Indià

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Can Sora (Begur), construït el 1870 per la família Cama Marti, que va fer fortuna a Cuba

Un indià és com es coneixia a Catalunya als aventurers i comerciants que després d'haver emigrat a les colònies d'Amèrica, tornaven a la metròpoli després d'haver fet fortuna (havent fet les Amèriques). A vegades també eren anomenats americans, americanos o indianos en català.[1]

La seva vestimenta era d'una gran elegància i els donava un aire senyorívol que els distingia de la resta de la població. Indumentària típicament americana: pantalons clars, armilla amb relluents botons daurats, un gran mocador de seda al coll i el jipi (un barret de Panamà).[2]

Alguns, en tornar, van construir grans mansions (cases d'indians) que, tot i ser filles de l'ostentació del que havia prosperat, avui dia són un excel·lent exemple de la millor arquitectura de la segona meitat del segle XIX i primer terç del segle XX.[3]

Fent justícia, cal dir que sovint van ser alhora generosos amb el seu poble, i van esdevenir promotors d'accions i obres de les que va poder beneficiar-se l'empobrida societat contemporània de l'imperi d'ultramar. Així enllumenat, ferrocarril o escole van ser construïdes en molts llocs gràcies al seu mecenatge i voluntat. Els municipis posaven de manifest la seva gratitud envers els seus benefactors nomenant-los fills predilectes i batejant l'edifici amb el nom de l'indiano, o bé dedicant-los un carrer a fi de perpetuar-ne el record.[2]

El fenomen va ser força important a Catalunya, que després de l'aixecament del monopoli de comerç de les índies exclusiu de Castella, va poder obtenir una certa compensació de la derrota militar del 1714 i la brutal repressió cultural posterior.

Arquitectura de les cases dels indians[modifica | modifica el codi]

Les cases dels indians, generalment, es van construir amb una barreja d'estils arquitectònics prevalents en aquella època —neoclàssic i neogòtic—, i s'hi incorporaven molts detalls típics de l'arquitectura colonial i, a l'interior, diversos detalls modernistes.

Solien ser edificacions força sòbries i gaudien d'una impecable simetria. Usualment estaven formades per una o dues plantes, golfes i un soterrani. Un dels trets més característics d'una casa indiana és el pati amb els seus jardins de caràcter romàntic: magnòlies, canyes de bambú, caquis i, naturalment, la palmera, símbol inequívoc de casa americana.

Els jardins també estaven adornats amb diverses fonts, petits llacs amb peixos de colors i camins rivetats amb plantes aromàtiques.

A la part posterior de l'edifici —que dóna al pati— també destaquen unes grans galeries arquejades amb pintures murals que evoquen a l'indià a recordar la població i el paisatge cubans.[2]

Indians destacats[modifica | modifica el codi]

Joan Güell i Ferrer

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

  • Havaneres
  • Pops, el ja desaparegut club de beisbol de Lloret de Mar.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Patrimoni.gencat, Retrat robot dels indians Consulta 07/11/2010
  2. 2,0 2,1 2,2 Vives, Josep. «El comerç amb Amèrica». L'aventura colonial, un llegat encara viu. Fundació Ernest Morató, febrer de 2005, pp. 15 – 30.
  3. Vilar, Albert. «El poder indià». Presència [Barcelona], núm. 2009, 27 d'agost de 2010, p. 6-13. GI-143-1965.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]