Imperi colonial danès

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Apogeu de l'Imperi colonial danès en 1800.

La història de l' Imperi colonial danès comença al segle XVIII, quan Dinamarca va obtenir territoris a l'actual Estònia (vegeu Estònia danesa. De la unió personal amb Noruega, el Regne de Dinamarca i Noruega posseïa diverses antigues terres noruegues : Grenlàndia, les Illes Fèroe, les Illes Òrcades, les Shetland i Islàndia. Al segle XVII, Dinamarca va començar a desenvolupar colònies, forts i factories comercials a l'Àfrica, a les Antilles i a l'Índia.

Història[modifica | modifica el codi]

La primera colònia danesa fora d'Europa va ser establerta al sud de l'Índia, a Tranquebar. Es van mantenir diverses factories a l'Índia als segles XVIII i XIX. Tranquebar va ser venuda als britànics en 1845. En 1755 Dinamarca va adquirir el poble de Serampore (Frederiksnagore), i, més tard, les ciutats d'Achne i Pirapur. Estan situades aproximadament 25 quilòmetres al nord de Calcuta. En 1829, es va establir una universitat danesa a Serampore; actualment encara existeix. Aquestes ciutats també van ser venudes a la Gran Bretanya en 1845.

A l'Àfrica, Dinamarca tenia factories i places fortes, particularment a l'actual Ghana (Osu, rebatejada Christiansborg, Takoradi). Totes aquestes factories i forts danesos van ser venuts als britànics en 1850, per esdevenir la colònia britànica de Costa d'Or.

Les Illes Verges van ser colonitzades en 1672 per la Companyia Danesa de les Índies Occidentals i de Guinea. Les illes van ser venudes en 1917 als Estats units i al Regne unit per 25 milions de dòlars.

Segona Guerra mundial[modifica | modifica el codi]

Quan esclata la Segona Guerra Mundial, i Dinamarca és ocupada per Alemanya, Islàndia és, al seu torn, ocupada pels aliats el 1940 i va declarar la seva independència. Les Illes Fèroe va ser igualment ocupades durant aquest període.

Els funcionaris danesos de Grenlàndia van reprendre llavors ells mateixos l'administració del territori i l'ambaixador danès als Estats Units, Henrik Kauffmann, va anunciar el 10 d'abril de 1940 que ja no rebria d'ara endavant cap ordre de Dinamarca. Després que vaixells de guerra alemanys apareguessin a l'altura de les costes de Groenlàndia, Henrik Kauffmann va signar un tractat amb els Estats Units el 9 d'abril de 1941.[1] Aquest tractat donava el dret als Estats Units d'establir bases militars a Grenlàndia. Aquest territori va servir abans de tot de base per als avions d'observació americans que anaven a la cerca dels submarins alemanys en l'Atlàntic, però va ser igualment utilitzat com a estació d'avituallament per a algunes missions marítimes. Els alemanys van intentar igualment moltes vegades utilitzar l'illa per establir-hi estacions meteorològiques, però aquestes temptatives van fracassar.

Actualment[modifica | modifica el codi]

Avui, l'únic vestigi d'aquest imperi és Grenlàndia, l'estatut colonial de la qual es va acabar el 1953 i és ara una regió autònoma de l'Estat danès. Les Illes Fèroe tenen l'autonomia des de 1948 al si de Dinamarca.

Annexos[modifica | modifica el codi]

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. Mougel, François-Charles. L'Europe du Nord contemporaine. De 1900 à nos jours.  pàg. 84

Vegeu tamnbé[modifica | modifica el codi]