Impertinents
Uns impertinents són unes ulleres amb un mànec (normalment vertical, encara que plegable), que serveix per mantenir-los en el seu lloc, en comptes de col·locar-se pinçats al nas o a les orelles. Van ser inventats per un anglès de nom George Adams. A la majoria de països se'ls diu lorgnette que deriva del francès Lorgner, que vol dir fer una ullada de reüll, i del francès mitjà, lorgne , aclucar els ulls.[1] El terme català impertinents fa relació al fet que la gent, normalment els portava a la mà, i se'ls posava a la cara quan volia veure alguna cosa o algú amb més detall i aquest moviment, en no poder dissimular el gest i la direcció cap a on es mirava, la gent s'adonava que se l'observava i era considerat una impertinència.
Els impertinents s'utilitzaven generalment com una peça de joieria, en lloc d'emprar-los per millorar la visió. Generalment, les senyores que volien anar a la moda, els preferien a les ulleres. Eren molt populars a les festes de disfresses i s'utilitzaven sovint a l'òpera (convertint-se en el model actual de binoculars). Van ser usats popularment al segle xix.
Els impertinents van ser emprats amb afectació, i com a suport, per l'advocat de principis del segle XX Earl Rogers, i la seva filla Adela Rogers St Johns els va triar per la coberta de la seva biografia, 'Veredicte final, escrita per ella.[2]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Impertinents |
- ↑ impertinents a Optimot
- ↑ Veredicte final per Adela Rogers St Johns de 1962, Doubleday & Co