Imperi colonial alemany

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bandera de les colònies alemanyes
Imperi colonial alemany el 1914 abans de la primera Guerra Mundial

L'Imperi colonial alemany va ser uns dominis d'ultramar formats a finals del segle XIX com a part de l'Imperi Alemany. Esforços en èpoques anteriors de colonialisme alemany intentats per part d'estats alemanys, abans de la unificació alemanya, van ser de vida curta. El 1884 es va iniciar un intent de colonialisme per part de l'Imperi alemany (Reich). Oficialment l'imperi colonial alemany acabà amb el Tractat de Versalles de 1919 a continuació de la Primera Guerra Mundial.

Colonialisme alemany[modifica | modifica el codi]

La conferència de Berlín de 1884)establí les bases de la baralla per Àfrica, la divisió colonial del continent.

El desenvolupament del colonialisme alemany seguí tres fases: L'adquisició i administració de terres, els governs colonials i el genocidi, i la revisió colonial.

Abans de l'establiment de colònies, els alemanys van fer empreses comercials entre les dècades de 1850 i 1860 a l'Àfrica occidental i oriental, Samoa i la terra encara inexplorada del nord-est de Nova Guinea i les illes adjacents.[nota 1] El comerciants alemanys s'etabliren al delta del Camerun i la costa de Zanzíbar,[1] a Apia als assentaments de Finschhafen, Simpsonhafen i les illes Neu-Pommern i Neu-Mecklenburg.[2] També intentaren establir-se al Carib prop de les colònies neerlandeses però només ho van aconseguir per un breu període el 1886.

L'imperialista alemany Karl Peters acumulà grans extensions de territori a l'Africa per la Societat per la Colonització Alemanya".[3] Aquesta colonització es va fer amb forces armades privades recrutades principalment al Sudan que van actuar brutalment."[4] Quan Otto von Bismarck va adoptar la idea colonial el 1884, afavorí per qüestions econòmiques, un colonialisme impulsat per forces privades en lloc de l’estatal.[5]

Genocidi[modifica | modifica el codi]

A principi del segle XX ja es venien a Alemanya productes agrícoles exòtics de les seves colònies. La vida a les colònies es presentava des d’un punt de vista idealitzat i romàntic. Els cartògrafs alemanys van delimitar, el 1913, la frontera colonial del Camerun entre Alemanya i la Gran Bretanya.[6] l’Imperi Colonial Alemany va sufocar i massacrar militarment le rebel·lió dels Herero de 1904 a l’actual Namíbia. També va fer el mateix amb la revolta Maji de 1905 a l’Àfrica oriental. A més hi va haver a Alemanya, el 1906, un moviment popular contra el colonialisme.[7]

Territoris colonials alemanys[modifica | modifica el codi]

l'l II Imperi Alemany mantenia territoris colonials a Àfrica, Àsia i Oceania que es varen perdre com a conseqüència de la desfeta alemanya després de la Primera Guerra Mundial.

Àfrica[modifica | modifica el codi]

  • Àfrica Oriental Alemanya

L'Àfrica Oriental Alemanya (Deutsch-Ostafrika): amb 995.000 km² aproximadament, va ser una colònia alemanya entre 1880 i 1919. La colònia la formaven els territoris menors de Tanganiika, Ruanda-Burundi (1885 – 1917), Witulandia (Deutsch-Witu) (3000 km²) 1885-1890) incorporat a Kenya i Triangle de Kionga (1.000 km²) (Kionga-Dreieck) des de 1916 part de Moçambic. Actualment correspondria principalment als territoris de Tanzània, Ruanda i Burundi. Després de la Primera Guerra Mundial, Tanganika passà a ser part de l'Imperi Britànic, Ruanda i Burundi passaren a ser de Bèlgica.

  • Àfrica del Sud-oest Alemanya

L'Àfrica del Sud-oest Alemanya (Deutsch-Südwestafrika): amb 835.100 km², va ser colònia alemanya entre 1884 i 1915. Correspon a l'actual territori de Namíbia tret de la Badia de Walvis; passà a ser governada per la Unió Sudafricana després de la Primera Guerra Mundial.

  • Àfrica Occidental Alemanya

L'Àfrica Occidental Alemanya (Deutsch-Westafrika): Colònia alemanya entre 1885 i 1919. La colònia es subdividia en Togolàndia (87.200 km²) i Kamerun (495.000 km² per a 1910, si s’inclou el territori de Neukamerun cedit per França el 1911 abastava fins 790.000 km²). Actualment equivaldria als territoris de Camerun, Togo i petites parts de Ghana, així com països veïns a l’actual Camerun. Després da la Primera Guerra Mundial, Togolàndia va ser cedida a França (les 2/3 parts es convertirien en Togo) i al Regne Unit (un 1/3 part que sintegrà a Ghana). Neukamerun va ser tornat a França, i Camerun passà a França amb excepció d’un tros que s’integraria a l’actual Nigèria, i un altre que passaria a formar part de l'actual Camerun.

Oceania[modifica | modifica el codi]

Nova Guinea Alemanya

Àsia[modifica | modifica el codi]

Colònies germàniques abans de la unificació d'Alemanya[modifica | modifica el codi]

Territoris del Sacre Imperi Romano-Germànic[modifica | modifica el codi]

  • Klein-Venedig (Petita Venècia). Intent d’explorar i colonitzar una part de l’actual Veneçuela i de Colòmbia cedida per Espanya a la família alemanya Welser entre 1528 i 1545 per tal de pagar un deute. El territori no va deixar de formar part de la corona espanyola.
Territori concedit a la familia alemanya Welser entre 1528 i 1545, que correspon a part de l’actual Veneçuela.

Colònies de Brandeburg-Prússia[modifica | modifica el codi]

Colònies de Curlàndia[modifica | modifica el codi]

Malgrat que estava habitat majoritàriament per lituans, el Ducat de Curlàndia va ser governat des de l'Edat Mitjana per germànics i des d'allà administraren petites colònies:

Altres territoris[modifica | modifica el codi]

Territoris antàrtics[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Washausen, p. 67-114; the West and East Africa firms
  2. Haupt, p. 106
  3. Miller, Battle for the Bundu, p. 6
  4. Miller, p. 10
  5. Washausen, p. 116
  6. Detzner, Hermann, (Oberleut.) Kamerun Boundary: Die nigerische Grenze von Kamerun zwischen Yola und dem Cross-fluss. M. Teuts. Schutzgeb. 26 (13): 317-338.
  7. Miller, p. 19.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Boahen, A. Adu, ed.. Africa Under Colonial Domination, 1880-1935. Berkeley: University of California Press, 1985.  ISBN 978-0520067028 (1990 Abridged edition).
  • Crankshaw, Edward. Bismarck. New York: The Viking Press, 1981. ISBN 0140063447. 
  • Davidson, J. W.. Samoa mo Samoa, the Emergence of the Independent State of Western Samoa. Melbourne: Oxford University Press, 1967. 
  • Detzner, Hermann, (Oberleut.) Kamerun Boundary: Die nigerische Grenze von Kamerun zwischen Yola und dem Cross-fluss. M. Teuts. Schutzgeb. 26 (13): 317-338.
  • Gann, L., and Peter Duignan. The Rulers of German Africa, 1884-1914 (1977) focuses on political and economic history
  • Garfield, Brian. The Meinertzhagen Mystery. Washington, DC: Potomac Books, 2007. ISBN 1597970417. 
  • Giordani, Paolo. The German colonial empire, its beginning and ending. London: G. Bell, 1916. 
  • Haupt, Werner. Deutschlands Schutzgebiete in Übersee 1884-1918. [Germany’s Overseas Protectorates 1884-1918]. Friedberg: Podzun-Pallas Verlag, 1984. ISBN 3790902047. 
  • Kundrus, Birthe "Germany and its Colonies" in Prem Poddar et. al. Historical Companion to Postcolonial Literatures—Continental Europe and its Colonies, Edinburgh University Press, Edinburgh, 2008.
  • Lewthwaite, Gordon R.; edited by James W. Fox and Kenneth B. Cumberland. Life, Land and Agriculture to Mid-Century in Western Samoa. Christchurch, New Zealand: Whitcomb & Tombs Ltd, 1962. 
  • Louis, Wm. Roger. Great Britain and Germany's Lost Colonies 1914-1919. Oxford: Clarendon Press, 1967. 
  • Louis, Wm. Roger. Ruanda-Urundi 1884-1919. Oxford: Clarendon Press, 1963. 
  • Miller, Charles. Battle for the Bundu. The First World War in East Africa. New York: MacMillan Publishing Co., Inc., 1974. ISBN 0025849301. 
  • Perraudin, Michael, and Jürgen Zimmerer, eds. German Colonialism and National Identity (2010) focuses on cultural impact in Africa and Germany.
  • Schultz-Naumann, Joachim. Unter Kaisers Flagge, Deutschlands Schutzgebiete im Pazifik und in China einst und heute. [Under the Kaiser’s flag, Germany’s Protectorates in the Pacific and in China then and today]. Munich: Universitas Verlag, 1985. 
  • Smith, W.D.. «The Ideology of German Colonialism, 1840–1906». Journal of Modern History, vol. 46, 1974, 1974, pàg. 641–663. DOI: 10.1086/241266.
  • Stoecker, Helmut, ed.. German Imperialism in Africa: From the Beginnings Until the Second World War. Translated by Bernd Zöllner. Atlantic Highlands, NJ: Humanities Press International, 1987. ISBN 978-0391033832. 
  • Strandmann, Hartmut Pogge von. "Domestic Origins of Germany's Colonial Expansion under Bismarck" Past & Present (1969) 42:140-159 online
  • Taylor, A.J.P.. Bismarck, The Man and the Statesman. New York: Random House, Inc., 1967. 
  • Washausen, Helmut. Hamburg und die Kolonialpolitik des Deutschen Reiches. [Hamburg and Colonial Politics of the German Empire]. Hamburg: Hans Christians Verlag, 1968. 
  • Wehler, Hans-Ulrich "Bismarck's Imperialism 1862-1890," Past & Present, (1970) 48: 119-55 online
  • Wesseling, H.L.. Divide and Rule: The Partition of Africa, 1880-1914. Translated by Arnold J. Pomerans. Westport, CT: Preager, 1996. ISBN 978-0275951375.  ISBN 978-0275951382 (paperback).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Imperi colonial alemany Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 52° 31′ N, 13° 24′ E / 52.517,13.400