Imperi portuguès

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Màxima extensió de l'Imperi portuguès al llarg de la història.

L'Imperi portuguès és el nom que rep el conjunt de Portugal i les seves colònies, va ser un destacat imperi en els segles XV, XVI i XVII. Es va formar durant l'Era dels descobriments, durant la qual va ocupar un lloc predominant conjuntament amb l'Imperi espanyol, sent una de les més poderoses potències de l'època. Les primeres colònies portugueses es van establir primer a l'Índia i en el sud africà. Aquest imperi, sobretot durant els seus inicis, s'estructurava en les ciutats pròpiament portugueses (Goa, per exemple), les factories, o construccions en ciutats no portugueses realitzades exclusivament per al comerç (Chittagong, per exemple), les bases, o zones d'intercanvi directe (ciutats no portugueses sense edificis que realitzaven el mercat des de les pròpies càrregues del vaixell). L'Imperi Portuguès va passar a pertànyer a la Monarquia Hispànica durant el regnat de Felip II de Castella i es va separar en el regnat de Felip IV de Castella (1580-1640). Portugal va perdre les colònies que li quedaven quan es van independitzar l'any 1975, sent aquesta la data de dissolució formal de l'Imperi portuguès, si bé l'Imperi va anar perdent poder gradualment amb el procés de decadència iniciat al Segle XVI, d'aquest procés per la independència destaca la més important de les colònies portugueses, el Brasil, l'any 1822.

Primer Imperi o monarquia portuguesa[modifica | modifica el codi]

Els soldats portuguesos van capturar Ceuta a 1415. Al llarg del segle XV, els vaixells portuguesos organitzats per Enric el Navegant exploraren la costa oest d'Àfrica, fent mapes del territori i buscant comerç, particularment espècies, or i esclaus. El 1487, Bartolomeu Dias va rodejar el Cap de Bona Esperança, i el 1498, Vasco da Gama va arribar a Calicut (actual Kozhikode) a l'Índia i va establir els primers assentaments portuguesos en aquest subcontinent, especialment en la Costa Malabar (Kerala) i en el Gujarat). El descobriment de la ruta marítima al voltant de l'Àfrica cap a l'Índia i la resta d'Àsia va obrir enormes oportunitats de comerciar per a Portugal, el qual no va desaprofitar l'oportunitat i es va moure agressivament en establir assentaments comercials i bases fortificades per controlar aquest comerç.

A l'Àfrica Oriental, petits estats islàmics al costat de la costa de Moçambic: Malindi, Kilwa, Brava i Mombasa van ser destruïts o es van convertir en aliats de Portugal. De la mateixa manera les possessions del sultanat de Zanzíbar quedaren pràcticament subordinades al naixent imperi portuguès. Pêro da Covilhã havia arribat Abissínia el 1490. A l'Oceà Índic i mar d'Aràbia, un dels vaixells de Pedro Álvares Cabral va descobrir Madagascar, la qual va ser parcialment explorada per Tristão da Cunha (1507 ); Maurici va ser descoberta el 1507, Socotra ocupada en 1506, i aquell mateix any, D. Lourenço de Almeida va visitar Ceilan. La victòria naval portuguesa a la Batalla de Diu li va obrir pas a l'hegemonia marítima absoluta a l'Orient, i va convertir l'Índic en un llac portuguès.

Amb la conquesta d'Ormuz, els lusitans tenien en el seu poder el Golf Pèrsic. Un intent de conquerir Aden el 1510 no reeixí i obligà els portuguesos a retirar-se. Tanmateix, en un segon intent tingueren més èxit, i durant 22 anys els portuguesos van dominar la ciudat. Aquesta conquesta els va possibilitar, junt amb la del castell de Socotora, dominar el Mar Roig i controlar a la fi la Ruta de les Espècies.

L'Imperi portuguès a l'Est va ser garantit pel Tractat de Tordesillas, i Portugal va establir ports comercials en punts llunyans com ara Goa, Malacca, les illes Moluques, Macau, i Nagasaki. En protegir el seu comerç gelosament dels seus competidors europeus i asiàtics, Portugal no només va dominar el comerç entre Àsia i Europa, sinó també bona part del comerç entre les diferents regions d'Àsia, com ara Índia, Ceilan, Indonèsia, Xina, i Japó. Missioners jesuïtes van seguir als portuguesos per difondre el cristianisme catòlic romà per Àsia amb resultats diversos.

Brasil va ser descobert el 1500 per Pedro Álvares Cabral. Tot i que inicialment menys important, Brasil arribaria a ser la colònia més important de l'imperi, des de la qual Portugal va reunir recursos com or, pedres precioses, canya de sucre, cafè i altres collites.

Des de 1580-1640, el tron de Portugal va ser retingut pels reis Habsburg d'Espanya. Aquest període va marcar la fi del primer Imperi Portuguès en establir la Unió Ibèrica (o Unió de les Corones).

Els enemics d'Espanya, com ara els Països Baixos i Anglaterra, es delien per seves riqueses ultramarines, i en molts casos van trobar més fàcil atacar els llocs portuguesos pobrament defensats que els espanyols; Espanya també va exercir una política d'abandonament de les capitanies portugueses que ara controlava. Tot i que les colònies holandeses al Brasil van ser eliminades, al segle XVII, els holandesos van poder ocupar Ceilan, el Cap de Bona Esperança, i les Índies Orientals i es van encarregar del comerç amb el Japó a Nagasaki. Els territoris del Pacífic del Portugal van ser reduïts a les bases de Macau i Timor Oriental.

Imperi portuguès - 1415-1543

Segon Imperi[modifica | modifica el codi]

El 1661 els portuguesos van donar Bombai a Anglaterra com a part d'un dot, i durant els següents cent anys, els britànics es van convertir en la potència dominant a l'Índia, i van excloure altres potències del comerç. Portugal va retenir Goa i diverses bases menors al llarg del període.

El terratrèmol de Lisboa de 1755 va representar un seriós contratemps per a les ambicions colonials portugueses al segle XVIII. El sisme i subseqüent tsunami van matar més de 100.000 persones a Lisboa (llavors una ciutat de 275 000). Destaca el conflicte amb Espanya en la Banda Oriental per Colonia del Sacramento, les Missions Orientals, Rio Grande do Sul, Santa Catarina, La Guayrà així com altres territoris fronterers a Sud-amèrica. El 1815 va quedar establert el Regne Unit de Portugal, Brasil i l'Algarve.

Imperi Portuguès - 1810.

El Brasil va seguir sent un territori de Portugal durant molts anys, i va esdevenir el centre principal de les ambicions colonials portugueses. La immigració voluntària des d'Europa i el comerç d'esclaus d'Àfrica va augmentar la població del Brasil immensament (Brasil avui és el país de parla portuguesa més gran del món). El 1822, Brasil va declarar la independència amb un príncep portuguès, Pere I de Portugal, com a emperador. Aquest va ser el final del Segon Imperi Portuguès.

III Imperi i descolonització[modifica | modifica el codi]

Quan comença l'època del colonialisme europeu, al segle XIX, Portugal havia perdut el seu territori a Sud-amèrica i unes quantes bases a Àsia. Durant aquesta fase, el colonialisme portuguès es va enfocar en expandir els seus assentaments de l'Àfrica en territoris de la mida d'una nació per tal competir amb altres potències europees aquí. Portugal, després de l'expedició de Serpa Pinto (que va travessar Àfrica des d'Angola fins a Moçambic) va permetre l'ocupació d'un territori colonial continu (mapa color de rosa), del qual només van ser reconeguts els actuals territoris d'Angola i Moçambic a causa de la pressió britànica (ultimàtum) a Rhodèsia. Els territoris portuguesos eventualment incloïen les modernes nacions de Cap Verd, São Tomé i Príncipe, Guinea Bissau, Angola, i Moçambic.

Durant la Primera Guerra Mundial, Portugal va entrar en guerra amb Alemanya, i va ocupar i annexionar després del Tractat de Versalles el triangle de Kionga, amb la qual redefiní la frontera moçambiquesa.

En l'ocàs de la Segona Guerra Mundial, altres nacions europees van començar a abandonar les seves colònies, tant de forma voluntària com involuntària. Portugal es va negar a entrar en aquest procés voluntàriament, i va ser l'última nació en retenir les seves colònies més grans. El 1961, Goa i la resta de l'Índia Portuguesa van ser ocupades i annexades per l'Índia, mentre que una guerra de dècades va ser desencadenada a l'Àfrica Portuguesa amb diversos grups de resistència. Finalment, el cost de la infructuosa guerra va portar al règim de Salazar al col·lapse el 1974 (la Revolució dels Clavells), i un dels primers actes del govern democràtic que el va reemplaçar va ser acabar la guerra i negociar el lliurament de les colònies als rebels indígenes. A Moçambic i Angola, els rebels van entrar aviat en una guerra civil, amb governs comunistes entrants recolzats per la Unió Soviètica, Cuba, i altres països comunistes i grups d'insurgents recolzats per nacions com Zaire, Sud-àfrica, i els Estats Units.

Timor Oriental també es va fer independent en aquest moment, però va ser aviat envaïda per la seva veïna Indonèsia, la qual va ocupar fins al 1999.

Per la seva banda, Macau va ser retornada a la Xina el 20 de desembre de 1999, sota els termes d'un acord negociat similar al del Regne Unit quan va lliurar Hong Kong.

El III Imperi Portuguès (i amb això, tot l'imperi portuguès) va acabar el 1975 amb la independència de les últimes colònies a l'Àfrica.

Les set ex colònies de Portugal, que ara són nacions independents, juntament amb Portugal, són membres de la Comunitat de Països de Llengua Portuguesa (CPLP).

Territoris històrics de l'Imperi portuguès[modifica | modifica el codi]

Mapa diacrònic que mostra els territoris que han format part de l'Imperi portuguès.

L'Imperi portuguès va posseir territoris a:

Amèrica
Àsia
Golf Pèrsic 
Àfrica Colonial 
Àfrica (protectorats) 
Marroc (places de sobirania) 
Arxipèlags atlàntics 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Andrada (undated). The Life of Dom John de Castro: The Fourth Vice Roy of India. Jacinto Freire de Andrada. Translated into English by Peter Wyche. (1664) Henry Herrington, New Exchange, London. Facsimile edition (1994) AES Reprint, New Delhi. ISBN 81-206-0900-X.
  • Abeyasinghe, Tikiri (1986). Jaffna Under the Portuguese. Lake House Investments. ISBN 978-9555520003.
  • Brockey, Liam Matthew (2008). Portuguese colonial cities in the early modern world. Ashgate Publishing, Ltd. ISBN 978-0-7546-6313-3.
  • Page, Sonnenburg, Melvin Eugene, Penny M. (2003). Colonialism: an international, social, cultural, and political encyclopedia, Volume 2. ABC-CLIO. ISBN 1-57607-335-1.
  • Abernethy, David (2000). The Dynamics of Global Dominance, European Overseas Empires 1415–1980. Yale University Press. ISBN 0-300-09314-4.
  • Anderson, James Maxwell (2000). The History of Portugal. Greenwood Publishing Group. ISBN 0-313-31106-4.
  • Bakewell, Peter (2009). A History of Latin America to 1825. Wiley-Blackwell. ISBN 978-1405183680.
  • Bethencourt, Francisco; Curto, Diogo Ramada (2007). Portuguese Overseas Expansion, 1400–1800. Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-84644-8.
  • Boxer, Charles Ralph (1969). The Portuguese Seaborne Empire 1415–1825. Hutchinson. ISBN 0-09-131071-7.
  • Boyajian, James (2008). Portuguese Trade in Asia Under the Habsburgs, 1580–1640. JHU Press. ISBN 0-8018-8754-2.
  • Coates, Timothy Joel (2002). Convicts and Orphans: Forced and State-Sponsored Colonization in the Portuguese Empire, 1550–1755. Stanford University Press. ISBN 9780804733595.
  • Corrado, Jacopo (2008). The Creole Elite and the Rise of Angolan Protonationalism: 1870–1920. Cambria Press. ISBN 9781604975291.
  • Davies, Kenneth Gordon (1974). The North Atlantic World in the Seventeenth Century. University of Minnesota Press. ISBN 0-8166-0713-3.
  • Davis, David Brion (2006). Inhuman Bondage: The Rise And Fall of Slavery in the New World. Oxford University Press. ISBN 9780195140736.
  • Daus, Ronald (1983). Die Erfindung des Kolonialismus. Wuppertal/Germany: Peter Hammer Verlag. p. 33. ISBN 3-87294-202-6.
  • Diffie, Bailey (1977). Foundations of the Portuguese Empire, 1415–1580. University of Minnesota Press. ISBN 0-8166-0782-6.
  • Disney, A.R. (2009). History of Portugal and the Portuguese Empire Volume 1, Portugal : From Beginnings to 1807. Cambridge University Press. ISBN 978-0521843188.
  • Dodge, Ernest Stanley (1976). Islands and Empires: Western Impact on the Pacific and East Asia. University of Minnesota Press. ISBN 978-0816607884.
  • Gallagher, Tom (1982). Portugal: A Twentieth Century Interpretation. St. Martin's Press. ISBN 9780719008764.
  • Gann, Louis Henry; Duignan, Peter (1972). Africa and the World: An Introduction to the History of Sub-Saharan Africa from Antiquity to 1840. University Press of America. ISBN 978-0-7618-1520-4.
  • Herring, Hubert Clinton; Herring, Helen Baldwin (1968). A history of Latin America, from the beginnings to the present. Knopf. ISBN 0-224-60284-5.
  • Jesus, Carlos Augusto Montalto (1902). Historic Macao. Kelly & Walsh, ltd. ISBN 9781143225352.
  • Juang, Morrissette, Richard M., Noelle Anne (2008). Africa and the Americas: culture, politics, and history : a multidisciplinary encyclopedia, Volume 2. ABC-CLIO. ISBN 978-1-85109-441-7.
  • Kamen, Henry (1999). Philip of Spain. Yale University Press. ISBN 9780300078008.
  • Kozák, Jan; Cermák, Vladimir (2007). The Illustrated History of Natural Disasters. Springer. ISBN 9789048133246.
  • Kup, Alexander Peter (1961). A History of Sierra Leone: 1400–1787. Cambridge University Press.
  • Lach, Donald F. (1994). Asia in the Making of Europe, Volume I: The Century of Discovery. University of Chicago Press. ISBN 9780226467085.
  • Ladle, Jane (2000). Brazil. American Map. ISBN 9780887291302.
  • Lisboa, Maria Manuel (2008). Paula Rego's Map of Memory: National and Sexual Politics. Ashgate Publishing. ISBN 978-0-7546-0720-5.
  • Lockhart, James (1983). Early Latin America: A History of Colonial Spanish America and Brazil. Cambridge University Press. ISBN 0-521-29929-2.
  • Newitt, Malyn D.D. (2005). A History of Portuguese Overseas Expansion, 1400–1668. Routledge. ISBN 0-415-23979-6.
  • Newitt, Malyn D.D. (1995). A History of Mozambique. Indiana University Press. ISBN 978-0-253-34006-1.
  • O'Flanagan, Patrick (2008). Port Cities of Atlantic Iberia, c. 1500–1900. Ashgate Publishing. ISBN 978-0-7546-6109-2.
  • de Oliveira Marques, A.H. (1972). History of Portugal: From Lusitania to Empire; Vol. 1. Cambridge University Press. ISBN 978-1-00128-780-5
  • Ooi, Keat Gin (2009). Historical Dictionary of Malaysia. Rowman & Littlefield Publishers, Inc. ISBN 9780810859555.
  • Ooi, Keat Gin (2004). Southeast Asia: A Historical Encyclopedia, from Angkor Wat to East Timor: Volume 1. ABC_CLIO. ISBN 978-1-57607-771-9.
  • Pearson, Michael (1987). The Portuguese in India. Cambridge University Press. ISBN 0-521-25713-1.
  • Pickett, Dwayne W.; Pickett, Margaret F. (2011). The European Struggle to Settle North America: Colonizing Attempts by England, France and Spain, 1521–1608. McFarland. ISBN 9780786459322.
  • do Rosario Pimente, Maria (1995). Viagem ao fundo das consciências: a escravatura na época moderna. Edições Colibri. ISBN 972-8047-75-4.
  • Russell-Wood, A.J.R. (1998). The Portuguese Empire 1415–1808. Johns Hopkins University Press. ISBN 0-8018-5955-7.
  • Russell-Wood, A.J.R. (1968). Fidalgos and philanthropists: the Santa Casa da Misericórdia of Bahia, 1550–1755. University of California Press. ASIN B0006BWO3O.
  • Scammell, Geoffrey Vaughn (1997). The First Imperial Age, European Overseas Expansion c. 1400–1715. Routledge. ISBN 0-415-09085-7.
  • Scarano, Julita (2009). MIGRAÇÃO SOB CONTRATO: A OPINIÃO DE EÇA DE QUEIROZ. Unesp- Ceru.
  • De Souza, Teotonio R. (1990). Goa Through the Ages:an economic History, Issue 6 of Goa University publication series Volume 2. Concept Publishing Company. ISBN 81-7022-259-1.
  • Subrahmanyam, Sanjay (2012). The Portuguese Empire in Asia, 1500–1700: A Political and Economic Historyd. Wiley-Blackwell, 2nd ed. ISBN 978-1-1182-7402-6.
  • Treece, Dave (2000). Exiles, Allies, Rebels: Brazil's Indianist Movement, Indigenist Politics, and the Imperial Nation-State. Praeger. ISBN 978-1-85109-549-0.
  • White, Paula; Maurice Isserman; John Stewart Bowman (2005). Exploration in the World of the Middle Ages, 500–1500. Facts on File, Inc. ISBN 3-87294-202-6.
  • Whiteway, Richard Stephen (1899). The Rise of Portuguese Power in India, 1497–1550. A. Constable. ISBN 8120605004.
  • Yamashiro, José (1991). Choque Luso No Japão Dos Séculos XVI e XVII. Ibrasa. ISBN 1-74059-421-5.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Imperi Portuguès