Imitació de la vida

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Imitation of Life
Imitació de la vida
Imitation of Life-LanaTurner.JPG
Lana Turner

Fitxa tècnica
Direcció: Douglas Sirk
Direcció artística: Alexander Golitzen

Producció: Ross Hunter

Guió: Eleonor Griffin, Allan Scott, adaptació de la novel·la de Fannie Hurst

Música: Frank Skinner

Fotografia: Russell Metty

Muntatge: Stephen Goosson
Milton Carruth

Vestuari: Bill Thomas i Jean Louis

Protagonistes: Lana Turner
Juanita Moore
John Gavin

Dades i xifres
País: Estats Units
Data d'estrena: 1959
Gènere: Drama
Duració: 125 min

Companyies
Productora: Universal Pictures
Distribució: Universal Pictures

Pàgina sobre “Imitation of Life a IMDb

Valoracions
IMDb 7.7/10 stars
FilmAffinity 7.6/10 stars

Imitació de la vida (original: Imitation of Life) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Douglas Sirk, estrenada el 1959 i doblada al català.[1] És el remake d’Imitation of Life dirigida per John M. Stahl, estrenada el 1934.

Argument[modifica | modifica el codi]

A Nova York, Lora Meredith jove vídua i mare d'una noieta, Susie, vol llançar-se a la carrera d'actriu però no té gaires diners. Coneix Annie Johnson, una dona negra, també sola en la vida amb la seva filla Sarah Jane. Les dues dones fan amistat i Lora acull els Johnson a casa seva. Annie té la casa mentre Lora busca treball. Freqüenta un jove fotògraf Steve Archer quan la sort li somriu finalment en la persona d'Allen Loomis que accepta ser el seu representant. Ell la presenta a un escriptor, David Edwards, que seduït la propulsarà a l'escena. Lora decideix llavors sacrificar la seva vida personal per l'èxit de la seva carrera i rebutja la petició de matrimoni de Steve Archer.

Els anys passen, Lora és ara una estrella consumada i passa la seva existència a través dels seus personatges. Susie i Sarah Jane han crescut juntes, educades per la fidel Annie. Negligida per la seva mare, Susie té un gran afecte per ella. Sarah Jane per natura desconfiada i violenta sempre ha refusat els seus orígens negres, i sent de pigmentació clara es fa passar per blanca al col·legi i amb el seu amic però aquest s’adona de la superxeria i dona la llauna a Sarah Jane. Desenganyada, es torna agressiva envers Susie i la seva mare. Provoca fins i tot Lora i els seus invitats, interpretant les criades negres balandrejant una plata sobre el cap. Lora vol posar una mica de distància amb el seu ofici torna amb Steve Archer i considera de casar-se. Tanmateix quan se li proposa un gran paper, Lora no pot negar-se i marxa a Itàlia a rodar. Durant l'absència de la seva mare, Susie s'acosta a Steve i s’enamora.

Les relacions de Sarah Jane i la seva mare es degraden, rebutjant l'afecte de la seva mare, fuig i fa de ganxo en un night-club. La seva mare troba el seu rastre a Califòrnia i fa el viatge per tornar-la a veure una última vegada, prometent no molestar-la més. Lora confia el seu desig de casar-se amb Steve amb gran desconcert de la seva filla.

Comentari[modifica | modifica el codi]

Aquest film analitza el context sociopolític d'una època, en aquest cas els anys 50 americans marcats per el racisme omnipresent però també la tímida però real aspiració de les dones de més llibertat, tant professional com sexual. Posa l'accent sobre la presa de consciència de l'altre amb el color de pell diferent.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Galeria[modifica | modifica el codi]

Al voltant de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

Fotograma de la pel·lícula

Imitació de la vida és a la vegada l’adéu de Douglas Sirk en el cinema americà i el cant del cigne del vell sistema hollywoodienc.[2] Igualment, a finals dels anys cinquanta, el melodrama, gènere típicament hollywoodienc representat per de les obres com A Star is Born, La comtessa descalça, Magnificent Obsession, Love Is a Many-Splendored Thing, Escrit en el vent, Com un torrent, brilla amb Imitació de la vida amb els seus últims llums.[3] Mélodrama sublim, la pel·lícula anuncia el cim el declivi del gènere.[2]
Considerat com el seu testament cinematogràfic, Douglas Sirk realitza amb Imitació de la vida el seu darrer film estatunidenc, la malaltia i el seu desig de no repetir-se van allunyar-lo dels estudis hollywoodiencs[4] « Un nou Hollywood era en gestació , va dir Sirk, un Hollywood a punt d’engendrar obres com Easy Rider - en tot cas una altra generació de pel·lícules, d'estil molt diferent. Però no es sentia prou jove per esperar aquesta era nova, i continuar fent pel·lícules exactament com abans no tenia més sentit per mi, ja que tenia llavors altres preocupacions i altres centres d'interès... »[2]
Així Douglas Sirk refusarà diverses pel·lícules, entre les quals una enèsima versió de Madame X que serà rodada per David Lowell Rich amb Lana Turner, després torna a Alemanya per tornar a ser escenògraf de teatre.[4]

L'enorme èxit d’Imitació de la vida , va posar a flot els estudis Universal Pictures llavors en greus dificultats financeres. És la novena al box-office americà de l'any 1959 amb prop de 6,4 milions de dòlars de beneficis als Estats Units[5] i 25 milions de dòlars a tot el món.[6] Lana Turner va treballar sense salari però amb un interès del 50% sobre els beneficis del film.[7]

Imitació de la vida és el remake d’un film de John M. Stahl Imitation of life (1934), amb Claudette Colbert en el paper de Lana Turner.

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Imitació de la vida
  2. 2,0 2,1 2,2 Le Cinéma Grande histoire illustrée du 7e art. Volume 5. Éditions Atlas
  3. Douglas Sirk - Jean-Loup Bourget - Edilig (ISBN 2-85601-085-7) pàg. 120.
  4. 4,0 4,1 .Douglas Sirk - Jean-Loup Bourget - Edilig (ISBN 2-85601-085-7) pàg. 131.
  5. Database
  6. IMDb business
  7. IMDb

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Imitació de la vida
Portal

Portal: cinema