Indià
Un indià es com es coneixia a Catalunya als aventurers i comerciants que després d'haver emigrat a les colònies d'Amèrica, tornaven a la metròpoli després d'haver fet fortuna (havent fet les Amèriques). A vegades també eren anomenats americans, americanos o indianos en català.[1]
La seva vestimenta era d'una gran elegància i els donava un aire senyorívol que els distingia de la resta de la població. Indumentària típicament americana: pantalons clars, armilla amb relluents botons daurats, un gran mocador de seda al coll i el jipi (un barret de Panamà).[2]
Alguns, en tornar, van construir grans mansions (cases d'indians) que, tot i ser filles de l'ostentació del que havia prosperat, avui dia són un excel·lent exemple de la millor arquitectura de la segona meitat del segle XIX i primer terç del segle XX.[3]
Fent justícia, cal dir que sovint van ser alhora generosos amb el seu poble, i van esdevenir promotors d'accions i obres de les que va poder beneficiar-se l'empobrida societat contemporània de l'imperi d'ultramar. Així enllumenat, ferrocarril o escole van ser construïdes en molts llocs gràcies al seu mecenatge i voluntat. Els municipis posaven de manifest la seva gratitud envers els seus benefactors nomenant-los fills predilectes i batejant l'edifici amb el nom de l'indiano, o bé dedicant-los un carrer a fi de perpetuar-ne el record.[2]
El fenomen va ser força important a Catalunya, que després de l'aixecament del monopoli de comerç de les índies exclusiu de Castella, va poder obtenir una certa compensació de la derrota militar del 1714 i la brutal repressió cultural posterior.
Taula de continguts |
Arquitectura de les cases dels indians [modifica]
Les cases dels indians, generalment, es van construir amb una barreja d'estils arquitectònics prevalents en aquella època —neoclàssic i neogòtic—, i s'hi incorporaven molts detalls típics de l'arquitectura colonial i, a l'interior, diversos detalls modernistes.
Solien ser edificacions força sòbries i gaudien d'una impecable simetria. Usualment estaven formades per una o dues plantes, golfes i un soterrani. Un dels trets més característics d'una casa indiana és el pati amb els seus jardins de caire romàntic: magnòlies, canyes de bambú, caquis i, naturalment, la palmera, símbol inequívoc de casa americana.
Els jardins també estaven adornats amb diverses fonts, petits llacs amb peixos de colors i camins rivetats amb plantes aromàtiques.
A la part posterior de l'edifici —que dóna al pati— també destaquen unes grans galeries arquejades amb pintures murals que evoquen a l'indià a recordar la població i el paisatge cubans.[2]
Indians destacats [modifica]
.jpg)
- Miquel Biada i Bunyol (Mataró, 1789 – 1848)
- Joan Güell i Ferrer (Torredembarra, 1800 – Barcelona, 1872)
- Ròmul Bosch i Alsina (Calella, 1852 – Barcelona, 1923)
- Antonio López y López (Comillas, 1817 – Barcelona, 1883)
- Josep Xifré i Casas (Arenys de Mar, 1777 – Barcelona, 1856)
- Facund Bacardí i Massó (Sitges, 1815 – Santiago de Cuba, 1886)
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ Patrimoni.gencat, Retrat robot dels indians Consulta 07/11/2010
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Vives, Josep. «El comerç amb Amèrica». L'aventura colonial, un llegat encara viu. Fundació Ernest Morató, febrer de 2005, pp. 15 – 30.
- ↑ Vilar, Albert. «El poder indià». Presència [Barcelona], núm. 2009, 27 d'agost de 2010, p. 6-13. GI-143-1965.
Enllaços externs [modifica]
- Article "L'herència de l'indià", de Josep Maria Huertas, de la plana La Pedrera Educació
- Entrada d'indià al DIEC
- Fitxa del llibre "Cuba a Catalunya. El llegat dels Indians"
