Impost revolucionari

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Impost revolucionari és la denominació que solen donar determinades organitzacions armades a la recaptació de fons econòmics per a finançar la seva lluita mitjançant mètodes d'extorsió. Algunes d'aquestes organitzacions, que l'han exercit o encara l'exerceixen, són l'IRA a Irlanda, ETA a Euskal Herria o les FARC a Colòmbia.

Durant la Revolució Cubana, el Moviment 26 de juliol va obtenir recursos per aquest mitjà, cobrant principalment als enginys sucrers, els ramaders i la banca.[1]

Habitualment, encara avui en el cas d'ETA, l'anomenat impost revolucionari té l'origen en el xantatge, basat en diferents exigències, depenent de la situació política, incloent-hi des de peticions cordials per a la construcció del fi polític de l'organització fins a amenaces de mort contra els subjetes elegits o les seves famílies (empresaris, professionals, etc.) en el cas que no paguessin la quantitat exigida. Tot el procés de selecció, informació, presiones i cobrament efectiu, està marcat per característiques conegudes en les organitzacions de crim organitzat (mafioses), en alguns casos, realitzat en gran mesura per persones que pertanyen a les diferents organitzacions "legals" de l'entorn de les organitzacions armades. En el cas d'ETA el 2005 hom calcula que recaptava aproximadament 1,5 milions d'euros cada any per aquesta via. [1]. El 28 d'abril del 2011, ETA anuncia que elimina l'impost revolucionari als empresaris de Navarra.

Procés[modifica | modifica el codi]

L'organització armada sol enviar remeses de cartes al grup d'empresaris seleccionats. Se'ls hi recorda el seu deure de contribuir a la lluita per l'alliberament de la pàtria o d'alguna revolució i se'ls hi recorda que si no ho fan ell i els seus béns seran objectius militars, tot i que si el lenguatge està moderat per la situació política se solen fer servir uns altres termes. Per a evitar de poder ser detectats pel pagament s'exigeixen bitllets petits, no consecutius i sense marcar i el cobrament s'ha de fer tal com s'indica a la carta, que normalment és a través de l'entorn on es mouen els simpatitzants de l'organització, en el cas de l'organització ETA les herriko tavernes.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referència[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

  • El Impuesto revolucionario de ETA. [2]