Immunitat cel·lular

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La immunitat cel·lular és una resposta immunitària que no implica anticossos ni el sistema del complement, sinó l'activació de macròfags, cèl·lules NK, limfòcits B citotòxics antigen-específics, i l'alliberament de diverses citocines en resposta a un antigen. Històricament, el sistema immunitari se separava en dues parts: la immunitat humoral, en la qual la funció protectora de la immunització es podia trobar a l'humor (fluid corporal extracel·lular o sèrum) i la immunitat cel·lular, en la qual la funció protectora de la immunització estava associada a les cèl·lules. Els limfòcits CD4 o col·laboradors ofereixen protecció contra diferents patògens.

La immunitat cel·lular protegeix el cos per mitjà de:

  1. l'activació de limfòcits B citotòxics antigen-específics que són capaços de produir apoptosi en les cèl·lules somàtiques que presentin epítops d'antígens aliens a la superfície, com ara cèl·lules infectades per virus, cè·lules amb bacteris intracel·lulars, i cèl·lules canceroses que presentin antígens tumorals;
  2. l'activació de macròfags i cèl·lules NK, permetent-los destruir patògens intracel·lulars; i
  3. l'estimulació de cèl·lules perquè secretin una varietat de citocines que influeixen en la funció d'altres cèl·lules implicades en la resposta immunitaria adaptativa i immunitària.

La immunitat cel·lular actua principalment contra microbis que sobreviuen en fagòcits i microbis que infecten cèl·lules no fagòcites. És especialment eficient a l'hora d'eliminar cèl·lules infectades per virus, però també participa en la defensa contra fongs, protozous, càncer i bacteris intracel·lulars. També té un paper principal en el rebuig de trasplantament.