dalberg, també figurar dins de la iniciació il·luminada.

Animat pel seu èxit a l'aconseguir reclutar un gran nombre de pensadors, filòsofs, artistes, polítics, banquers, analistes, etc., Adam Weishaupt va prendre la determinació d'afiliar-se a la maçoneria per mitjà de Von Knigge, i va ordenar la infiltració i el domini de la mateixa.

El 16 de juliol de 1782, en una reunió de la maçoneria continental que va tenir lloc al convent de Wilhelmsbad, els Illuminati van intentar unificar i controlar sota la seva autoritat totes les branques de la maçoneria. Tot i que ja havien aconseguit infiltrar-se en les lògies de tot Europa, la Gran Lògia d'Anglaterra, el Gran Orient de França i els il·luminats teòsofs de Swedenborg van decidir no donar suport als plans de Weishaupt, moment en què es van adonar de les intencions d'aquest grup i el conflicte entre els seus principis i els de la Maçoneria, pel que en aquest moment es va decidir per part de la Institució Maçònica mantenir una oposició directa contra els Illuminati.

A causa del fracàs d'aquest moviment, Von Knigge renunciar pensant que ja no tenia sentit seguir amb els plans i es va retirar a Bremen on va passar els seus últims anys. Mentrestant Weishaupt rebia les ofensives dels maçons d'Anglaterra i dels martinica a qui va denunciar en els seus escrits, argumentant que La Gran Lògia de Londres es va crear a si mateixa el 1717 per clergues protestants que no estaven iniciats en la maçoneria, és a dir, que va ser fundada per profans sense constàncies ni documents vàlids.

Dissolució[modifica | modifica el codi]

Karl Theodor, Príncep-elector, comte paladí i duc de Baviera, va aprovar el edicte que va portar els Illuminati a la seva dissolució.

El 22 de juny del 1784, el príncep elector de Baviera, el duc Karl Theodor va intuir el perill que suposaven els Illuminati per a l'Església catòlica i les monarquies a causa de la seva ideologia, va aprovar un edicte contra aquests, la maçoneria, i en general qualsevol societat no autoritzada per la llei (Englobant a les dues institucions com si tinguessin una naturalesa comuna, malgrat l'important conflicte que ja existia en aquell moment entre els Iluminati i els Maçons). Weishaupt va ser destituït de la seva càtedra marxant a l'exili de Ratisbona per dirigir l'Ordre des de l'estranger sota la protecció del duc de Saxe. El 1785, l'edicte es va confirmar i així es va començar a les persecucions i arrestos dels membres de la societat.

Els plans més secrets dels Illuminati van ser revelats per casualitat la nit del 10 de juliol del 1784, quan un missatger de Weishaupt identificat com l'abat Lanz, va morir inesperadament a causa d'un llamp. El seu cadàver va ser portat a la capella de Sant Emmer per habitants de la zona i aquí entre els seus hàbits es van trobar els importants documents que tractaven sobre els plans secrets de la conquesta mundial. La policia de Baviera va indagar els detalls de la conspiració, donant-ho a conèixer a l'emperador Francesc I del Sacre Imperi Romà Germànic, el complot tramat contra totes les monarquies, especialment la de França, on més tard, el 1789, es gestarien l'anomenada Revolució francesa i la caiguda de Lluís XVI i Maria Antonieta.

Els documents van ser publicats pel govern bavarès, alertant així a la noblesa i el clergat d'Europa, però, poc després es van convèncer que la conspiració havia estat destruïda a causa de la dissolució oficial dels Illuminati, juntament amb el desterrament de Weishaupt i la detenció de nombrosos adeptes.

Símbols Illuminati en el bitllet d'un dòlar[modifica | modifica el codi]

El revers del bitllet de dolar dels Estats Units: amb l' "Ull que tot ho veu" a la cúspide d'una piràmide inacabada a la part posterior del bitllet d'un dòlar.

En el bitllet actual d'un dòlar nord-americà apareix el Gran Segell dels Estats Units el qual està compost pel "Ull que tot ho veu", també anomenat "Ull de la Providència". Encara que no és un símbol d'origen cristià i no s'ho s'esmenta en la Bíblia, fins avui és associat amb l'ull del Déu judeocristià Jahvè, el qual representa la seva omnisciència i va cobrar importància a partir del Renaixement.

El símbol va ser gradualment adoptat pels francmaçons per representar una de les característiques de Déu (omnipresència) i així evitar conflictes entre els seus adeptes, trobant d'aquesta manera s'instituïa una imatge comuna del creador per totes les religions, símbol que va ser designat al Gran Arquitecte de l'Univers.

El disseny d'aquest segell va ser aprovat pel Congrés dels Estats Units el 20 juny 1782 i posteriorment, el 1935, va ser introduït en el bitllet de dòlar per aprovació del president nord-americà Franklin Delano Roosevelt, maçó del grau 32 ° del Ritu Escocés i també membre dels Shriners.

La iconografia present en el bitllet introdueix la part esquerra del segell (revers) amb l'ull en una piràmide egípcia amb 13 graons (que simbolitzen les 13 colònies dels Estats Units, en la base està escrit el nombre 1776 en nombres romans (any de la independència de les 13 colònies). Va acompanyada de la sentència Annuit Coeptis, que significa ‘Ell aprova el nostre començament’, (fent referència a Déu). A sota apareixen les paraules "Novus Ordo Seclorum". Encara obres de ficció literàries i cinematogràfiques tradueixen erròniament aquestes paraules com 'nou ordre seglar', la traducció correcta seria 'Nou Ordre de les Eres' (o 'nou ordre dels segles', o segons experts llatinistes, 'el començament d'una nova era' ja que la paraula és el genitiu plural llatí de saeculum, que en aquest context significa 'generació, segle o era'. La confusió ve de la semblança de la paraula seclorum amb la paraula llatina saecularorum, això en un sentiment optimista de que l'existència de la seva nació ( EUA) marcaria una nova era amb els ideals democràtics en el món contraposats als monàrquics del vell continent.

El nombre 13 segueix estès al segell dret (anvers): Un àguila calba que porta a la pota dreta una branca d'olivera (símbol de la pau) amb 13 fulles i 13 fruits i en la pota esquerra 13 fletxes (símbol de la guerra ), sobre el seu pit té un escut amb 13 barres, un lema amb 13 lletres que diu: E Pluribus Unum ('De molts, un') i finalment, 13 estrelles sobre el seu cap que formen l'estrella de David.

L'escriptor William Schnoebelen (qui diu ser ex Illuminati), explica el significat d'aquest símbol i comenta que es basa en un missatge realitzat per Jesucrist en l'Evangeli segons sant Mateu, que ell tradueix com:

« Jesús els digué: «És que mai vau llegir les escriptures:" La pedra que els constructors van rebutjar és la pedra que va arribar a ser el cap i cantonada. El Senyor ha fet això, i és cosa meravellosa als nostres ulls? "» »

Segons Schnoebelen, l'única pedra que pot ser cap i cantonada, és el vèrtex superior d'una piràmide, raó per la qual ells li tallen aquesta pedra al símbol, ell explica: "Aquest símbol en el dòlar no és res més que un talismà i aquest talismà es carrega amb l'energia de milers de milions de persones diàriament ".

L' ull de Minerva

Una altra frase interessant del bitllet de dòlar diu: "In God We Trust", traduït com 'en Déu confiem'.

La confusió amb l'anàlisi i identificació del simbolisme Iluminati rau a en l'intent d'aquesta associació d'apropiar-se de la Maçoneria, Això, en el moment de la infiltracions dins de les files maçòniques, genera que els Iluminatis (els que no tenint al seu origen Símbols ni signes especials) facin Seus els Símbols maçònics, Això fa que Molt simbolisme maçònic sigui confós amb simbolisme Iluminati, com és el cas de l'ull que tot ho veu, o les frases relacionades.

Aquest fenomen unit a les teories de conspiració genera, sobretot als EUA (país Fundat per Maçons i amb principis democràtics-Maçònics) crea una gran confusió entre el simbolisme i fites de les dues institucions per part dels teòrics de la conspiració, tot i el antagonisme històric que van guardar els uns contra els altres.

Els Illuminati tenien també un altre símbol per a la seva "escola secreta de saviesa", aquest era el Mussol de Minerva, la deessa de la saviesa. Aquest símbol, igualment es pot trobar en el bitllet d'un dòlar a una escala minúscula, al marge superior dret entre un full i el marge que envolta el nombre "1".

Finalment la societat no va quedar totalment dissolta, es comenta que sí, però la seva total discreció ha fet pensar la seva inexistència.

Teories de conspiració[modifica | modifica el codi]

Fins al dia d'avui, en nombroses obres s'han divulgat certes teories en les quals els Illuminati, després de subsistir després de la seva prohibició, i a causa de la seva dedicada infiltració en la maçoneria, serien responsables d'un gran nombre de successos importants com ara la Revolució francesa, les Guerres Mundials i fins i tot els atemptats de l'11 de setembre de 2001 i les posteriors guerres a l'Afganistan i l'Iraq.

La Revolució francesa[modifica | modifica el codi]

Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà de 1789 amb el símbol del "Ull que tot ho veu".

Aquesta teoria té tres orígens. El 1786, Ernst August von Göchhausen en el seu llibre "Revelacions sobre el sistema polític cosmopolita", va denunciar una conspiració maçònica-Illuminati-jesuïta i va predir "inevitables revolucions mundials" tres anys abans de la revolució francesa. A inicis del segle XIX, el sacerdot jesuïta francès Augustin Barruelo (el seu soci literari Jacques-François Lefranc també va compartir aquesta opinió en un libre igual que Pierre-Joseph de Clorivière i Antoine de Rivarol) i l'erudit maçó escocès John Robison intentaren demostrar-ho, independentment l'un de l'altre, que molt per sobre de factors com ara la constant repressió del Tercer Estat, de les successives fams i del mal maneig de la crisi que va fer Lluís XVI, el factor predominant que hauria provocat la revolució seria una preparació metòdica del procés revolucionari, el pla va ser traçat detalladament anys abans del seu esclat, ja que perquè es produeixi aquest procés, serien requerides principalment dues coses:

  • Un clima cultural i intel·lectual apropiat que alimenti les forces potencials. Com una situació de greu alteració generalitzada que obligui a la població a exigir un canvi. El clima que es necessitava per a la Revolució francesa es va generar en els anys del enciclopedisme i la Il·lustració, el qual era un moviment de pensament il·luminati.
  • Un grup dirigent d'agitadors, que s'encarregui d'organitzar i mobilitzar les masses per a complir els objectius desitjats (Presumptament els Illuminati).

Es proposen, sobretot, tres proves:

  • En primer lloc, que tots els ideòlegs, directors i dirigents polítics de la Revolució francesa sense excepció, haurien estat francmaçons: des dels teòrics propagandistes com Montesquieu, Rousseau, D'Alambert, Voltaire i Condorcet, fins als activistes més prominents de la Revolució, Regnat del Terror, el Directori i el bonapartisme com el comte de Mirabeau, qui va introduir l'Ordre a França i els revolucionaris Saint-Just, Camille Desmoulins, Danton, Hébert, Jean Paul Marat, Robespierre, Felip d'Orleans, Fouché, Sieyès, François Babeuf (líder de l'anomenada Conspiració dels Iguals i considerat com un dels primers teòrics del comunisme i un pre-anarquista), Rouget de l'Isle (compositor de la Marsellesa), Lafayette (creador de la escarapel tricolor), i fins e<|--sic-->l mateix Napoleó.

El famós Comte de Cagliostro, que va participar en les trames del procés revolucionari francès, va crear la maçoneria egípcia i també va rebre la iniciació a les lògies de Weishaupt. D'altra banda, el fet que el crit de Llibertat, igualtat, fraternitat hagi estat el lema de la Revolució Francesa i també la divisa de la francmaçoneria, confirma que en realitat, incloent-hi o no als Illuminati, van ser els francmaçons del segle XVIII qui van desenvolupar la revolució. També la icona maçònic de la Barret frigi, que iniciàtica i simbòlicament representa un tocat més elevat que el d'una corona, ocupa un lloc important en la faramalla de la Revolució francesa, tal com l'hi mostra en l'obra d'Eugène Delacroix, La llibertat guiant al poble.

Per la seva banda, l'historiador maçó Louis Blanc va assenyalar que la majoria dels revolucionaris eren maçons, nomenant a la lògia "des neufs Soeurs" Dominique Joseph Garat, Jacques Pierre Brissot, Jean Sylvain Bailly, Nicolas de Condorcet, Camille Desmoulins, Nicolas Chamfort, Danton, Christophe Antoine Gerlos dit Dom Gerlos, Rabaud Saint-Etienne, Alexandre Petion, i en la llògia "de la Bouche-de-Fer": Claude Fauchet, Goupil de Préfern i Nicolas de Bonneville André Baron va denunciar la mà directa de la lògia maçònica "Les Amis Réunis" sobre els crims del Regnat del Terror nomenant davant els maçons Jean-Louis Carra, François Babeuf i Robespierre i amb l'autor Jean-Emmanuel Le Coulteux de Canteleu va citar Jacques-René Hébert, Jean Paul Marat, Joseph Le bon, Saint-Just. Augustin Barruelo assenyala que els botxins que assassinaven presoners durant el Regnat del Terror practicaven la salutació maçònica entre ells.

  • En segon lloc, va existir a França, poc abans de la Revolució francesa, una lògia de francmaçons, la qual es va fer anomenar de manera molt similar a l'ordre d'Adam Weishaupt, "Les Illumina". Ja que aquest grup era petit i menys influent, va molestar tan poc com el fet, que els Illumina francesos eren adeptes a una tendència mística i a la il·luminació radical d'Adolph Von Knigge, la qual cosa Weishaupt no tenia al cap.
  • Finalment, el febrer de 1787, es va dur a terme a França l'Assemblea dels Notables, convocada per Charles Alexandre de Calonne. I, en els anys posteriors, 1788 i 1789, una lògia maçònica de París, "Amis Réunis", va rebre a alguns dels màxims càrrecs dels Illuminati ja dissolts, com Johann Christoph Bode i el baró de Busche.

Les obres de Barruelo i Robison van guanyar popularitat entre molts partidaris de la dreta radical i altres sectors. A esmentar aquí per exemple a la historiadora anglesa i teòrica de conspiracions dels anys vint Nesta Webster, la societat nord-americàna John Birch Society o l'excandidat presidencial Pat Robertson i altres com Des Griffin i Jan Udo Holey. D'altra banda, al segle XIX, l'escriptor Charles Louis Cadet de Gassicourt explicar l'acció subterrània de les societats secretes en la revolució francesa i el pare Nicolas Deschamps va denunciar una conspiració maçònica darrere de la Revolució francesa18 igual que l'historiador Alfred François Nettement.

Al començament del segle XX, els llibres de l'historiador francès Augustin Cochin, escrits des d'un punt de vista sociològic, van assenyalar a la maçoneria com una de les principals forces d'instigació de la revolución igual que el periodista Maurice Talmeyr diversos anys después.

Albert Pike, en el seu llibre morals and Dogma of the Ancient and Accepted Scottish Rite of Freemasonry, en el capítol dedicat al grau 30 °, reprèn la tesi que la francmaçoneria hauria inspirat i organitzat secretament la Revolució francesa:

« Original:A Lodge inaugurated under the auspices of Rousseau, the fanatic of Geneva, became the centre of the revolutionary movement in France, and a Prince of the blood-royal went thither to swear the destruction of the successors of Philippe le Bel on the tomb of Jacques de Molai. The registers of the Order of Templars attest that the Regent, the Duc d'Orleans, was Grand Master of that formidable Secret Society, and that his successors were the Duc de Maine, the Prince of Bourbon-Conde, and the Duc de Cosse-Brissac. »
« Traducció:Un lògia inaugurada sota els auspicis de Rousseau, el fanàtic de Ginebra, es va convertir en el centre del moviment revolucionari a França, i un príncep de la sang reial va anar allà a jurar la destrucció dels successors de Felip el Bell a la tomba de Jacques de Molai. Els registres de l'Orde dels Templers donen fe que el regent, el duc d'Orleans, va ser Gran Mestre d'aquesta temible societat secreta, i que els seus successors van ser el duc de Maine, el Príncep de Borbó-Condé, i el duc de Cosse- Brissac. »

Els 13 graus del Ritu dels Il·luminats de Baviera[modifica | modifica el codi]

El Ritu dels Il·luminats de Baviera consistia en 13 graus d'iniciació als quals s'accedia conforme es demostrava lleialtat i coneixement. Cada grau tenia els seus rituals i secrets propis els quals no estava autoritzat revelar a graus inferiors, i cada membre jurava obediència incondicional als seus superiors. Els graus es dividien en tres classes:

  • I. Primera classe: Viver:

1. Preparatori.

2. Novici (noveller)

3. Minerval.

4. Il.luminat menor.

  • II. Segona classe: Francmaçoneria:

5. Aprenent.

6. Company.

7. Mestre.

8. Il.luminat major.

9. Il·luminat dirigent.

  • III. Tercera classe: Misteris:

10. Sacerdot (Petits misteris)

11. Regent (Petits misteris)

12. Mag (Grans misteris)

13. Rei (Grans misteris)


Els Illuminati en la cultura popular[modifica | modifica el codi]

Dan Brown un dels escriptors més controvertits dels últims temps per obres com Angels i Dimonis que toca directament els iluminanti

Els Illuminati apareixen repetides vegades en novel·les populars, com per exemple en la Trilogia-Illuminati de Robert Shea i Robert Anton Wilson, al pèndol de Foucault d'Umberto Eco, o en l'obra Àngels i dimonis de Dan Brown. Aquí són representats com malfactors sinistres, opacs productors de complots o diabòlics conspiradors mundials, ja que els autors esmentats generalment no prenen dades sobre la personalitat real de l'ordre basats en fonts històriques, sinó predominantment de les especulacions conspiratives que circulen al voltant dels Illuminati.

Així que de cap manera era l'objectiu dels Illuminati provocar un Fi del Món de manera literal o física, sinó més aviat política (recordem el "Novus Ordo Seclorum"), com per exemple en la formulació de Robert Anton Wilson de "fer de l'escatologia alguna cosa immanent ". Tampoc eren membres Bernini o Galileu Galilei, com diu Brown, ja que aquests van morir un segle abans de la fundació dels Illuminati, ni tampoc pertanyien a una línia de tradició mil·lenària des dels druides celtes fins Assassins i Templers amb l'objectiu de trobar el " Umbilicus mundi ".

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Camacho, Santiago. La conspiración de los illuminati. La esfera de los libros, 2005.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Illuminati Modifica l'enllaç a Wikidata