Imperi Satavahana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L’imperi satavahana (en telugu శాతవాహన సామ్రాజ్యము, sātavāhana) fou una dinastia que va governar part de l'Índia, des de Dharanikota o Amaravati a la costa moderna d'Andhra Pradesh, i més tard a Junnar (Poona) i Pratihisthan o Pratisthana (Paithan) a Maharashtra i Kotilingala (Karimnagar) a Andhra Pradesh, vers 230 aC fins vers 230 dC. Van mantenir la pau després de l'enfonsament de l'imperi maurya.

Limitava al nord-est amb el regne de Kalinga, amb el regne Txutu a l'oest i amb el regne Txola al sud.

Història[modifica | modifica el codi]

Dominis dels satavahana
Moneda satavahana del segle I amb inscripcions en alfabet Brahmi.

El poder maurya al Dècan va anar seguit del dels satavahanes que els edictes d'Asoka anomenen com a vassalls i reclama haver-los convertit al budisme amb els yavanes (grecs), kamboges, nabhakes, nabhapamkits, bhoges, pitinikes i parades o palides. L'evidència arqueològica els fa originaris de Kotilingala a Andhra Pradesh i originalment bramins hinduistes. S'haurien fet independents després de la mort d'Asoka el 232 aC. A les monedes apareixen com Sātavāhanas, Sātakarnīs (Satkarnis), Andhras i Andhrabhrityas. El nom sànscrit és shatvahana, shalivahana o Shatakarni; el nom Satakani semble ser aborigen i tindria origen en les paraules Sada (cavall) i kon (fill), que indicaria un tòtem dels no aris. Sada (cavall) en sànscrit es Sapti. Les terminacions karna i vahana indicarien "descendents de". Monedes genèriques dels Satavahana s'han trobat a Hyderabad (Índia) el 1945.

Mesgàstenes els esmenta com andarae i diu que tenien cent mil soldats d'infanteria, 2000 de cavalleria i 1000 elefants a més de 30 fortaleses. La dinastia va dominar sobre tot Maharashtra entre 230 aC i vers 230 dC. El relat de Pauranik esmenta com a primer rei a Shishuka o Simuka, al que va succeir Krsna, el seu germà (207-189 aC) amb el nom de Satakarni, ja que el fill de Simuka era massa jove. Satakarni I, apareix esculpit en relleu a Naneghat junt amb la figura del seu pare i de la reina Naganika, i tres princeses. Satakarni va derrotar a la dinastia Sunga al nord i va conquerir Malwa occidental; també va lluitar amb Kalinga, on regnava Kharavela al que esmenta a la inscripció d'Hathigumpha; segons el purana Yuga va conquerir Kalinga a la mort de Kharavela. Es va estendre cap a Madhya Pradesh i va rebutjar als sakes de Pataliputra. En aquest temps la dinastia governava amb capital a Pratishthānapura (Paithan) a Maharashtra.

Un purana diu que li va succeir Vedisri conegut com el Senyor de Daksinapath. En aquest temps els satavahanes haurien esdevingut vassalls de la dinastia Kanva durant uns 40 anys, vers 75 a 35 aC). Això es dedueix del fet que els puranes Matsya, Vayu, Brahmanda i Vishnu estant tots d'acord que els satavahana van pujar al poder al segle I aC matant a Susarman, el darrer rei dels Kanves.[1] fet atribuït a Pulomavi (vers 30-6 aC), que governava a Pataliputra.

La renovada expansió satavahana va topar amb els sakes que havien format la dinastia del ksatrapes occidentals; primer amb Bhumaka i després Nahapana (ksatrapa des de vers 51 a vers 63 quan va arribar a maha ksatrapa) van arribar fins al sud de Maharashtra amb les seves conquestes. El rei Hāla (vers 20-24) és famós per haver compilat la cal·lecció de poemes marathes Gaha Sattasai (en sànscrit Gāthā Saptashatī); el que es conserva seria una reedició d'un segle o dos després. Tant Hāla com els seus quatre successors, van tenir regnats curts, en total una dotzena d'anys. L'època següent coincidira amb el rei Nahapana, quan els ksatrapes van ocupar Malwa oriental, el sud de Gujarat i el nord de Konkan, de Broach a Sopara als districtes de Nasik i Poona. L'existència de monedes de Nahapana a la regió de Nasik indica que els kstrapes van dominar aquesta regió al segle I i les regions perifèriques.[2]

El poder satavahana va reviure altre cop amb Gautamiputra Satakarni (el seu regnat es situaria vers 78-106 però les dades són incertes), conegut també com a Shalivahan, que va enderrocar a Nahapana i fou el destructor dels sakes, yavanes (grecs) i pahalaves (indoparts). Va recuperar moltes de les províncies perdudes. Fou un defensor de l'hinduisme. La seva mare fou Gautami Balasri, que esmenta en una inscripció les victòries del seu fill sobre els sakes, yavanes (grecs) i pahlaves (indoparts) i sobre la família Khakharata (la família Kshaharata de Nahapana). També hauria derrotat al rei saka Vikramaditya el 78 i va iniciar el calendari conegut com era Shalivahana o Saka, encara seguit pels marathes i els telugus. El 1864 es van trobar algunes inscripcions a les coves de Nasik, referides al 18è i el 24è any de regnat de Gautamiputra Satakarni i una inscripció del temps del seu fill Vashishtiputra Pulumāyi (vers 106-130). Gautamiputra fou el primer rei que va encunyar monedes amb la seva esfinx, en estil derivat dels ksatrapes.

De Pulumayi II, que va regnar uns 24 anys s'han trobat també monedes als districtes de Godavari i de Guntur. Pulumayi va renovar la lluita amb els sakes i va recuperar algunes províncies perdudes pels seus antecessors. S'han trobat inscripcions a Kanheri i Nasik.

Li va succeir Vashishtiputra Sātakarni germà de Gautamiputra, casat amb una filla de Rudradaman I dels ksatrapes occidentals. Vers 150 Rudradaman I, va fer la guerra contra el seu gendre que per dues vegades foren derrotats. Vashishtiputra Satakarni fou l'únic que va salvar la vida a causa dels lligams familiars. Una inscripció de Rudradaman datada el 150 a Junagarh, explica les dues derrotes i diu que no el va destruir pel seu parentesc proper. Rudradarman va recuperar els territoris perduts pels sakes i que havien estat dominats per Nahapana, excepte el sud de Maharashtra a Poona i Nasik i els dominis satavahanes van quedar reduïts al seu domini original al Dècan i l'Índia centreoriental en torn a Amaravati.

El darrer gran rei de la dinastia fou Sri Yajna Satakarni, que va derrotar als ksatrapes i va reconquerir les regions occidentals del centre de l'Índia, és a dir el sud dels dominis dels ksatrapes. Les seves monedes inclouen figures de vaixells, probablement indicant el seu poder naval. Va governar Aparanta i probablement tota la part oriental de Madhya Pradesh. El seu regnat hauria estat vers 170 a 199. Monedes seves s'han trobat a Saurashtra. Uns 20 o 30 anys després la dinastia es va acabar.

Quatre o cinc reis van seguir a Yajna Satakarni i van governar almenys fins al 220, potser fins prop del 250. Els noms dels reis varien segons les fonts potser perquè hi va haver diverses branques governant al mateix temps. Una llista dóna els noms de Karna, Kumbha i Rudrasatakarni que ja només van governar sobre el Dècan oriental.

Del seu final no se'n sap gairebé res. Els txutus els van suplantar a Maharashtra i Kuntala (Sangli). Una tradició posterior (del segle IX) diu que Virakurcha, el primer rei pallava notable, va agafar la corona amb la filla del rei naga però K. A. N. Sastri pensa que això és un record de la conquesta dels txutus pels pallaves.[3] Per una moneda trobada a Kondapur el 1941[4] del rei txutu Mana fill de Bharadvaja, inclou la paraula Sakamanatxutukukulasya i els signes del llamp i la fletxa el que indica el origen saka dels txutus; ell mateix s'esmenta com un gran general vassall dels satavahanes, que finalment hauria enderrocat als seus senyors.

Els edictes d'Asoka esmenten els satavahanes com a feudataris; fragment del 6è pilar (238 aC), en brahmani al Museu Britànic.

Diverses dinasties es van repartir els seus dominis:

Llista dels reis[modifica | modifica el codi]

Moneda satavahana del segle I aC escrita en brahmi: "(Sataka)Nisa". Museu Britànic.
Arracades reials del segle I aC
Representació de l'assalt de Mara a Buda, segle II, Amaravati.

La llista de reis als puranes.[5]

  • Simuka o Sisuka (vers 230-207 aC), va governar 23 anys.
  • Krishna (vers 207-189 aC), va governar 18 anys, que seria el mateix que Sātakarnī I (vers 195 aC), que es diu que va governar 56 anys.
  • Sri Mallakarni (o Sri Satakarni), va governar 10 anys.
  • Purnotsanga, va governar 18 anys.
  • Skandhastambhi, va governar 18 anys.
  • Lambodara (87-67 aC) va governar 18 anys.

Probables vassalls de la dinastia Kanva (75-35 aC):

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Sastri, Kallidaikurichi Aiyah Nilakanta. A History of South India. Madras: Oxford University Press, 1976. 
  • Rapson, E. J.. A Catalogue of Indian coins in the British Museum. Coins of Andhra Dynasty, the Western Ksatrapas etc., 1990. 
  • Majumdar, Ramesh Chandra. Ancient India. Delhi: Motilal Banarsidass, 2003. 

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Rapson, LXIV
  2. "History of the Andhras" de Durga Prasad
  3. K. A. N. Sastri: History of South India, pp. 97-98
  4. Dr. V. V. Mirashi, Samshodhan Muktavali, Part III, pags. 86-87
  5. "A Catalogue of Indian coins in the British Museum. Andhras etc..." per Rapson inclou 30 reis i està basada en el purana Matsya, i presenta algunes diferències amb altres referències

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Imperi Satavahana Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 16° 31′ N, 79° 30′ E / 16.52°N,79.5°E / 16.52; 79.5