Imperatiu categòric

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Immanuel Kant

L'Imperatiu categòric és un principi ètic formulat per Immanuel Kant a la Crítica de la raó pràctica que ens mostra, de forma racional, quina ha de ser la pauta de la nostra conducta. És un dels principis fonamentals de la Filosofia kantiana. La voluntat es dóna a ella mateixa les seves lleis, anomenades imperatius. Però cal distingir dos tipus d'imperatius: els imperatius hipotètics, basats en la recerca d'un premi o la fugida d'un càstig (Kant els rebutja), i els imperatius categòrics (el deure pel deure, acceptats per Kant). Així trobem la màxima kantiana definida com a imperatiu categòric: obra només segons aquella màxima que puguis voler que es converteixi, alhora, en llei universal. El que Kant pretén és trobar un referent moral racional que permeti de crear una ètica universal, seguint el principi següent: actua com creus que hauria de fer-ho tothom, que seria una formulació més senzilla de l'imperatiu categòric de Kant.

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Immanuel Kant. Fonamentació de la metafísica dels costums, cap. 2 (Espasa Calpe, Madrid 1994, 10a ed., p. 91-92).
  • Immanuel Kant. Crítica de la razón práctica, Ed Sígueme. Salamanca, 1995