Immunitat humoral

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La immunitat humoral és l'aspecte del sistema immunitari que és mitjançat per la secreció d'anticossos produïts a les cèl·lules dels limfòcits B. Els anticossos produïts s'uneixen a la superfície dels antígens com ara virus i bacteris.

La immunitat humoral es refereix a la producció d'anticossos i a tots els processos que l'acompanyen: l'activació del Th2 i la producció de la citocina, la formació dels centres germinals i mutació de l'isotip, la maturació afí i la generació de cèl·lules de memòria. També es refereix a la funció efector dels anticossos, que inclou la neutralització de les toxines i dels gèrmens patògens, l'activació del sistema del complement, la producció de l'opsonina per la promoció de la fagocitosi, i l'eliminació dels elements patògens.

La immunitat humoral és la causa del rebuig per part de l'organisme d'empelts o trasplantaments CMIR, i també del rebuig en cas de transfusions de sang d'un grup sanguini inadequat; en ambdós casos està implicat l'HIR.

La nandrolona (un anabòlic-androgènic esteroide) és conegut com a estimulant de la immunitat humoral.

Activació[modifica | modifica el codi]

Les cèl·lules B necessiten dos senyals per a començar a activar-se.

T-dependents[modifica | modifica el codi]

La majoria dels antígens són T-dependents, en el sentit que són necessàries les cèl·lules B per la màxima producció d'anticossos. Amb un antigen T-dependent, el primer senyal ve de la unió transversal de l'antigen BCR i el segon de les cèl·lules Th2. Els antígens T-dependents contenen una proteïna que permet la formació de pèptids de les cèl·lules B de classe II MHC a les Th2, que provoquen una coestimulació per a promoure la proliferació i la diferenciació de les cèl·lules B al plasmòcit.

T-independents[modifica | modifica el codi]

Alguns antígens són T-independents, cosa que significa que poden transportar o bé l'antigen o bé el segon senyal a la cèl·lula B.