Indíbil

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Monument a Indíbil (a l'esq.) i Mandoni a Lleida

Indíbil (Indibilis, Ἀνδοβάλης (segons Polibi) o Ἰνδίβιλις (segons Appià)), fou un cabdill dels ilergets

Apareix esmentat el 218 aC dirigint els auxiliars hispans del general cartaginès Hannó, governador de les províncies al nord de l'Ebre que fou derrotat per Gneu Escipió. Indíbil fou fet presoner, però més tard fou alliberat i el 217 aC apareix amb el seu germà Mandoni atacant territori de tribus aliades de Roma, però els èxits romans el van obligar a romandre aturat.

El 212 aC va dirigir una força de 7500 homes que es van unir a Àsdrubal (fill de Giscó). Les operacions van acabar amb la mort d'Escipió. L'arbitrària conducta d'Àsdrubal fill de Giscó, que els va exigir diners i l'entrega de la dona de Mandoni i les filles d'Indíbil com a ostatges i garants de la seva fidelitat, els va començar a separar dels cartaginesos. Els ostatges van caure en mans del jove Publi Corneli Escipió quan es va apoderar per sorpresa de Cartago Nova, i el romà les va tractar amb tota l'amabilitat i distinció que els hi corresponia. Aquests fets van decidir als dos germans a abandonar el partit cartaginès, i les seves forces es van unir a Escipió el 209 aC i es va signar un tractat d'aliança. La campanya va acabar amb la victòria romana de Baecula.

El 206 aC les informacions sobre la malaltia i mort d'Escipió van induir a Indíbil i Mandoni a una revolta general dels ilergets i tribus aliades. Aviat es va saber que Escipió estava viu, però el general romà no estava disposat a deixar la revolta sense càstig. Va creuar l'Ebre, va derrotar els ilergets i els va ocupar el seu camp fent una gran matança. Mandoni es va presentar al camp romà personalment i es va sotmetre al general, que li va perdonar la vida i la del seu germà i els va restaurar en la seva condició d'aliats a canvi del pagament d'una quantitat de diners.

Quan el 205 aC Escipió va sortir d'Hispània i va anar a Àfrica, Indíbil es va tornar a revoltar.[1] Va reunir un exèrcit de trenta mil homes i quatre mil cavallers. Però els romans dirigits per Luci Lèntul i Luci Manli Acidí es van enfrontar als rebels i els van derrotar i Indíbil va morir a la lluita. Mandoni es va poder escapar amb les restes de l'exèrcit però aviat fou entregat als romans pels propis seguidors, i executat.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Titus Livi, Ab Vrbe Condita, llibre XXVIII, 25-34)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]