Independentisme escocès
L'independentisme escocès és una aspiració de diferents partits polítics i agents socials escocesos de dissoldre el Regne Unit i aconseguir convertir Escòcia en un territori independent com ja ho fou fins al 1707.
Els partidaris de la independència d'Escòcia argumenten que la impossibilitat d'aquesta nació de decidir de forma absoluta sobre els seus afers, de forma nacional i internacinal, va en detriment dels interessos escocesos. Segons aquests agents, donat que el govern del Regne Unit actua en benefici del conjunt del país (del qual Anglaterra és la part més poblada) no és beneficiós per ells romandre dins del Regne.
Els detractors de la independència d'Escòcia argumenten que seguir units amb la resta de territoris del Regne Unit beneficia als escocesos ja que d'aquesta manera formen part d'una potència major que tampoc posa en compromís la seva identitat nacional.
El govern escocès ha convocat un referèndum per la independència d'Escòcia la tardor de 2014.[1]
Història[modifica]
Entre els anys 843 i 1707 el Regne d'Escòcia i el Regne d'Anglaterra foren dos territoris independents. L'any 1707 amb la firma de l'Acta d'Unió i la creació del Regne de la Gran Bretanya els dos regnes es fusionaren i els respecius parlaments es dissolgueren creant el Parlament de la Gran Bretanya que aglutinava funcions de tots dos.
La creació del Partit Nacional Escocès l'any 1934 marca un punt important en la història de l'independentisme escocès. Aquest partit aposta obertament per la independència obtenint representació de forma continuada des de les eleccions de 1967 i ostentant la majoria absoluta al Parlament escocès des de l'any 2011.
L'idependentisme escocès visqué un resorgiment a partir dels anys 1970 com a conseqüència d'una crisi econòmica i un procés de desindustrialització. Aquests procesos sumats al descobriment de jaciments petroquímics al Mar del Nord retornaren al centre del debat polític la necessitat de gestionar els propis recursos.
L'any 1979 es celebrà un referèndum per la recuperació de l'autogovern. El resultat fou afirmatiu malgrat que la norma no entrà en vigor degut a una polèmica clàusula que obligava que els vots afirmatius fossin més del 40% del total del cens.
El Parlament escocès i el govern escocès entraren en funcions finalment després de la celebració d'un nou referèndum l'any 1997 en la qual es preguntà novament sobre la necessitat de restaurar el parlament i de sobre si aquest havia de tenir la postetat de legislar sobre impostos. El resultat fou afirmatiu en tots dos casos.
El debat sobre la independència s'ha mantingut en el centre del debat polític des que l'any 2009 el Partit Nacional Escocès presidit per Alex Salmond plantejà una sèrie de converses amb diferents agents socials sobre el tema. La questió s'ha matingut al centre de l'ideari del partit i ha estat una questió principal en les propostes per la campanya de les elecions de 2011 en les quals guanyaren per majoria absoluta. Alex Salmond proposà el gener de 2012 la celebració d'un referèndum per la tardor de 2014. El Govern del Regne Unit presidit per David Cameron ha acceptat que el referèndum sigui vinculant.
Referències[modifica]
- ↑ «Alex Salmond anuncia que el referèndum d'independència es farà a la tardor del 2014». Vilaweb, 10 de gener 2012. [Consulta: 10/1/2012].
