Imma Monsó i Fornell
De Viquipèdia
Imma Monsó i Fornell (Lleida, 1959) és una escriptora en català i professora de llengües estrangeres.
Va estudiar filologia francesa a la Universitat de Barcelona i es va especialitzar en lingüística aplicada a les universitats d'Estrasburg i Caen.
La seva trajectòria com a narradora comença el 1996, amb el llibre de contes Si és no és, que va rebre el premi Ribera d'Ebre. Aquell mateix any publicà la novel·la No se sap mai. L'any 1998 va guanyar el Premi Prudenci Bertrana de novel·la i Cavall Verd de la Crítica Catalana per Com unes vacances. El 2001 publica la novel·la Tot un caràcter i més tard es dedica al gènere del conte i la narració curta, que havia estat la seva primera opció. Durant els últims anys han vist la llum dos llibres d'aquest gènere, Millor que no m'ho expliquis (2003) i Marxem, papà. Aquí no ens hi volen (2004). També ha publicat un estudi en clau irònica sobre les semblances entre el poble català i el japonès, Hi són però no els veus (2004). Bona part de la seva obra ha estat traduïda al castellà, a les editorials Tusquets i Alfaguara. També en aquesta llengua, lectors i crítica han dispensat una molt favorable acollida a la seva narrativa.[1]
El 2007 el Premi Internacional Terenci Moix al millor llibre de l'any de ficció, per Un home de paraula[2].
