Inques

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Inca (ètnia))
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Primera representació dels inques a Europa (1553), treta de la «Crònica del Perú» de Pedro Cieza de León

Els inques (en quítxua:inka; ser), eren una ètnia sud-americana, originària dels Andes centrals del Perú, que habità en un principi les conques dels rius Vilcanota. Per extensió, hom coneix també com a inques els caps d'estat o emperadors de l'Imperi inca, l'estat precolombí d'Amèrica del Sud més avançat fins a l'arribada dels conqueridors espanyols al segle XVI.

L'imperi Inca[modifica | modifica el codi]

Article principal: Imperi inca
Expansió de l'imperi Inca

Els inques foren els dirigents de l'entitat política i administrativa més gran del continent americà. A finals del segle XIV, l'imperi va començar a expandir-se de la seva regió inicial, situada en la regió de Cusco, fins a la regió meridional de les muntanyes Andines d'Amèrica del Sud. Aquesta va acabar amb la invasió espanyola dirigida per Francisco Pizarro l'any 1532. Al moment de la seva rendició, l'imperi controlava una població de 12 milions de persones aproximadament, el qual representaria avui Perú, Equador i també una gran part de Xile, Bolívia i Argentina.

Els inques anomenaven el seu territori Tawantinsuyu, que en quítxua, la llengua dels inques, significa "les quatre parts". Es tracta d'un territori que abraça diverses menes de terrenys i climes molt marcats. La paraula inca designa el propi dirigent i alhora el poble de la vall de Cusco, la capital de l'imperi. Algunes vegades és utilitzada per designar a tots els pobles inclosos en el Tawantinsuyu, però aquest ús no és correcte. La majoria de les desenes dels pobles petits van mantenir la seva identitat tot i estar lligats políticament i econòmicament als inques. El quítxua va ser l'idioma oficial i parlat en la majoria de les comunitats fins a l'arribada dels espanyols, però almenys vint dialectes locals van subsistir en diferents parts de l'imperi.

Arquitectura[modifica | modifica el codi]

Detall d'un mur en pedra

Els inques van desenvolupar un estil altament funcional de l'arquitectura pública, que es va distingir principalment per les seves tècniques avançades d'enginyeria i del treball fi de la pedra. El plànol de les seves ciutats estava basat en un sistema d'avingudes principals tallades per carrers més petits que es trobaven en una plaça oberta i rodejada d'edificis municipals i temples. Les estructures eren de només un pis, es construïen amb pedres perfectament tallades o bé s'utilitzaven maons de tova i palla en les regions de la costa. Per a la construcció de grans monuments, com la fortalesa de Sacsayhuamán, situada a prop de Cusco, uns blocs poligonals van ser ajuntats entre si amb una extraordinària precisió. En les regions muntanyoses, com l'espectacular ciutat andina situada al Machu Picchu, l'arquitectura inca reflecteix a vegades algunes adaptacions del relleu natural.

Religió[modifica | modifica el codi]

El Machu Picchu

La religió de l‘imperi estava basada en l'adoració del Sol. Els emperadors inques eren considerats com a descendents dels Déu Sol i eren adorats com a divinitats. L'or, símbol del déu Sol, era molt explotat per a l'ús dels dirigents, no com a moneda d'intercanvi, sinó principalment amb objectius decoratius i rituals. La religió dominava tota l'estructura política.

Des del Temple del Sol en el centre de Cusco, es podien traçar línies imaginàries en direcció dels llocs de culte de les diferents classes socials de la ciutat. Les pràctiques religioses consistien en consultes d'oracles, sacrificis com a ofrena i confessions públiques.

El cicle anual de festes estava regulat pel calendari inca, extremadament precís. A conseqüència d'aquest aspecte, entre d'altres, la cultura inca era molt semblant a altres cultures d'Amèrica del Sud com els asteques i els maies.

Grups socials[modifica | modifica el codi]

Els inques s'organitzaven en ciutats-estat governades per un cap suprem que vivia a la ciutat de Maiapán. La societat estava dividida en quatre classes socials principals: els nobles, els sacerdots, els camperols i els esclaus. Els esclaus eren majoritàriament presoners de guerra.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]