Ilmari Lahti

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 13:51, 6 set 2016 amb l'última edició de CarlesMartin (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

Veikko Ilmari Lahti (Mikkeli, 12 de novembre de 1907-30 d'octubre de 1964) va ser un lingüista, traductor i escriptor finlandès que s'interessà molt a les llengües romàniques, especialment el francès i l'occità gascó. Després d'haver treballat com a lector de finlandès a la Universitat de Greifswald (Pomerània Occidental, Alemanya), Ilmari Lahti ingressà l'any 1949 com a professor de lingüística romànica a la Universitat de Turku. Havia obtingut el seu doctorat el 1935 a la Universitat d'Hèlsinki amb la seva tesi sobre les metàtesis de la r a les llengües romàniques. Lahti va escriure diversos llibres de textos francesos i alemanys, i el 1945 escrigué una novel·la Innoitus. Publicà algunes traduccions en finlandès d'autors europeus com els italians Goffredo Parise i Ignazio Silone, i entre totes aquestes convé destacar la seva versió del Decameró de Boccaccio que traduí conjuntament amb Vilho Hokkanen.

Obres

Lingüística
  • La métathèse de l'r dans les idiomes romans (1935)
  • Observations sur le patois de la banlieue de Pau (1948)
  • Syntaxe paloise (1948)
Divulgació
  • Parlez-vous français? (1949)
Novel·la
  • Innoitus (1945)