Imperi portuguès

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Màxima extensió de l'Imperi portuguès al llarg de la història

L'Imperi portuguès va ser un destacat imperi en els segles XV, XVI i XVII que va començar viatjant a terres desconegudes pels europeus i va començar així l'Era dels descobriments. Va arribar primer a l'Índia i al sud d'Àfrica. Aquest imperi, sobretot durant els seus inicis, s'estructurava a les ciutats pròpiament portugueses (Goa, per exemple), les factories, o construccions en ciutats no portugueses realitzades exclusivament per al comerç (Chittagong, per exemple), les bases, o zones d'intercanvi directe (ciutats no portugueses sense edificis que realitzaven el mercat des de les pròpies càrregues del vaixell). L'Imperi Portuguès va passar a pertànyer a la Monarquia Hispànica durant el regnat de Felip II de Castella i es va separar en el regnat de Felip IV de Castella (1580-1640).

L'Imperi Portuguès va posseir territoris a:

Amèrica
Àsia
Golf Pèrsic 
Àfrica Colonial 
Àfrica (protectorats) 
Marroc (places de sobirania) 
Arxipèlags atlàntics 

Primer imperi o monarquia portuguesa[modifica | modifica el codi]

Imperi portuguès - 1415-1543

Els soldats portuguesos van capturar Ceuta a 1415. Al llarg del segle XV, els vaixells portuguesos organitzats per Enric el Navegant exploraren la costa oest de Àfrica, fent mapes del territori i buscant comerç, particularment espècies, or i esclaus. El 1487, Bartolomeu Dias va rodejar el Cap de Bona Esperança, i el 1498, Vasco da Gama va arribar a Calicut (actual Kozhikode) a l'Índia i va establir els primers assentaments portuguesos en aquest subcontinent, especialment en la Costa Malabar (Kerala) i en el Gujarat). El descobriment de la ruta marítima al voltant de l'Àfrica cap a l'Índia i la resta d'Àsia va obrir enormes oportunitats de comerciar per a Portugal, el qual no va desaprofitar l'oportunitat i es va moure agressivament en establir assentaments comercials i bases fortificades per controlar aquest comerç.

A l'Àfrica Oriental, petits estats islàmics al costat de la costa de Moçambic: Malindi, Kilwa, Brava i Mombasa van ser destruïts o es van convertir en aliats de Portugal. De la mateixa manera les possessions del sultanat de Zanzíbar quedaren pràcticament subordinades al naixent imperi portuguès. Pêro da Covilhã havia arribat Abissínia el 1490. A l'Oceà Índic i mar d'Aràbia, un dels vaixells de Pedro Álvares Cabral va descobrir Madagascar, la qual va ser parcialment explorada per Tristão da Cunha (1507 ); Maurici va ser descoberta el 1507, Socotra ocupada en 1506, i aquell mateix any, D. Lourenço de Almeida va visitar Ceilan. La victòria naval portuguesa a la Batalla de Diu li va obrir pas a l'hegemonia marítima absoluta a l'Orient, i va convertir l'Índic en un llac portuguès.

Amb la conquesta d'Ormuz, els lusitans tenien en el seu poder el Golf Pèrsic.Un intent de conquerir Aden el 1510 no reeixí i obligà els portuguesos a retirar-se. Tanmateix, en un segon intent tingueren més èxit, i durant 22 anys els portuguesos van dominar la ciudat. Aquesta conquesta els va possibilitar, junt amb la del castell de Socotora, dominar el Mar Roig i controlar a la fi la Ruta de les Espècies.

L'Imperi portuguès a l'Est va ser garantit pel Tractat de Tordesillas, i Portugal va establir ports comercials en punts llunyans com ara Goa, Malacca, les illes Moluques, Macau, i Nagasaki. En protegir el seu comerç gelosament dels seus competidors europeus i asiàtics, Portugal no només va dominar el comerç entre Àsia i Europa, sinó també bona part del comerç entre les diferents regions d'Àsia, com ara Índia, Ceilan, Indonèsia, Xina, i Japó. Missioners jesuïtes van seguir als portuguesos per difondre el cristianisme catòlic romà per Àsia amb resultats diversos.

Brasil va ser descobert el 1500 per Pedro Álvares Cabral. Tot i que inicialment menys important, Brasil arribaria a ser la colònia més important de l'imperi, des de la qual Portugal va reunir recursos com or, pedres precioses, canya de sucre, cafè i altres collites.

Des 1580-1640, el tron de Portugal va ser retingut pels reis Habsburg de Espanya. Aquest període va marcar la fi del primer Imperi Portuguès en establir la Unió Ibèrica (o Unió de les Corones).

Els enemics d'Espanya, com ara els Països Baixos i Anglaterra, es delien per seves riqueses ultramarines, i en molts casos van trobar més fàcil atacar els llocs portuguesos pobrament defensats que els espanyols; Espanya també va exercir una política d'abandonament de les capitanies portugueses que ara controlava. Tot i que les colònies holandeses al Brasil van ser eliminades, al segle XVII, els holandesos van poder ocupar Ceilan, el Cap de Bona Esperança, i les Índies Orientals i es van encarregar del comerç amb el Japó a Nagasaki. Els territoris del Pacífic del Portugal van ser reduïts a les bases de Macau i Timor Oriental.

Segon Imperi[modifica | modifica el codi]

El 1661 els portuguesos van donar Bombai a Anglaterra com a part d'un dot, i durant els següents cent anys, els britànics es van convertir en la potència dominant a l'Índia, i van excloure altres potències del comerç. Portugal va retenir Goa i diverses bases menors al llarg del període.

El terratrèmol de Lisboa de 1755 va representar un seriós contratemps per a les ambicions colonials portugueses al segle XVIII. El sisme i subseqüent tsunami van matar més de 100.000 persones a Lisboa (llavors una ciutat de 275 000). Destaca el conflicte amb Espanya en la Banda Oriental per Colonia del Sacramento, les Missions Orientals, Rio Grande do Sul, Santa Catarina, La Guayrà així com altres territoris fronterers a Sud-amèrica. El 1815 va quedar establert el Regne Unit de Portugal, Brasil i l'Algarve.

Imperi Portuguès - 1810.

Brasil va seguir sent un territori de Portugal durant molts anys, i va esdevenir el centre principal de les ambicions colonials portugueses. La immigració voluntària des d'Europa i el comerç d'esclaus d'Àfrica va augmentar la població del Brasil immensament (Brasil avui és el país de parla portuguesa més gran del món). El 1822, Brasil va declarar la independència amb un príncep portuguès, Pere I de Portugal, com a emperador. Aquest va ser el final del Segon Imperi Portuguès.

III Imperi[modifica | modifica el codi]

Quan comença l'època del colonialisme europeu, al segle XIX, Portugal havia perdut el seu territori a Sud-amèrica i unes quantes bases a Àsia. Durant aquesta fase, el colonialisme portuguès es va enfocar en expandir els seus assentaments de l'Àfrica en territoris de la mida d'una nació per tal competir amb altres potències europees aquí. Portugal, després de l'expedició de Serpa Pinto (que va travessar Àfrica des d'Angola fins a Moçambic) va permetre l'ocupació d'un territori colonial continu (mapa color de rosa), del qual només van ser reconeguts els actuals territoris d'Angola i Moçambic a causa de la pressió britànica (ultimàtum) a Rhodèsia. Els territoris portuguesos eventualment incloïen les modernes nacions de Cap Verd, São Tomé i Príncipe, Guinea Bissau, Angola, i Moçambic.

Durant la Primera Guerra Mundial, Portugal va entrar en guerra amb Alemanya, i va ocupar i annexionar després del Tractat de Versalles el triangle de Kionga, amb la qual redefiní la frontera moçambiquesa.

En l'ocàs de la Segona Guerra Mundial, altres nacions europees van començar a abandonar les seves colònies, tant de forma voluntària com involuntària. Portugal es va negar a entrar en aquest procés voluntàriament, i va ser l'última nació en retenir les seves colònies més grans. El 1961, Goa i la resta de l'Índia Portuguesa van ser ocupades i annexades per l'Índia, mentre que una guerra de dècades va ser desencadenada a l'Àfrica Portuguesa amb diversos grups de resistència. Finalment, el cost de la infructuosa guerra va portar al règim de Salazar al col·lapse el 1974 (la Revolució dels Clavells), i un dels primers actes del govern democràtic que el va reemplaçar va ser acabar la guerra i negociar el lliurament de les colònies als rebels indígenes. A Moçambic i Angola, els rebels van entrar aviat en una guerra civil, amb governs comunistes entrants recolzats per la Unió Soviètica, Cuba, i altres països comunistes i grups d'insurgents recolzats per nacions com Zaire, Sud-àfrica, i els Estats Units.

Timor Oriental també es va fer independent en aquest moment, però va ser aviat envaïda per la seva veïna Indonèsia, la qual va ocupar fins al 1999.

De la seva banda, Macau va ser retornada a la Xina el 20 de desembre de 1999, sota els termes d'un acord negociat similar al del Regne Unit quan va lliurar Hong Kong.

El III Imperi Portuguès (i amb això, tot l'imperi portuguès) va acabar el 1975 amb la independència de les últimes colònies a l'Àfrica.

Les set ex colònies de Portugal, que ara són nacions independents, juntament amb Portugal, són membres de la Comunitat de Països de Llengua Portuguesa (CPLP).

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Imperi Portuguès